Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Jean-Jacques Rousseau

Diap. n. 1. Mapa dels pobles i ciutats on Jean-Jacques Rousseau va viure i desenvolupar la major part de la seva obra. Observem, seguint un ordre cronològic, en primer lloc Ginebra (Suïssa), ciutat natal del filòsof, a continuació Bossey (França), poblet al sud de Ginebra on el pensador va romandre dos anys a casa del pastor Lambercier. Més al sud Chambéry (França), indret significatiu pel filòsof perquè hi entrà en contacte amb la més important de les seves protectores: Mme de Warens. A l’esquerra, Lió (França), on va ser preceptor dels fills de M. Mably. Venècia (Itàlia), on va fer de secretari de l’ambaixador de França i on, segons ell mateix explica, es va aficionar a l’òpera. Chenonceaux (França), on va estigué protegit pel matrimoni Dupin. Dijon (França), ciutat que el va fer cèlebre pel premi que li va donar la seva Acadèmia. Novament a Suïssa, Môtiers, ciutat que avui dia alberga un important museu dedicat al pensador, però que en la seva època el va lapidar. Biel, el llac enmig del qual es troba l’illa de St. Peters o de Saint-Pierre, un dels indrets en què Jean-Jacques Rousseau va ser més feliç. Chiswick (Anglaterra), on durant un temps va ser el protegit de David Hume. París, ciutat que el va acollir en diverses etapes de la seva vida. Gisors (França), on va ser convidat pel príncep Conti. Montmorency (França) on va viure un dels períodes més productius de la seva vida. I Ermenonville (França) on va morir i va ser-hi enterrat.




Diap. n. 1. Mapa de los pueblos y ciudades donde Jean-Jacques Rousseau vivió y desarrolló la mayor parte de su obra. Observamos, siguiendo un orden cronológico, en primer lugar Ginebra (Suiza), ciudad natal del filósofo, a continuación Bossey (Francia), pequeño pueblo al sur de Ginebra donde el pensador permaneció dos años en casa del pastor Lambercier. Más al sur Chamberí (Francia), lugar significativo para el filósofo porque aquí entró en contacto con la más importante de sus protectoras: Mme de Warens. A la izquierda Lyon (Francia), donde fue preceptor de los hijos de M. Mably. Venecia (Italia), donde estuvo de secretario del embajador de Francia y donde, según él mismo dice, se aficionó a la ópera. Chenonceaux (Francia), donde estuvo protegido por el matrimonio Dupin. Dijon (Francia), ciudad que le hizo célebre por el premio que le dio su Academia. Nuevamente en Suiza, Môtiers, ciudad que hoy día alberga un importante museo dedicado al pensador, pero que en su tiempo le lapidó. Biel, el lago en medio del cual se encuentra la isla de St. Peters o Saint-Pierre, uno de los lugares en que Rousseau fue más feliz. Chiswick (Inglaterra), donde por un tiempo fue el protegido de David Hume. París, ciudad que le acogió en varias etapas de su vida. Gisors (Francia), donde fue invitado por el príncipe Conti. Montmorency (Francia), donde vivió uno de los períodos más productivos de su vida. Y Ermenonville (Francia) donde murió y fue sepultado.

 Diap. n. 2. Ginebra, ciutat natal de Jean-Jacques Rousseau. Ginebra és una de les ciutats més grans de Suïssa, situada a l’extrem sud-oest del llac Léman (que s’observa en la fotografia), està dividida en dues parts pel riu Rhone, que neix al sud del llac. És una ciutat industrial (rellotgeria, joieria, maquinària elèctrica, indústria química, instrumental científic…) i financera. Actualment és seu de nombrosos organismes internacionals.

Diap. n. 2. Ginebra, ciudad natal de Jean-Jacques Rousseau. Ginebra es una de las ciudades más grandes de Suiza, situada en el extremo suroeste del lago Léman (que se observa en la fotografía), está dividida en dos partes por el río Rhone, que nace al sur del lago. Es una ciudad industrial (relojería, joyería, maquinaria eléctrica, industria química, instrumental científico…) y financiera. Actualmente  es sede de numerosos organismos internacionales.

 Diap. n. 3. Vista de la Grand Rue a Ginebra. En aquest carrer, en el número 40, va néixer Jean-Jacques Rousseau el 28 de juny de 1712. Es troba en un dels barris més aristocràtics de la ciutat, no gaire lluny de la Promenade des Bastions, on hi ha actualment el petit museu Jean-Jacques Rousseau de la ciutat.

Diap. n. 3. Vista de la Grand Rue en Ginebra. En esta calle, en el número 40, nació Jean-Jacques Rousseau el 28 de junio de 1712. Se encuentra en uno de los barrios más aristocráticos de la ciudad, no muy lejos de la Promenade des Bastions, donde se halla hoy día el pequeño museo Jean­-Jacques Rousseau de la ciudad.

Diap. n. 4. Casa natal de Jean-Jacques Rousseau. Tres dies després del seu naixement moria la seva mare, Suzanne Bernard, de postpart. Vaig néixer feble i malalt -una malformació de les vies urinàries que tant va condicionar la seva vida-; vaig costar la vida a la meva mare i el meu naixement va ser la meva primera desgràcia, diu ell mateix en la seva obra Les confessions (citem i traduïm sempre segons l’edició publicada per Espasa Calpe, Madrid, 1979).

Diap. n. 4. Casa natal de Jean-Jacques Rousseau. Tres días después de su nacimiento moría su madre, Suzanne Bernard, de postparto. Nací deforme y enfermo -una malformación de las vías urinarias que tanto condicionará su vida-; costé la vida a mi madre y mi nacimiento fue mi primera desgracia, dice él mismo en su obra Las confesiones (citamos siempre según la edición publicada por Espasa Calpe, Madrid, 1979).

Diap. n. 5. Illa Jean-Jacques Rousseau a Ginebra, en el barri de Saint Gervais. Es tracta d’una petita glorieta sobre el riu Rhone, entre el Pont des Bergues i el port, construïda en homenatge al pensador. El 1717, Isaac Rousseau, pare del filòsof, d’ofici rellotger i també professor de ball, ven la casa de la Grand Rue i es trasllada a un barri més pobre a l’altre costat del riu: el barri de Saint Gervais. Posteriorment, Rousseau, en la Rue des Etuves, treballarà com a aprenent d’un gravador, el senyor Ducammun, del qual rebrà inoblidables maltractaments que, com ell mateix dirà en la seva obra Les confessions, van embrutir el meu carácter amable i ardent.

Diap.  n. 5. Isla Jean-Jacques Rousseau en Ginebra, en el barrio de Saint­ Gervais. Es una glorieta sobre el río Rhone, entre el Pont des Bergues y el puerto, construida en  homenaje al pensador.  En 1717, Isaac Rousseau, padre del filósofo, de oficio relojero y también profesor de baile, vende la casa de la Grand Rue y se traslada a un barrio más pobre al otro lado del río: el barrio de Saint Gervais. Posteriormente, Rousseau, en la Rue des Etuves, trabajará como aprendiz de un grabador, el señor Ducammun, del que recibirá inolvidables malos tratos que, como él mismo dirá en su obra Las confesiones, embrutecieron mi avispado y cariñoso carácter.

 Diap. n. 6. Escultura del filòsof a l’illa Jean-Jacques Rousseau de Ginebra.

Diap. n. 6. Escultura del filósofo en la isla Jean-Jacques Rousseau de Ginebra.

 Diap. n. 7. Bossey. És un poblet situat a pocs quilòmetres al sud de Ginebra que, actualmente, es troba  dins de les fronteres franceses. El 1722, el pare de Jean-Jacques Rousseau, després d’una baralla amb un capità francès, abandona Ginebra. Jean-Jacques passa a la tutela del seu oncle Bernard. Juntament amb un fill d’aquest, van a viure a pensió a casa del pastor Lambercier a Bossey.

Diap. n. 7. Bossey. Es un pueblo situado a pocos kilómetros al sur de Ginebra, actualmente dentro de las fronteras francesas. En 1722 el padre de Jean-Jacques Rousseau, después de una pelea con un capitán francés, abandona Ginebra. Jean-Jacques pasa a la tutela de su tío Bernard. Junto con un hijo de éste, entran a pensión en casa del pastor Lambercier en Bossey.

Diap. n. 8. Placa en Bossey en record de l’estada del filòsof. Jean Jacques Rousseau no va anar a escola ni va estar sotmès a cap disciplina acadèmica. Va cursar els seus primers estudis a casa del pastor Lambercier. Amb ell va romandre dos anys portant una vida camperola. Rousseau parla sovint d’aquest període en Les confessions. Lloa la vida afable que portava i narra diversos episodis que marcaran posteriorment tant la seva vida com el seu caràcter.

Diap. n. 8. Placa en Bossey en recuerdo de la estancia del filósofo. Jean­ Jacques Rousseau no fue a la escuela ni estuvo sometido a ninguna disciplina académica. Cursó sus primeros estudios en casa del pastor Lambercier. Con él permaneció dos años llevando una vida campesina. Rousseau habla a menudo de este período en Las confesiones. Alaba la vida apacible que llevaba y narra diversos episodios que marcarán posteriormente tanto su vida como su carácter.

 Diap. n. 9. Chambéry (França). Finca de Mme de Warens anomenada Les Charmettes. Aquí va residir el filòsof des de l’estiu de 1736 fins a principis de 1740. Va estudiar en aquesta casa filosofia, àlgebra, llatí, història, geografia i moral.

Diap. n. 9. Chamberí (Francia). Finca de Mme de Warens llamada Les Charmettes. Aquí residió el filósofo desde el verano de 1736 hasta principios de 1740. Estudió en esta casa filosofía, álgebra, latín, historia, geografía y moral.

Diap. n. 1O. Dibuix antic realitzat per Rodolphe Töpffer de Les Charmettes, que es conserva al museu Jean-Jacques Rousseau de Môtiers (Suïssa).

Diap. n. 1O. Dibujo antiguo realizado por Rodolphe Töpffer de Les Charmettes, que se conserva en el museo Jean-Jacques Rousseau de Môtiers (Suiza).

Diap. n. 11. Les Charmettes, vista de la casa actualment. A la part inferior, entre les dues finestres, es pot observar una placa commemorativa en record de l’estada del filòsof en aquest indret.

Diap. n. 11. Les Charmettes, vista de la casa actualmente. Abajo, entre las dos ventanas, se puede observar una placa conmemorativa en recuerdo de la  estancia del  filósofo en esta finca.

Diap. n. 12. Les Charmettes, actualment convertida en casa-museu. Durant l’estiu s’organitzen festivals de música als seus jardins.

Diap.  n.  12. Les Charmettes, actualmente convertida en casa-museo. Durante el verano se organizan festivales de música en sus jardines.

Diap. n. 13. Medalló amb el retrat de François-Luise de Warens, realitzat per Henriette Rath, conservat al museu de Môtiers. El filòsof va ser el protegit de Mme de Warens, a la qual agradava d’anomenar “maman”. Rousseau va establir una estreta relació amb ella que va durar 50 anys i a la qual va dedicar la desena meditació del passejant solitari. El pensador es va formar en Les Charmettes fins que va partir cap a Lió per exercir el càrrec de preceptor. Vaig pensar que una provisió de talents era el recurs més segur contra la misèria, i vaig decidir emprar els meus ocis a aconseguir una situació que em permetés un dia retornar a la millor de totes les dones l’assistència que jo n’havia rebut (Les meditacions del passejant solitari). Encara que el filòsof va ser sempre pobre, va remetre a Mme de Warens una part de l’herència del seu pare i quan, el 1754, la va veure per últim cop encara la va ajudar.

Diap. n. 13. Medallón con el retrato de François-Luise de Warens, realizado por Henriette Rath, que se conserva en el museo de Môtiers. El filósofo fue el protegido de Mme de Warens, a la que gustaba llamar “maman”. Rousseau estableció una estrecha relación con ella que duró 50 años y a la que dedicó la décima meditación del paseante solitario. El pensador se formó en Les Charmettes hasta que partió hacia Lyon para desempeñar el cargo de preceptor. Pensé que una provisión de talentos era el recurso más seguro contra la miseria, y decidí emplear mis ocios en alcanzar una situación que me permitiera un día devolver a la mejor de las mujeres la asistencia que yo había recibido (Las meditaciones del paseante solitario). Aunque el filósofo fue siempre pobre, remitió a Mme de Warens una parte de la herencia de su padre y cuando, en 1754, la vio por última vez aún la ayudó.

Diap. n. 14. Panoràmica de la ciutat de Lió. Al fons es pot observar la basílica de la Fourvière, símbol de la ciutat. El 1740 Rousseau es va traslladar a Lió per treballar com a preceptor de dos fills de M. Mably, prebost general de la regió.

Diap. n. 14. Panorámica de la ciudad de Lyon. Al fondo se observa la basílica de La Fourviere, símbolo de la ciudad. En 1740 Rousseau se trasladó a Lyon para trabajar como preceptor de dos hijos de M. Mably, preboste general de la región.

Diap. n. 15. Pintura anònima de Jean-Jacques Rousseau quan era secretari de l’ambaixador de França, el comte de Montaigu, a Venècia (Museu Jean-Jacques Rousseau, Ginebra). Va exercir aquest càrrec des de juliol de 1743 a l’agost de 1744. El filòsof explica a Les confessions que li van enganyar perquè acceptés el càrrec, donant-li a entendre que gaudiria d’uns certs drets. Va exercir les seves funcions amb exactitud i justícia, escrivint en llenguatge xifrat i representant en moltes ocasions a l’ambaixador que, en la seva opinió, no es prenia res amb interès. Les relacions amb l’ambaixador van acabar de manera violenta i Rousseau va abandonar Venècia ajudat per les seves amistats.

Diap. n. 15. Pintura anónima de Jean-Jacques Rousseau cuando era secretario del embajador de Francia, el conde de Montaigu, en Venecia (Museo Jean-Jacques Rousseau, Ginebra). Desempeñó este cargo desde julio de 1743 a agosto de 1744. El filósofo explica en Las confesiones que le engañaron para que aceptara el cargo, dándole a entender que gozaría de ciertos derechos. Desempeñó sus funciones con exactitud y justicia, escribiendo en lenguaje cifrado y representando en muchas ocasiones al embajador que, en su opinión, no tenía interés por nada. Las relaciones con el embajador acabaron de forma violenta y Rousseau abandonó Venecia ayudado por sus amistades.

Diap. n. 16. Castell de Chenonceaux, casa reial sobre el riu Cher, a la regió de la Turena (França). Rousseau, protegit pel matrimoni Dupin, va passar la tardor de l’any 1747 en aquest castell on va ser preceptor del seu fill. Aquí el filòsof va compondre música, va reflexionar sobre pedagogia, va passejar per les senderes del parc, va viure en un ambient on era palesa la desigualtat social… En 1761 dedicaria la seva obra l’Emili a Mme de Chenonceaux. Marguerite Yourcenar, en un assaig sobre aquest famós castell diu: “No és difícil trobar tot Jean-Jacques Rousseau a Chenonceaux” (M. Yourcenar, A benefici d’inventari).

Diap. n. 16. Castillo de Chenonceaux, casa real sobre el río Cher, en la región de la Turena (Francia). Rousseau, protegido por el matrimonio Dupin, pasó el otoño del año 1747 en este castillo donde fue preceptor de su hijo. Aquí el filósofo compuso música, reflexionó sobre pedagogía, paseó por los senderos del parque, vivió en un ambiente en el que era patente la desigualdad social… En 1761 dedicaría su obra Emilio a Mme de Chenonceaux. Marguerite Yourcenar, en un ensayo sobre este famoso castillo dice: “No es difícil encontrar a todo Jean-Jacques Rousseau en Chenonceaux” (M. Yourcenar, A beneficio  de inventario).

Diap. n. 17. Dijon. Plaça François Rude, centre de la ciutat. Dijon, seu de la cort dels ducs de Borgonya, va ser una ciutat important durant els segles XVII i XVIII a causa del seu poder econòmic i al seu interès per l’art. La seva Universitat data de 1722. El 1749 Jean-Jacques Rousseau, animat per Diderot, decideix presentar-se al certamen convocat per l’Acadèmia de Dijon per a l’any següent sobre el tema: “El progrés de les ciències i de les arts, ¿ha contribuït a corrompre o a purificar els costums?”. L’Acadèmia va premiar el seu assaig i Rousseau es va fer famós, encara que ell dedica poques ratlles al seu èxit i és enormement autocrític amb el seu treball a Les confessions. El 1755 va tornar-se a presentar al certamen amb el seu Discurs sobre la desigualtat dels homes que, encara que no va aconseguir el premi, va obtenir un gran èxit.

Diap. n. 17. Dijon. Plaza François Rude, centro de la ciudad. Dijon, sede de la corte de los duques de Borgoña, fue una ciudad importante durante los siglos XVII y XVIII debido a su poder económico y a su interés por el arte. Su Universidad data de 1722. En 1749 Jean-Jacques Rousseau, animado por Diderot, decide presentarse al certamen convocado por la Academia de Dijon para el año siguiente sobre el tema: “El progreso de las ciencias y de las artes, ¿ha contribuido a corromper o a purificar las costumbres?”. La Academia premió su ensayo y Rousseau se hizo famoso, aunque él dedica pocas líneas a su éxito y es enormemente autocrítico con su trabajo en Las confesiones. En 1755 volvió a presentarse al certamen con su Discurso sobre la desigualdad de los hombres. No logró el premio, però obtuvo un gran éxito.

 Diap. n. 18. L’Acadèmia de Dijon. En aquesta ciutat encara es conserva l’edifici de l’Acadèmia que va premiar a Jean-Jacques Rousseau i el va fer cèlebre. A la dreta de la fotografia, entre les dues finestres, es troba una placa que recorda aquest fet.

Diap. n. 18. La Academia de Dijon. En esta ciudad todavía se conserva el edificio de la Academia que premió a Jean-Jacques Rousseau y lo hizo célebre. A la derecha de la fotografía, entre las dos ventanas, se encuentra una placa que recuerda este hecho.

Diap. n. 19. Panoràmica del bosc de Montmorency, al nord de la ciutat de París, en el Val d’Oise. Rousseau va residir en aquesta petita ciutat, protegit per Mme d’Epinay, des de 1756 fins a 1762, any en què la seva obra l’Emili és condemnada pel Parlament de París i el filòsof ha de fugir a Suïssa. En aquest indret Jean-Jacques Rousseau es troba eufòric. Lluny de la ciutat, diu que el bosc de Montmorency, que li va inspirar un dels més bells passatges de l’Emili, és el seu autèntic “gabinet d’estudi”.

Diap. n. 19.  Panorámica del bosque de Montmorency, al norte de la ciudad de París, en el Val d’Oise. Rousseau residió en esta pequeña ciudad, protegido por Mme d’Epinay, desde 1756 hasta 1762, año en que su obra Emilio es condenada por el Parlamento de París y el filósofo tiene que huir a Suiza. En este lugar Rousseau se encuentra eufórico. Lejos de la ciudad, dice que el bosque de Montmorency, que le inspiró uno de los más bellos pasajes de Emilio, es su auténtico “cuarto de estudio”.

Diap. n. 20. Vista del bosc de Montmorency. Com es pot apreciar a la fotografia, es tracta d’un bosc esponerós de castanys seculars, travessat per nombroses senderes solitàries que transportaven la ment del pensador, com ell mateix diu, a l’altre extrem del món.

Diap. n. 20. Vista del bosque de Montmorency. Como se aprecia en la imagen, se trata de un bosque frondoso de castaños seculares, atravesado por numerosos senderos solitarios que transportaban la mente del pensador, como él mismo dice, al otro extremo del mundo.

Diap. n. 21 i 22. Casa en Montmorency, al carrer Mont-Louis, on va estar instal·lat el filòsof. Actualment la casa, que ha patit diverses transformacions, és Casa-museu. Aquí treball’a en vàries obres i ell mateix qualifica aquesta època d’enormement productiva. Escriu, per exemple, les apassionades cartes que reunirà en la seva novel·la La nova Heloïsa. Revisa les seves notes sobre les Institucions Polítiques, treballa en l’Emili (llibre V) i en El contracte social. També escriu diverses famoses cartes als enciclopedistes.

Diap. n. 21 y 22. Casa en Montmorency, en la calle Mont-Louis, donde estuvo instalado el filósofo. Actualmente esta casa, que ha sufrido varias transformaciones, es Casa-museo. Aquí trabajó en diversas obras y él califica esta época de enormemente productiva. Escribe, por ejemplo, las apasionadas cartas que reunirá en su novela La nueva Eloísa. Revisa sus notas sobre las Instituciones Políticas, trabaja en el Emilio (libro V) y en El contrato social. También escribe varias famosas cartas a los enciclopedistas.

Diap. n. 23. Petit estudi on treballava Jean-Jacques Rousseau, situat al jardí de la casa del carrer Mont-Louis. Actualment la casa i l’estudi conserven mobles del mateix Rousseau, que reflecteixen la seva vida austera i la pobresa dels seus recursos econòmics. El museu ha reconstruït diverses habitacions amb mobles de l’època.

Diap. n. 23. Pequeño estudio donde trabajaba Jean-Jacques Rousseau, situado en el jardín de la casa de la calle Mont-Louis. Actualmente la casa y el estudio conservan muebles del propio Rousseau, que reflejan su vida austera y sus escasos recursos económicos. El museo ha reconstruido varias habitaciones con muebles de la época.

Diap. n. 24. Castell de la Chevrette, de Mme d’Épinay a Deuil-la-Barre. A dos quilòmetres de Montmorency, es troba aquesta residència famosa per la vida social i cultural que Mme d’Épinay va promoure en el seu temps. Jean-Jacques Rousseau la va freqüentar, més per compromís amb la seva protectora que per propi plaer. El 1771, quan el filòsof decideix escriure les seves memòries, Mme d’Épinay demana al cap de la policia que prohibeixi la lectura de Les confessions. Avui en dia aquesta bella mansió és una Escola Municipal de Música.

Diap. n. 24. Castillo de La Chevrette, de Mme d’Épinay en Deuil-La-Barre. A dos kilómetros de Montmorency, se encuentra esta residencia famosa por la vida social y cultural que Mme d’Épinay promovió en su época. Jean-Jacques Rousseau la frecuentó, más por compromiso con su protectora que por propio placer. En 1771, cuando el filósofo decide escribir sus memorias, Mme d’Épinay pide al jefe de la policía que prohíba la lectura de Las confesiones. Hoy día esta hermosa mansión es una Escuela Municipal de Música.

Diap. n. 25. Môtiers, ciutat situada al sud de Neuchâtel, en la Val de Travérs (Suïssa). Rousseau es refugia en aquesta petita ciutat de les crítiques i persecucions que han provocat les seves obres: Malesherbes s’oposa a l’entrada a França de El Contracte social. La policia confisca l’Emili; la Sorbona el denuncia; el Parlament de París el condemna. Es decreta la detenció de Jean-Jacques Rousseau. A Ginebra es cremen aquestes dues obres i també es decreta la detenció del filòsof. Els estats d’Holanda prohibeixen la venda de l’Emili. Les autoritats de Berna, on es trobava llavors Rousseau, decreten l’expulsió del pensador el qual, després de sol·licitar un permís a Frederic de Prússia per establir-se al principat de Neuchâtel, s’instal·la a Môtiers. Rep la ciutadania de Neuchâtel i renuncia a la de Ginebra. Des d’ara el filòsof decideix vestir-se amb un vestit armeni per dissimular la malaltia que pateix a les vies urinàries.

Diap. n. 25. Môtiers, ciudad situada al sur de Neuchâtel, en el Val de Travérs (Suiza). Rousseau se refugia en esta pequeña ciudad de las críticas y persecuciones que han provocado sus obras: Malesherbes se opone a la entrada en Francia de El Contrato social. La policía confisca el Emilio; la Sorbona lo denuncia; el Parlamento de París lo condena. Se decreta la detención de Jean-Jacques Rousseau. En Ginebra se queman estas dos obras y también se decreta la detención del filósofo. Los estados de Holanda prohíben la venta del Emilio. Las autoridades de Berna, donde se encontraba entonces Rousseau, decretan la expulsión del pensador que, tras solicitar un permiso a Federico de Prusia para establecerse en el principado de Neuchâtel, se instala en  Môtiers. Recibe la ciudadanía de Neuchâtel y renuncia a la de Ginebra. Desde ahora el filósofo decide vestirse con un traje armenio para disimular su enfermedad de las vías urinarias.

Diap. n. 26. Detall de la casa de Môtiers, concretament de la zona on es trobaven les habitacions ocupades pel filòsof. El 1775 el ministre de l’església Montmollin, capellà de Môtiers, indignat per les teories educatives de Rousseau i recollint els mals vents que bufaven a l’exterior per les Cartes escrites des de la muntanya, va excitar els ànims de la població contra el filòsof. Va intentar excomunicar-lo però el Consistori s’hi va negar rotundament, llavors va amotinar al poble i va tenir lloc la famosa lapidació: Vaig ser titllat d’anticrist al púlpit i perseguit en el camp com un esperit maligne (Les confessions).

Diap. n. 26. Detalle de la casa de Môtiers, concretamente de la zona donde se encontraban las habitaciones ocupadas por el filósofo. En 1775 el ministro de la iglesia Montmollin, cura de Môtiers, indignado por las teorías educativas de Rousseau y recogiendo los malos vientos que soplaban en el exterior por las Cartas escritas desde la montaña, excitó los ánimos de la población contra el filósofo. Intentó su excomunión pero el Consistorio se la negó rotundamente, entonces amotinó al pueblo y tuvo lugar la famosa lapidación: Fui declarado el anticristo en el púlpito y perseguido en el campo como un espíritu maligno (Las confesiones).

Diap. n. 27. Dibuix de l’antiga casa de Môtiers, avui en dia convertida en Casa-museu.

Diap. n. 27. Dibujo de la antigua casa de Môtiers, hoy día convertida en Casa-museo.

Diap. n. 28. Retrat de Jean-Jacques Rousseau pintat per M. Quentin de la Tour que es troba a la Casa-museu de Môtiers.

Diap. n. 28. Retrato de Jean-Jacques Rousseau pintado por M. Quentin de la Tour que se encuentra en la Casa-museo de Môtiers.

Diap. n. 29. Segell editat a França amb la imatge dels dos homes més representatius del s. XVIII francès, que van ser grans enemics. Va ser precisament Voltaire qui, a través d’un pamflet anònim, va donar a conèixer al públic, el 1764, que Jean-Jacques Rousseau havia deixat als seus cinc fills a l’Hospici dels Indesitjats o Nens Abandonats. És llavors quan Rousseau decideix escriure Les confessions.

Diap. n. 29. Sello editado en Francia con la imagen de los dos hombres más representativos del s. XVIII francés, que fueron grandes enemigos. Fue Voltaire quien, a través de un libelo anónimo, dio a conocer al público, en 1764, que Jean-Jacques Rousseau había dejado a sus cinco hijos en el Orfanato de los Indeseados o Niños abandonados. Es entonces cuando Rousseau decide escribir Las confesiones.

Diap. n. 30. Vista panoràmica de la petita ciutat d’Erlach, al costat del llac Biel o Bienne (Suïssa). Al fons s’observa l’illa de St. Peters, també anomenada illa de la Motte, on el filòsof es va refugiar després de fugir de la lapidació de Môtiers.

Diap. n. 30. Vista panorámica de la pequeña ciudad de Erlach, junto al lago Biel o Bienne (Suiza). Al fondo se observa la isla de St. Peters, también llamada isla de la Motte, donde el filósofo se refugió después de huir de la lapidación de Môtiers.

Diap. n. 31. Aquest és l’únic camí que creua l’illa i que condueix a la casa que el filòsof va ocupar durant la seva estada a St. Peters. Jean-Jacques Rousseau va residir en aquesta illa des del 12 de setembre al 25 d’octubre de 1765. Encara que només va estar-s’hi poc més d’un mes, a Les confessions en fa nombroses descripcions i ens diu que era l’asil del qual s’havia enamorat: Aquest projecte consistía a anar-me a establir a l’illa de Saint-Pierre, un domini de l’Hospital de Berna, al bell mig del llac de Bienne. En una peregrinació a peu que havia fet l’estiu anterior amb Du Peyrou havíem visitat aquella illa, i n’havia quedat tan encisat, que des d’aquell dia no vaig deixar de pensar en la manera d’establir-me en ella. L’obstacle més gran era que l’illa pertanyia als bernesos, que tres anys abans m’havien expulsat vilment del seu país.

Diap. n. 31. Este es el único camino que cruza la isla y que conduce a la casa que el filósofo ocupó durante su estancia en St.Peters. Jean-Jacques Rousseau residió en esta isla desde el 12 de septiembre hasta el 25 de octubre de 1765. Aunque estuvo en ella poco más de un mes, en Las confesiones hace numerosas descripciones de ella y nos dice que era el asilo del que se había prendado: Consistía este proyecto en establecerme en la isla de Saint- Pierre, perteneciente al Hospital de Berna, en medio del lago de Bienne. En una excursión que hice el verano anterior con Du Peyrou visitamos esta isla, y me agradó de tal manera, que desde entonces pensé sin cesar en la manera de establecerme en ella. El mayor obstáculo consistía en que la isla era propiedad de los berneses, quienes tres años antes me habían expulsado groseramente de su país.

Diap. n. 32. Jean-Jacques Rousseau, com és sabut, va ser molt aficionat a la Botànica i a herboritzar. A la fotografia observem un dibuix del pensador que herboritza amb Abraham Gagnebin (Museu de Neuchâtel, Suïssa). El seu amor a la naturalesa i el seu astorament davant la prodigiosa vida vegetal es van veure satisfets a l’illa de Saint-Pierre. Posteriorment evocarà la seva estada a l’illa en les pàgines del cinquè passeig de la seva obra Les meditacions del passejant solitari: De totes les residències en què he viscut (i n’he tingut algunes d’encisadores), cap no m’ha fet tan feliç ni m’ha deixat records tan plaents com l’illa de Saint-Pierre enmig del llac de Bienne.

Diap.n. 32. Jean-Jacques Rousseau, como es sabido, fue muy aficionado a la Botánica y a herborizar. En la fotografía observamos un dibujo del pensador herborizando con Abraham Gagnebin (Museo de Neuchâtel, Suiza)). Su amor a la naturaleza y su asombro ante la prodigiosa vida vegetal se vieron colmados en la isla de Saint-Pierre. Posteriormente evocará su estancia en ella en las páginas del quinto paseo de su obra Las meditaciones del paseante solitario: De todas las residencias en que he vivido (y he tenido algunas encantadoras), ninguna me hizo tan dichoso ni me ha dejado tan gratos recuerdos como la isla de Saint-Pierre en medio del lago de Bienne.

Diap. n. 33.Vista actual de la mansió on es va allotjar Jean-Jacques Rousseau a l’illa de Saint-Pierre, avui dia convertida en hotel.

Diap. n. 33.Vista actual de la mansión donde se alojó Jean-Jacques Rousseau en la isla de Saint-Pierre, hoy día convertida en hotel.

Diap. n. 34. Dibuix antic de la casa (Museu de Môtiers).

Diap. n. 34. Dibujo antiguo de la casa (Museo de Môtiers).

Diap. n. 35. Dibuix de Jean-Jacques Rousseau classificant plantes a l’illa de St. Peters (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). El filòsof hauria volgut acabar els seus dies en aquesta petita illa, però a les poques setmanes va rebre l’ordre de Berna d’abandonar-la: Vaig agafar tanta afecció per l’illa de Saint-Pierre, i la vida en ella m’era tan grata que, a força de circumscriure tots els meus desitjos a aquesta illa, vaig concebre el de no sortir més d’ella (Les confessions).

Diap. n. 35. Dibujo de Jean-Jacques Rousseau clasificando plantas en la isla de St. Peters (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). El filósofo hubiera querido acabar sus días en esta pequeña isla, pero a las pocas semanas recibió la orden de Berna de abandonarla: Tanto me aficioné a la isla de Saint-Pierre, y la vida en ella me era tan grata que, a fuerza de circunscribir todos mis deseos a esta isla, concebí el de no salir más de ella (Las confesiones).

Diap. n. 36. Dibuix de l’habitació de Rousseau i de la seva dona a l’illa de St. Peters. (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). Aquesta habitació, com s’observa a la imatge, disposava d’una trapa que conduïa a un soterrani i des d’allí directament al camp. El filòsof s’escapava sovint per aquesta sortida quan advertia la presència d’alguna visita inoportuna.

Diap. n. 36. Dibujo de la habitación de Rousseau y de su mujer en la isla de St. Peters. (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). Esta habitación, como se observa en la imagen, disponía de una trampilla que conducía a un sótano y de allí directamente al campo. El filósofo se escapaba a menudo por esta salida cuando advertía la presencia de alguna visita inoportuna.

Diap. n. 37. Retrat del filòsof anglès David Hume. Quan Rousseau rep l’ordre d’abandonar en 24 hores l’illa, decideix traslladar-se a Berlín, però en realitat acaba acceptant la invitació de David Hume i es dirigeix a Anglaterra. Condemnat a França, a Holanda, a Suïssa… Jean-Jacques Rousseau fuig dels seus perseguidors posant el mar pel mig. No obstant això, se sent cada vegada més traït i la seva mania persecutòria augmenta.

Diap. n. 37. Retrato del filósofo inglés David Hume. Cuando Rousseau recibe la orden de abandonar en 24 horas la isla, decide trasladarse a Berlín, pero en realidad acaba aceptando la invitación de David Hume y se dirige a Inglaterra. Condenado  en Francia, en Holanda, en Suiza… Jean-­Jacques Rousseau huye de sus perseguidores poniendo el mar de por medio. Sin embargo, se siente cada vez más traicionado y su manía persecutoria se acentúa.

Diap. n. 38. Chiswick (Anglaterra). Avui dia aquest petit poble on va estar Rousseau protegit per Hume, és un barri de Londres. A Anglaterra creix la desconfiança del filòsof envers el seu protector. Se sent com un presoner i treballa en els primers llibres de Les confessions. Pel maig de 1767, després de la seva ruptura amb Hume, decideix tornar a França, malgrat l’ordre de persecució que hi havia contra ell, utilitzant el nom de Renou.

Diap. n. 38. Chiswick (Inglaterra). Hoy día este pequeño pueblo donde estuvo Rousseau, protegido por Hume, es un barrio de Londres. En Inglaterra se agudiza la desconfianza del filósofo hacia su protector. Se siente como un prisionero y trabaja en los primeros libros de Las confesiones. En mayo de 1767, tras su ruptura con Hume, decide volver a Francia, a pesar de la orden de persecución que existía contra él, utilizando el nombre de Renou.

Diap. n. 39. Retrat de Thérèse Levasseur a Ermenonville (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). Thérèse va ser la companya de Jean-Jacques Rousseau des de 1745. Va tenir-hi cinc fills i no es van casar civilment fins el 1768, al retorn del seu viatge a Anglaterra. Thérèse el va acompanyar fins al darrer dels seus dies. El filòsof parla d’ella com de l’única consolació real que m’ha concedit el Cel enmig de la meva desgràcia i l’única que me la fa suportable (Les confessions).  

Diap. n. 39. Retrato de Thérèse Levasseur en Ermenonville (Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève). Thérèse fue la compañera de Jean­-Jacques Rousseau desde 1745. Tuvo con él cinco hijos y no se casaron civilmente hasta 1768, al regreso de su viaje a Inglaterra. Thérèse le acompañó hasta el último de sus días. El filósofo habla de ella como del único consuelo real que me ha concedido el Cielo en medio de mi desgracia y el único que me la hace soportable (Las confesiones).

Diap. n. 40. Vista actual del castell del príncep Conti a Trye-Le-Château, prop de Gisors, al nord-oest de París. Aquí va viure el filòsof del 1767 al 1768. Al poble hi ha un petit monument que en recorda l’estada.

Diap. n. 40. Vista actual del castillo del príncipe Conti en Trye-Le-Chateau, cerca de Gisors, al noroeste de París. Aquí vivió el filósofo de 1767 a 1768. En el pueblo hay un pequeño monumento que recuerda su estancia.

Diap. n. 41. París, Rue Jean-Jacques Rousseau. El filòsof torna a París el 1770, s’nstal·la a la Rue Plâtrière, actualment Rue Jean-Jacques Rousseau, i reprèn la seva vida social. Acaba Les confessions i les llegeix personalment en els salons parisencs, malgrat la prohibició de la policia. Comença els seus Diàlegs o Rousseau jutge de Jean-Jacques.

Diap. n. 41. París, Rue Jean-Jacques Rousseau. El filósofo vuelve a París en 1770, se instala en la Rue Plâtrière, actualmente Rue Jean-Jacques Rousseau, y reanuda su vida social. Acaba Las confesiones y las lee personalmente en los salones parisinos, a pesar de la prohibición de la policía. Empieza sus Diálogos o Rousseau juez de Jean-Jacques.

Diap. n. 42. Retrat del compositor alemany Christoph Willibald Gluck. Rousseau va exercir al llarg de la seva vida l’ofici de copista de música. En aquest camp va fer diverses aportacions com l’elaboració d’un nou sistema de notació musical; la composició de les òperes Muses Galants (1745) i Le devin du village (1752); va escriure per encàrrec de D’Alembert els articles de música de l’Enciclopèdia; elaborà el Dictionnaire de musique (1768)… El 1774 copia per a Gluck algunes melodies italianes, alguns fragments de la seva òpera Paride et Elena i compon també la música del primer acte de Daphnis et Chloé segons el text de Corancez.

Diap. n. 42. Retrato del compositor alemán Christoph Willibald Gluck. Rousseau ejerció a lo largo de su vida el oficio de copista de música. En este campo hizo varias aportaciones como la elaboración de un nuevo sistema de notación musical; la composición de las óperas Muses Galantes (1745) y Le devin du village (1752); escribió por encargo de D’Alembert los artículos de música de la Enciclopedia; elaboró el Dictionnaire de musique (1768)… En 1774 copia para Gluck algunas melodías italianas, algunos fragmentos de su ópera Paride et Elena y compone también la música del primer acto de Daphnis et Chloé según el texto de Corancez.

Diap. n. 43. Ermenonville (França, al nord de París). Palau del marquès de Girardin. Pel maig de 1778 Jean-Jacques Rousseau s’instal·la en aquest poble protegit pel marquès René de Girardin. Redacta els passejos 8, 9 i 1O de Les meditacions del passejant solitari. Aquí va passar els seus últims dies, fins que hi va mori el dos de juliol del mateix any.

Diap. n. 43. Ermenonville (Francia, al norte de París). Palacio del marqués de Girardin. En mayo de 1778 Jean-Jacques Rousseau se instala en este pueblo protegido por el marqués René de Girardin. Redacta los paseos 8, 9 y 1O de Las meditaciones del paseante solitario. Aquí pasó sus últimos días hasta que muere el dos de julio del mismo año.

Diap. n. 44. Tomba del filòsof a la petita illa dels pollancres, al parc d’estil anglès que es troba al davant del palau. Hi van reposar les restes del pensador fins el 1794. Actualment el parc porta el nom del filòsof. El marquès el va dissenyar inspirant-se en l’obra de Jean-Jacques Rousseau La nova Heloïsa, de la qual era admirador, i en paisatges dels seus pintors favorits.

Diap. n. 44. Tumba del filósofo en la pequeña isla de los chopos, en el parque de estilo inglés que se encuentra enfrente del palacio. Aquí reposaron los restos del pensador hasta 1794. Actualmente el parque lleva el nombre del filósofo. El marqués lo diseñó inspirándose en la obra de Jean-Jacques Rousseau La nueva Eloísa, de la que era admirador, y en paisajes de sus pintores favoritos.

Diap. n. 45. Temple de la Filosofia a l’actual parc Jean-Jacques Rousseau d’Ermenonville. Construït pel marquès i dedicat a Montaigne, les columnes porten els noms de pensadors eminents (Descartes, Newton, Penn, Montesquieu, Voltaire i Jean-Jacques Rousseau). El Temple està inacabat voluntàriament com a símbol que l’edifici de la filosofia espera noves contribucions.

Diap. n. 45. Templo de la Filosofía en el actual parque Jean-Jacques Rousseau de Ermenonville. Construido por el marqués y dedicado a Montaigne, las columnas llevan los nombres de pensadores eminentes (Descartes, Newton, Penn, Montesquieu, Voltaire y Jean-Jacques Rousseau). El Templo está inacabado voluntariamente como símbolo de que el edificio de la filosofía espera nuevas contribuciones.

Diap. n. 46. Monument dedicat a Jean-Jacques Rousseau a Ermenonville. Aquest poble es va convertir, després de la mort del filòsof, en un lloc de peregrinació en homenatge al pensador.

Diap. n. 46. Monumento a Jean-Jacques Rousseau en Ermenonville. Este pueblo se convirtió, después de la muerte del filósofo, en un lugar de peregrinación en homenaje al pensador.

Diap. n. 47. Edifici del Panteó (París). El 14 de febrer de 1794, la Convenció decreta traslladar les restes del filòsof al Panteó, on reposen els homes als quals França reserva la glòria (Voltaire, Zola, Víctor Hugo…).

Diap. n. 47. Edificio del Panteón (París). El 14 de febrero de 1794, la Convención decreta trasladar los restos del filósofo al Panteón, donde reposan los hombres a los que Francia reserva la gloria (Voltaire, Zola, Víctor Hugo…).

Diap. n. 48. Tomba de Jean-Jacques Rousseau al Panteó. Curiosament davant hi ha la de Voltaire, que va ser el seu més apassionat adversari en vida.

Agraïm a l’Association des Amis de Jean-Jacques Rousseau de Neuchâtel, al Museu Jean-Jacques Rousseau de Môtiers, al Parc Jean-Jacques Rousseau d’Ermenonville, a la Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève i a Photoglob AG de Zuric, les facilitats que ens han donat per portar a terme aquest treball.

Diap. n. 48. Tumba de Jean-Jacques Rousseau en el Panteón. Curiosamente delante se halla la de Voltaire, su más apasionado adversario en vida.

Agradecemos a la Association des Amis de Jean-Jacques Rousseau de Neuchâtel, al Museo Jean-Jacques Rousseau de Môtiers, al Parque Jean­-Jacques Rousseau de Ermenonville, a la Bibliothèque Publique et Universitaire de Genève y a Photoglob AG de Zurich, las facilidades que nos han dado para llevar a cabo este trabajo.

Anuncio publicitario
A %d blogueros les gusta esto: