Els anys anomenats de la Transició, que fan referència al trànsit de la dictadura franquista a l’estat de les llibertats democràtiques, foren un temps d’enorme proliferació d’idees, projectes, somnis i esperances, sense deixar de banda la gran quantitat d’iniciatives i activitats que es van dur a terme. Per a les dones va ser una ocasió que aprofitaren per treure’s de sobre pesades lloses que impedien el seu desenvolupament com a éssers humans lliures, amb la possibilitat de prendre decisions i construir la pròpia vida. Però llavors era necessari deconstruir tot un sistema de prejudicis arrelats sobre el ser dona i el seu rol social. Era urgent desmantellar tot el corpus jurídic que la tractava com a una menor d’edat. Era peremptori denunciar les constants agressions contra les dones i els crims masclistes. Era de justícia reclamar igual salari per a igual treball. Era vital reconèixer les diferents opcions sexuals. Era… hi havia molta feina i les dones havien de parlar, conèixer-se i saber què volien i com volien participar en la naixent democràcia, havien de trobar la seva identitat com a col·lectiu i com a persones individuals. I, sobretot, les dones no volien desaprofitar el moment històric per posar-se al dia i viure el present. Ara o mai. Ara que s’estaven trencant les estructures franquistes era el moment per posar unes noves bases i marcar el futur. Era el moment de les grans decisions sobre el lloc de les dones en la nostra societat. Era el moment d’encarar la història i protagonitzar-la.
El llibre, publicat a Horsori Editorial, Barcelona, 2008, s’acompanya de un CD-Rom amb disseny, maquetació i realització d’Imma Valero. A cura de Mari Chordà Recasens.
Reseña de Mª José Sánchez en el Anuario Hojas de Warmi, n. 15, Universidad de Barcelona, 2010.
conxa llinàs carmona 