Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Àgora poètica

El 18 de maig de 2006, un grup d’alumnes de l’Aula d’Acollida, de l’IES Mercè Rodoreda, animades per la seva professora, Montse Ventura, van participar en l’Àgora poètica, organitzada per Mari Chordà al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Va ser una tarda esplèndida, molt emotiva, en què la majoria de noies van assistir acompanyades de les seves mares.  

SUGHRA ARIF, neix a Cotly, al nord de Pakistan el 14 de juliol de 1993. És  filla de Mohamed Arif i de Shammim, la quarta de sis germans: quatre noies i dos nois. Va sortir del seu país el 2003 i estudia 1r d’ESO a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet de Llobregat. Volia ser metge, però pensa que no aguantarà les operacions i ara vol ser advocada perquè vol ajudar a la gent pobra i amb problemes. Li agraden els seus dos països, tant Pakistan com Catalunya. Pakistan perquè és on va néixer i Catalunya perquè troba que hi ha molta gent bona. Li agraden molt les fonts de colors de Montjuïc i també l’institut pels seus amics i amigues i pel professorat.

LA MARE

A sota dels peus de la mare hi ha el Paradís. La meva mare és la més bonica del món. Si no respectes la mare no aniràs al cel. El seu amor és com una flor bonica. Quan ella resa també demana que la meva vida sigui bona. El segon nom de la mare és Paradís. Si ella no hi fos no hi hauria vida, ni existiria el món. La mare és el més important de la vida. Quan la mare resa és aire de Paradís.

LENA MANOUKYAN, neix el 21 de juny de 1990 a Erevan (Armènia). Ha vingut a Catalunya el febrer de 2006. És filla única d’Henrik Manoukyan i d’Hasmik. Estudia 3r d’ESO a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet de Llobregat. Li agrada tot de Catalunya, la gent, l’institut… Encara que enyora el seu país, sobretot els seus amics i amigues. Parla rus, anglès i, per descomptat, armeni. Vol estudiar llengües estrangeres i ser traductora. Ha escrit dos poemes, un en rus sobre l’amor i un altre en armeni sobre el seu país.

AMOR

L’amor és meravellós. L’amor no és gens dolent. Quan vull dir-te t’estimo Ho escric per a tu Perquè t’estimo i t’enyoro. Això és tot per a tu, amor meu.

ARMÈNIA

Armènia és un antic país, ric en llocs històrics. Els que visiten Armènia els hi agrada molt. Estem orgullosos del nostre país natal. Hi ha moltes muntanyes a  Armènia. Cadascuna d’elles té la seva història. La muntanya d’Ararat s’aixeca orgullosament entre les altres, va ser on va aterrar Noè.


FATIMA ZAHRAA ROUMMANI, ha nascut a Beni Mellal, al sud del Marroc. Filla de Mohamed i de Mina, té dos germans més petits. Ara té catorze anys i ha vingut a l’Hospitalet de Llobregat fa pocs mesos, per tant les seves amistats es troben encara al Marroc. La seva escola d’allà era més petita i enyora llegir l’Alcorà. Estudia 1r d’ESO a l’IES Mercè Rodoreda. L’institut li agrada molt, així com veure la televisió. Pensa estudiar batxillerat i després buscar una bona feina.

LA DONA AL MARROC

Sóc d’Aït Akebli, província de Beni Mellal. Vaig néixer el 2 de desembre de 1992 i vaig emigrar amb la meva família quan tenia 13 anys, per acabar els meus estudis a Barcelona. Per això dono la meva opinió sobre la dona marroquina que ha viscut i viu en algunes zones del Marroc, conegudes per la seva tradició i la seva cultura. La dona marroquina es casa jove i sense el seu permís. Assumeix la responsabilitat de la casa i dels fills. La majoria d’elles porta mocador i està sota la responsabilitat del seu marit. Treballa en el camp, l’agricultura i el bestiar. Però a la ciutat és diferent. La majoria de dones treballa al costat dels seus marits en el camp per ajudar a l’economia domèstica. I  no es pot oblidar la faceta més important de la dona marroquina: la cuina tradicional, com el cuscús, tagin i tot tipus de dolços. Les dones al Marroc han passat per etapes molt dures en quant als seus drets i a causa de l’analfabetisme. Però ara tenen de tot. Dono el meu agraïment a la meva àvia, que ha explicat la seva vida al poble, a la meva mare per explicar la seva vida a la ciutat. Algun dia arribarà el meu torn per explicar la meva experiència a Espanya.


Laura Pérez és una jove nascuda al nostre país i, per tant, no pertany a l’Aula d’Acollida, que com el seu nom indica, acull a alumnes sobrevinguts. Molt tímida i molt estimada pel seu grup-classe de l’IES Mercè Rodoreda, li agrada escriure i ha volgut participar en aquesta segona edició de l’Àgora poètica.

Mi vida es aún corta y la mayor parte de ella mi mente ha estado compitiendo con los demás, ha sido una lucha constante contra todo lo que me rodeaba, una lucha que, como todas las demás, no ha servido sino para sufrir. Pero este año ha sido diferente, este año pasará a mi historia como el primer año en que viví de verdad, no; será el primer año en el que compartí mi vida para saber vivirla. Es irónico, jamás lo había hecho y resulta que es hoy, el último día de mi segundo de bachillerato, en el que me doy cuenta de que se puede confiar en la gente, se puede encajar en un grupo, en mi grupo, donde no eres juzgada por lo que haces o por lo que dices o no dices, no estás mal cuando estás con ellas, no me siento mal cuando estamos las cinco juntas. Por primera vez no me tengo que guardar las espaldas y no pensar en qué estarán diciendo o pensando de mí. En fin, creo que por primera vez en la vida puedo dar //molas a los demás de corazón y sin reservas, sin tener miedo al rechazo, Así que gracias, gracias a todos/as por dedicarme, enseñarme y mostrarme que la vida vale la pena sentirla, cruzarla, bañarse en ella, gozar con ella y sobretodo vivirla.


Aquesta Àgora poètica va ser recollida el 2008 en un llibre, coordinat per Mari Chordà i publicat per l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.


Text de Sughra Arif en urdú
Text de Lena Manoukyan en rus
Text de Fàtima Zahraa Roummani en àrab
Text de Laura Pérez

Anuncio publicitario
A %d blogueros les gusta esto: