Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

Karl Marx

Diap. n. 1. Mapa dels indrets més significatius en la vida de Karl Marx. En primer lloc, a Alemanya, remarquem Trèveris, ciutat natal del pensador i revolucionari, Bonn i Berlín, ciutats on va cursar estudis universitaris, Jena, en la seva universitat es va doctorar, i Colònia, ciutat lligada a les seves activitats periodístiques. En tancar la Gaseta Renana, Karl Marx i la seva dona Jenny es traslladen a França, concretament a París. Després es refugien a Bèlgica, estan a Brussel·les tres anys i finalment s’instal·len a la Gran Bretanya, on Marx i la seva família viuen a Londres des de 1849 fins al final dels seus dies, el 1883. També assenyalem ciutats que van tenir certa importància en la vida de Marx i a la d’Engels, com ara Manchester (Gran Bretanya), ciutat industrial en la qual Friedrich Engels estudiarà i treballarà durant molts anys, Gotha (Alemanya), seu del congrés d’unificació de les dues organitzacions obreres alemanyes que existien llavors, Karlovy Vary (República Txeca), ciutat balneari freqüentada per Karl Marx i Eastbourne, poble de la costa sud-oest anglesa on va ser incinerat Friedrich Engels.

Diap. n. 1. Mapa de los lugares más significativos en la vida de Karl Marx. En primer lugar, en Alemania, remarcamos Tréveris, ciudad natal del pensador y revolucionario, Bonn y Berlín, ciudades en las que cursó estudios universitarios, Jena, en cuya universidad se doctoró y Colonia, ciudad ligada a sus actividades periodísticas. Al cerrarse la Gaceta Renana, Karl Marx y su esposa Jenny se trasladan a Francia, concretamente a París. Luego se refugian en Bélgica, están en Bruselas tres años y finalmente se instalan en Gran Bretaña, donde Marx y su familia viven en Londres desde 1849 hasta el final de sus días en 1883. También señalamos ciudades que tuvieron cierta importancia en la vida de Marx o en la de Engels, como Manchester (Gran Bretaña), ciudad industrial en la que Engels estudiará y trabajará durante muchos años, Gotha (Alemania), sede del congreso de unificación de las dos organizaciones obreras alemanas que existían entonces, Karlovy Vary (República Checa), ciudad balneario frecuentada por Karl Marx y Eastbourne, pueblo de la costa sudoeste inglesa donde fue incinerado Friedrich Engels.

Diap. n. 2. Vista panoràmica de Trèveris, ciutat del land de Renània-Palatinat on va néixer Karl Marx. Situada a la vall del Mosel·la, prop de la frontera amb Luxemburg, és una petita ciutat amb alguna indústria (tèxtil, mecànica i manufacturera de tabac), encara que la seva activitat més important és el comerç de vi del Mosel·la. En temps de Karl Marx, quan no era encara una ciutat industrial, estava fortament marcada per dos decennis d’administració francesa. Però els impostos abusius, sobretot l’impost de sang (els fills dels pagesos i dels burgesos renans combatien en els exèrcits de Napoleó) van distanciar a Trèveris de França. Aquesta ciutat tenia, en l’època de Marx, uns 12.000 habitants, majoritàriament catòlics. En 1815, el Congrés de Viena va atribuir Renània a Prússia. Els prussians van imposar la seva dominació amb certa prudència, de manera que el codi de Napoleó va seguir vigent. L’ensenyament va mantenir durant molt de temps una llibertat i una independència que mai s’havia conegut a la resta d’Alemanya. Sabem que Marx va viure les greus crisis econòmiques que va patir el seu país i que va conèixer el problema de l’emigració.

Diap. n. 2. Vista panorámica de Tréveris, ciudad del land de Renania­-Palatinado donde nació Karl Marx. En el valle del Mosela, cerca de la frontera con Luxemburgo, es una pequeña ciudad con alguna industria (textil, mecánica y manufacturera de tabaco), aunque su actividad más importante es el comercio del vino del Mosela. En tiempos de Karl Marx, cuando no era todavía una ciudad industrial, estaba fuertemente marcada por dos decenios de administración francesa. Pero los impuestos abusivos, sobre todo el impuesto de sangre (los hijos de los campesinos y de los burgueses renanos combatían en los ejércitos de Napoleón) distanciaron a Tréveris de Francia. Esta ciudad tenía, en vida de Marx, unos 12.000 habitantes, en su mayoría católicos. En 1815, el Congreso de Viena atribuyó Renania a Prusia. Los prusianos impusieron su dominación con cierta prudencia, de manera que el código de Napoleón siguió vigente. La enseñanza mantuvo durante mucho tiempo una libertad y una independencia que nunca se había conocido en el resto de Alemania. Sabemos que Marx vivió las graves crisis económicas que padeció su país y que conoció el problema de la emigración.

Diap. n. 3. Trèveris. Porta Nigra. Trèveris (Trier en alemany) és la ciutat més antiga d’Alemanya. Fundada per August l’any 16 aC. amb el nom d’Augusta Treverorum, va ser un important centre de comunicacions en l’antiguitat. Aquesta notable construcció romana de la fi del s. II, era la porta nord de les fortificacions de la ciutat. D’enormes blocs de gres, té tres pisos d’arcades amb dues torres semicirculars i pati interior.

Diap. n. 3. Tréveris. Porta Nigra. Tréveris (Trier en alemán) es la ciudad más antigua de Alemania. Fundada por Augusto en el año 16 a.C. con el nombre de Augusta Treverorum, fue un importante centro de comunicaciones en la antigüedad. Esta notable construcción romana de finales del s. II, era la puerta norte de las fortificaciones de la ciudad. De enormes bloques de gres, tiene tres pisos de arcadas con dos torres semicirculares y patio interior.

Diap. n. 4. Casa natal de Karl Marx a Trèveris (Brückenstrasse, 10). En aquesta casa d’estil barroc, construïda en 1727, que va ser llogada pel pare del filòsof, Heinrich Marx, va néixer Karl el 5 de maig de 1818. Va ser el tercer fill dels nou que va tenir la seva mare, Henriette Presbork. El pare, un advocat jueu que es va fer protestant (Karl va ser batejat en 1824), va ser conseller de Justícia i degà dels advocats de Trèveris. Karl Marx va créixer enmig d’un ambient liberal i culte. Sembla que no va anar a escola fins als 12 anys i que van ser el seu pare i el seu futur sogre els qui li van fer d’autèntics preceptors. El seu pare és descrit pels seus amics com un veritable francès del s. XVIII que se sabia de memòria a Voltaire i que, com Newton, Locke i Leibniz, professava una vaga creença en un déu llunyà. El seu futur sogre, Ludwig van Westphalen, considerat un saint-simonià, era un home culte que va ser conseller de Govern (subgovernador). Marx sentia per ell una gran admiració i en 1841 li va dedicar la seva tesi doctoral. Possiblement va ser Ludwig von Westphalen qui li va aficionar a la literatura (Homer i Shakespeare), afició que compartiria amb la seva dona i més tard amb les seves filles. Com a dada curiosa podem dir que aquesta casa va ser ocupada i expropiada pels nazis a primers de maig de 1933, convertida en oficina del partit i domicili editorial de la seva gaseta Nationalblatt. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el Partit Socialdemòcrata alemany va recuperar la propietat de l’edifici. Des de 1968 aquesta casa s’ha convertit en Museu Karl Marx, és també biblioteca, institut de recerca i seu de trobades internacionals.

   Diap. n. 4. Casa natal de Karl Marx en Tréveris (Brückenstrasse, 10). En esta casa  de estilo barroco,  construida  en  1727, que fue alquilada por el padre del filósofo, Heinrich Marx, nació Karl el 5 de mayo de 1818. Fue el tercer hijo de los nueve que tuvo su madre, Henriette Presbork. El padre, un abogado judío que se hizo protestante (Karl fue bautizado en 1824), fue consejero de Justicia y decano de los abogados de Tréveris. Karl Marx creció en medio de un ambiente liberal y culto. Parece que no fue a la escuela hasta los 12 años y que fueron su padre y su futuro suegro quienes fueron sus auténticos preceptores. Su padre es descrito por sus amigos como un verdadero francés del s. XVIII que se sabía de memoria a Voltaire y que, como Newton, Locke y Leibniz, profesaba una vaga creencia en un dios  lejano. Su futuro suegro, Ludwig van Westphalen, considerado un saint-simoniano, era un hombre culto que fue consejero del Gobierno (subgobernador). Marx sentía por él una gran admiración y en 1841 le dedicó su tesis doctoral. Posiblemente fue él quien le aficionó a la literatura (Homero y Shakespeare), afición que compartiría con su esposa y más tarde con sus hijas. Como dato curioso decir que la casa fue ocupada y expropiada por los nazis a primeros de mayo de 1933, convertida en oficina del partido y domicilio editorial de su gaceta Nationalblatt. Finalizada la Segunda Guerra Mundial, el Partido Socialdemócrata alemán recuperó la propiedad del edificio. Desde 1968 la casa se convitió en Museo Karl Marx, también biblioteca, instituto de investigación y sede de encuentros internacionales.

Diap. n. 5. Casa de Karl Marx a Trèveris (Simenostrasse, 8). La família de Marx es trasllada a l’octubre de 1819 a aquesta altra casa, més petita, comprada a terminis, en la qual el jove Marx va viure fins a acabar el seu batxillerat en 1835. El Liceu de Trèveris va ser un focus de liberalisme i un centre d’influència francesa. El seu director Johann Hugo Wyttenbach, que es deia deixeble de Jean-Jacques Rousseau, el va introduir en les idees de la Revolució Francesa i també en les de Saint-Simon. El 1835 es va publicar a Trèveris un fullet de Ludwig Grall que declarava: “Les classes privilegiades i les classes treballadores, profundament separades per interessos diametralment oposats, s’enfronten entre si”. (Henry Lefebvre, Síntesis del pensamiento de Marx, Nova Terra, Barcelona, ​​1971, pàg. 93). Marx va afirmar durant tota la seva vida que ell no havia inventat la “lluita de classes” i que havia rebut aquesta noció dels teòrics francesos.

Diap. n. 5. Casa de Karl Marx en Tréveris (Simenostrasse, 8). La familia de Marx se traslada en octubre de 1819 a esta otra casa, más pequeña, comprada a plazos, en la que el joven Marx vivió hasta acabar su bachillerato en 1835. El Liceo de Tréveris fue un foco de liberalismo y un centro de influencia francesa. Su director Johann Hugo Wyttenbach, que se decía discípulo de Jean-Jacques Rousseau, le introdujo en las ideas de la Revolución Francesa y también en las de Saint­-Simon. En 1835 se publicó en Tréveris un folleto de Ludwig Grall que declaraba: “Las clases privilegiadas y las clases trabajadoras, profundamente separadas por intereses diametralmente opuestos, se enfrentan entre sí”. (Henry Lefebvre, Síntesis del pensamiento de Marx, Nova Terra, Barcelona, 1971, pág. 93). Marx afirmó durante toda su vida que él no había inventado la “lucha de clases” y que había recibido esta noción de los teóricos franceses.

Diap. n. 6. Retrat de Karl Marx jove. La família Marx i la família von Westphalen tenien bones relacions, i Marx es va casar el 19 de juny del 1843 amb Jenny von Westphalen, que es pot dir que era una amiga de la infància. Marx era molt bru i sembla que van ser els germans de Jenny els que li van treure el malnom de “Moro”. També li deien “l’esclau de Jenny”, però va ser “Moro” el sobrenom que l’acompanyaria tota la vida. Altres malnoms de Marx van ser “Diable”, “Old Nick”, “Challey”, “L’amo”. El gust pels sobrenoms serà una constant en la família Marx-Westphalen.

Diap. n. 6. Retrato de Karl Marx joven. La familia Marx y la familia von Westphalen tenían buenas relaciones, y Marx se casó el 19 de junio de 1843 con Jenny von Westphalen, que era una amiga de la infancia. Marx era muy moreno y parece que fueron los hermanos de Jenny los que le sacaron el mote de “Moro”. También le llamaban “el esclavo de Jenny”, pero fue “Moro” el apodo que le acompañaría toda su vida. Otros motes de Marx fueron “Diablo”, “Old Nick”, “Challey”, “el Amo”. El gusto por los apodos será una constante en la familia Marx-Westphalen.

Diap. n. 7. Universitat de Bonn. Karl Marx va arribar aquí als 17 anys, el 1836, enviat pel seu pare per estudiar Dret. Va viatjar en vaixell des de Trèveris a Coblença, pel riu Mosel·la, i després pel Rin fins a Bonn. Aquí s’afilia al Cercle dels Poetes (Marx escrivia poemes i, segons sembla, tenia la intenció de dedicar-se a la literatura). La seva admiració cap a Shakespeare es convertirà en un veritable culte al llarg de tota la seva existència. A Bonn porta una vida d’estudiant: gresques nocturnes (passa una nit al calabós per embriaguesa, escàndol nocturn) i baralles, fins i tot es bat en duel a la primavera de 1836 amb un membre del Korps Borussia (una organització aristocràtica i reaccionària), que el ferirà a sota de l’ull esquerre. Va ser en aquest mateix any quan es va deixar créixer la barba (una barba de collar que mai més no s’afaitarà) i es compromet amb Jenny von Westphalen.

Diap. n. 7. Universidad de Bonn. Karl Marx llegó aquí a los 17 años, en 1836, enviado por su padre para estudiar Derecho. Viajó en barco desde Tréveris a Coblenza, por el río Mosela, y luego por el Rin hasta Bonn. Aquí se afilia al Círculo de los Poetas (Marx escribía poemas y, según parece, tenía la intención de dedicarse a la literatura). Su admiración hacia Shakespeare se convertirá en un verdadero culto a lo largo de toda su existencia. En Bonn lleva una vida de estudiante: juergas nocturnas (pasa una noche en el calabozo por ebriedad y escándalo nocturno) y peleas, incluso se bate en duelo en la primavera de 1836 con un miembro del Korps Borussia (una organización aristocrática y reaccionaria), de quien recibió una herida debajo del ojo izquierdo. Fue en este mismo año cuando se deja crecer la barba (una barba en collar que nunca más se afeitará) y se compromete con Jenny von Westphalen.

Diap. n. 8. Retrat de Jenny von Westphalen (1814-1881). Quatre anys més gran que Marx, “la noia més bonica de Trèveris”, “la reina de tots els balls”, anomenada “Mohme”, fou l’entusiasta companya de Karl Marx durant 38 anys de matrimoni. Coneguda com “la mare de tots els exiliats” per la seva marcada hospitalitat i solidaritat, era descendent de la millor aristocràcia prussiana (encara que l’estirp von Westphalen procedia en realitat de l’aristocràcia escocesa). Germanastra de Ferdinand, que arribaria a ser Ministre de l’Interior de Prússia en 1850, va ser sempre la primera lectora de les obres de Karl Marx i la que copiava els seus manuscrits, ja que la lletra del filòsof era pràcticament incomprensible excepte per a ella. Quan Marx, pressionat per la pobresa, es presentà el 1862 a unes oposicions convocades pels ferrocarrils anglesos el van suspendre per la seva mala lletra. La família von Westphalen era la “crème” de Trèveris. El pare de Jenny, Ludwig von Westphalen, es va casar en segones núpcies amb Carolina Heubel, la mare de la qual mantenia un saló literari a la petita ciutat renana, on rebia personatges cèlebres del món cultural.

Diap. n. 8. Retrato de Jenny von Westphalen (1814-1881). Cuatro años mayor que Marx, “la muchacha más bonita de Tréveris”, “la reina de todos los bailes”, apodada “Möhme”, fue la entusiasta compañera de Karl Marx durante 38 años de matrimonio. Llamada también “la madre de todos los exiliados” por su marcada hospitalidad y solidaridad, era descendiente de la mejor aristocracia prusiana (aunque la estirpe von Westphalen procedía en realidad de Escocia). Hermanastra de Ferdinand, que llegaría a ser Ministro del Interior de Prusia en 1850, fue siempre la primera lectora de las obras de Karl Marx y quien copiaba sus manuscritos, pues la letra del filósofo era prácticamente incomprensible excepto para ella. Tan es así que Marx, acuciado por la pobreza, se presentó en 1862 a unas oposiciones convocadas por los Ferrocarriles ingleses y le suspendieron por su mala letra. La familia von Westphalen era la “crème” de Tréveris. El padre de Jenny, Ludwig von Westphalen, se casó en segundas nupcias con Carolina Heubel, cuya madre mantenía un salón literario en la pequeña ciudad renana, donde recibía a personajes célebres de la cultura.

Diap. n. 9. Retrat de Bruno Bauer (1809-1882) que es troba al Museu Karl Marx de Trèveris. Era el cap del grup dels joves hegelians d’esquerra i tenia una càtedra de Teologia a Bonn. Fundà, juntament amb els seus germans Edgard i Egbert un cercle d’escriptors berlinesos anomenat “Els autònoms”. El 1841 va ser separat de la seva càtedra, de la mateixa manera que abans, el 1830, Ludwig Feuerbach havia estat allunyat de la seva per les seves idees filosòfiques i polítiques, contràries a l’ordre establert (despotisme prussià). Marx tenia el suport de Bruno Bauer per entrar a la Universitat de Bonn, però les seves aspiracions van ser truncades per aquesta destitució. Més tard, el 1845, Karl Marx i Friedrich Engels escriurien La Sagrada Família, obra en la qual critiquen violentament l’idealisme hegelià i la filosofia representada per “Els autònoms” (la “crítica crítica”), la qual cosa va significar el final de l’amistat entre Karl Marx i Bruno Bauer.

Diap. n. 9. Retrato de Bruno Bauer (1809-1882) que se halla en el Museo Karl Marx de Tréveris. Cabeza del grupo de los jóvenes hegelianos de izquierda, tenía una cátedra de Teología en Bonn. Fundó junto a sus hermanos Edgard y Egbert un círculo de escritores berlineses, “Los autónomos”. En 1841 es separado de su cátedra, igual que anteriormente, en 1830, Ludwig Feuerbach había sido separado de la suya por sus ideas filosóficas y políticas, contrarias al orden establecido (despotismo prusiano). Karl Marx contaba con el apoyo de Bruno Bauer para entrar en la Universidad de Bonn, pero sus aspiraciones fueron truncadas por esta destitución. Más tarde, en 1845, Karl Marx y Friedrich Engels escribirían La Sagrada Familia, obra en la que critican violentamente el idealismo hegeliano y la filosofía representada por “Los autónomos” (la “crítica crítica”), lo que puso fin a la amistad entre Karl Marx y Bruno Bauer.

Diap. n. 10. Universitat Humboldt de Berlín. El 1810 el vell palau del germà de Frederic II, el príncep Henri, va ser transformat en universitat. Fichte, Schelling, Hegel, Schopenhauer… hi van fer classes (vegeu la col·lecció de diapositives L’idealisme alemany). El 1837 Karl Marx es matricula a la Facultat de Dret de Berlín. Entre els seus professors es troben Gans, hegelià liberal i una mica saint-simonià, i Karl von Savigny, adversari de Hegel. En aquesta època, el pensador de Trèveris perd interès pel dret i s’entusiasma amb l’estudi de la filosofia. A Berlín, Karl Marx es troba amb l’opressió política més vergonyosa, contra la qual gairebé no hi havia oposició. S’arribà a prohibir la Divina Comèdia de Dante amb el següent comentari del censor: “No s’han de fer comèdies sobre les coses divines” (Lefebvre, op. cit. pàg. 103).

Diap. n. 10. Universidad Humboldt de Berlín. En 1810 el viejo palacio del hermano de Federico II, el príncipe Henri, fue transformado en universidad. Fichte, Schelling, Hegel, Schopenhauer… impartieron aquí la docencia (ver colección de diapositivas (Idealismo alemán). En 1837 Karl Marx se matricula en la Facultad de Derecho de Berlín. Entre sus profesores se encuentran Gans, hegeliano liberal y algo saint-simoniano, y Karl von Savigny, adversario de Hegel. En esta época, el pensador de Tréveris pierde interés por el derecho y se entusiasma con el estudio de la filosofía. En Berlín, Karl Marx se encontró con la opresión política más vergonzante, contra la que apenas había oposición. Se llegó a prohibir la Divina Comedia de Dante con el siguiente comentario del censor: “No se deben hacer comedias sobre las cosas divinas” (Lefebvre, op. cit. pág. 103).

Diap. n. 11. Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831). Retrat pintat per Jacob Schelesinger en 1831, que es conserva a la Nationalgalerie de Berlín. Hegel va ser professor de la Universitat de Berlín des del 1818. En una famosa carta que Karl Marx escriví al seu pare el 10 de novembre de 1837, manifesta la importància que donava als sistemes filosòfics: “sense un sistema filosòfic no es pot comprendre res”. A finals de 1837 Karl Marx era hegelià, però amb reserves. Havia descobert, sota la influència de Gans, la contradicció del hegelianisme: Hegel, després de posar de manifest l’esdevenir de la història, s’havia convertit en un reaccionari en defensar l’Estat prussià, en l’apologista d’un estat tirànic. Els “joves hegelians” o “hegelians d’esquerres” (moviment al qual pertanyia el jove Marx) remarcaven l’aspecte revolucionari de la dialèctica d’Hegel. Havien format el “Club dels Doctors”, el principal animador del qual era Bruno Bauer. El 1840 el club es va radicalitzar i va canviar de nom per passar a anomenar-se el “Club dels Amics del Poble”.

Diap. n. 11. Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831). Retrato de Jacob Schelesinger en 1831, conservado en la Nationalgalerie de Berlín. Hegel fue profesor de la Universidad de Berlín desde 1818. En una famosa carta que Marx escribió el 10 de noviembre de 1837 a su padre, señala la importancia que daba a los sistemas filosóficos: “sin un sistema filosófico no se puede comprender nada”. A finales de 1837, Marx era hegeliano, pero no sin reservas. Deccubrió, bajo la influencia de Gans, la contradicción del hegelianismo: Hegel, tras poner de manifiesto el devenir de la historia, se había convertido en un reaccionario al defender al estado prusiano, en el apologista de un estado tiránico. Los “jóvenes hegelianos” o “hegelianos de izquierda” (movimiento al que pertenecía el joven Marx) remarcaban el aspecto revolucionario de la dialéctica de Hegel. Fundaron el “Club de los Doctores”, cuyo principal animador era Bruno Bauer. En 1840,nel club se radicalizó y pasó a llamarse el “Club de los Amigos del Pueblo”.

Diap. n. 12. Frase de Karl Marx que es troba al vestíbul de la Universitat Humboldt de Berlín. Es tracta d’una de les famoses tesis sobre Feuerbach (en concret la n. 11) escrites per Marx durant la primavera de 1845 i publicades per primera vegada per Engels el 1888. La tesi diu així: “Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo”. Les Tesis sobre Feuerbach van ser considerades per Engels com el primer document que conté el germen d’una nova concepció del món.

Diap. n. 12. Frase de Karl Marx en el vestíbulo de la Universidad Humboldt de Berlín. Es una de las  famosas  tesis sobre  Feuerbach (en concreto  la  n. 11) escritas  por  Marx en  la  primavera  de  1845  y  publicadas  por primera vez por Engels en 1888. La tesis dice así: “Los filósofos no han hecho más que interpretar de diversos modos el mundo, pero de lo que se trata es de transformarlo”. Las Tesis sobre Feuerbach fueron consideradas por Engels como el primer documento que contiene el germen  de una nueva  concepción del mundo.

Diap. n. 13. Retrat de Ludwig Feuerbach (1804-1872) que es troba al Museu Karl Marx de Trèveris. Autor d’una crítica radical a la religió, va exercir una gran influència sobre el socialisme filosòfic de Moses Hess i també sobre les idees comunistes de Karl Marx i Friedrich Engels. El 1843 va publicar les Tesis provisionals per a la reforma de la filosofia i Els principis de la filosofia del futur, obres en les que portava a terme una inversió de l’idealisme hegelià (“el pensament ve de l’ésser, no l’ésser del pensament”) i enfront del qual defensava un materialisme. Però la crítica al hegelianisme de Feuerbach, així com el seu materialisme, va resultar del tot insuficient per a Marx i Engels. “L’objecte sensible” de Feuerbach suposava un enorme progrés, però queia en un món d’individus aïllats dins de la societat burgesa, sense tenir en compte l’organització social, l’economia, el procés del treball, l’acció social, les lleis econòmiques. Així mateix, la crítica a l’hegelianisme havia de ser “crítica pràctica”, és a dir, revolucionària, que valorés els processos històrics i socials. En prescindir de la història i de les relacions socials de producció, el materialisme de Feuerbach portava a un nou idealisme.

Diap. n. 13. Retrato de Ludwig Feuerbach (1804-1872) en el Museo Karl Marx de Tréveris. Autor de una crítica radical a la religión, ejerció una gran influencia sobre el socialismo filosófico de Moses Hess y también sobre las ideas comunistas de Marx y Engels. En 1843, publicó las Tesis provisionales para la reforma de la filosofía y Los principios de la filosofía del futuro, obras en las que llevaba a cabo una inversión del idealismo hegeliano (“el pensamiento viene del ser, no el ser del pensamiento”) frente al cual defendía un materialismo. Pero la crítica al hegelianismo de Feuerbach, así como su materialismo, resultó del todo insuficiente para Marx y Engels. El “objeto sensible” de Feuerbach suponía un enorme progreso, pero caía en un mundo de individuos aislados dentro de la sociedad burguesa, sin tener en cuenta la organización social, la economía, el proceso del trabajo, la acción social, las leyes económicas. Igualmente la crítica al hegelianismo debía ser “crítica práctica”, es decir, revolucionaria, que tuviera en cuenta los procesos históricos y sociales. Al prescindir de la historia y de las relaciones sociales de producción, el materialismo de Feuerbach llevaba a un nuevo idealismo.

Diap. n. 14. Universitat de Jena. El 30 de març de 1841 Marx va obtenir el certificat de fi d’estudis a la universitat de Berlín. El 15 d’abril d’aquest mateix any presentava a Jena la seva tesi doctoral: Diferència entre la filosofia de la naturalesa de Demòcrit i la d’Epicur. En aquest treballa Marx es separa del  pensament hegelià, que mai no havia acceptat el materialisme com una gran filosofia. El 1841 Karl Marx ja tenia renom i influència en els ambients intel·lectuals alemanys. Un dels seus amics, Moses Hess, el descriu d’aquesta manera en una carta de presentació a Arnold Ruge: “el més gran de tots, l’únic filòsof contemporani vertader, el doctor Marx, és encara un jove. Ell donarà el cop de gràcia a la religió i a la política medievals. Uneix a la més profunda gravetat filosòfica un esperit agudíssim. Imagina a Rousseau, a D’Holbach, a Lessing, a Heine i a Hegel units en una sola persona. Dic units i no amuntegats, i comprendràs el que és Marx ” (Lefebvre, op. cit. pàg. 109).

Diap. n. 14. Universidad de Jena. El 30 de marzo de 1841 Marx obtuvo el certificado de fin de estudios en la universidad de Berlín. El 15 de abril de ese mismo año presentaba en Jena su tesis doctoral: Diferencia entre la filosofía de la naturaleza de Demócrito y la de Epicuro. En su tesis, se separa del hegelianismo, que nunca había aceptado el materialismo como una gran filosofía. En 1841 Karl Marx ya tenía renombre e influencia en los ambientes intelectuales alemanes. Uno de sus amigos, Moses Hess, lo describe así en una carta de presentación a Arnold Ruge: “el más grande de todos, el único filósofo contemporáneo verdadero, el doctor Marx, es todavía un joven. Él dará el golpe de gracia a la religión y a la política medieval. Une a la más profunda gravedad filosófica un espíritu agudísimo. Imagina a Rousseau, a D’Holbach, a Lessing, a Heine y a Hegel unidos en una sola persona. Digo unidos y no amontonados, y comprenderás lo que es Marx” (Lefebvre, op. cit. pág. 109).

Diap. n. 15. Vista panoràmica de Colònia. Descartades les seves aspiracions d’aconseguir una càtedra de filosofia a la universitat de Bonn, després de la destitució de Bruno Bauer, Karl Marx es trasllada a Colònia (la ciutat més esplendorosa i progressista de la Prússia renana), on un grup de joves liberals, industrials i escriptors, pretenien organitzar una oposició al règim. Fundaren la Gaseta Renana (Reinische Zeitung), un dels primers diaris moderns d’Alemanya. Rutenberg, Moses Hess i Karl Marx es convertiren en els seus directors. El primer article de Marx, publicat el 5 de maig de 1842, tractava sobre la llibertat de premsa, un tema llargament debatut al Parlament local. La Gaseta, que havia començat amb 400 subscriptors, en tingué en dos anys 3.000. El diari lluitava pel reconeixement dels drets democràtics. Com a redactor en cap, Marx hi defensà els drets dels camperols davant de les severes sancions per robatori de llenya, hi defensà també als vinyaters del Mosel·la, etc. Aquests problemes el portaren a emprendre estudis econòmics i a les idees socialistes. El 4 de gener de 1843, el diari va publicar un violent article de política internacional en què es mostrava a la Rússia tsarista com el baluard de la reacció europea, article que va provocar el tancament del diari per la censura prussiana el 31 de març de 1843.

Diap. n. 15. Vista panorámica de Colonia. Descartadas sus aspiraciones de conseguir una cátedra de filosofía en la universidad de Bonn, tras la destitución de Bruno Bauer, Karl Marx se traslada a Colonia (la ciudad más floreciente y progresista de la Prusia renana), donde un grupo de jóvenes liberales, industriales y escritores, pretendían organizar una oposición al régimen. Fundaron la Gaceta Renana (Reinische Zeitung), uno de los primeros periódicos modernos de Alemania.  Rutenberg, Moses Hess y Karl Marx se convirtieron en los directores. El primer artículo de Marx, publicado el 5 de mayo de 1842, trató sobre la libertad de prensa, un tema largamente debatido en el Parlamento local. La Gaceta, que había comenzado con 400 suscriptores, alcanzó en dos años la cifra de 3.000. El periódico luchaba por los derechos democráticos. Como redactor en jefe, Marx defendió los derechos de los campesinos frente a las severas sanciones por robo de leña, defendió también a los viñadores del Mosela, etc. Estos problemas le llevaron a emprender estudios económicos y a las ideas socialistas. El 4 de enero de 1843, el periódico publicó un violento artículo de política internacional en el que se mostraba a la Rusia zarista como el sostén de la reacción europea, que provocó el cierre del periódico por la censura prusiana el 31 de marzo de 1843.

Diap. n. 16. Retrat de Friedrich Engels que es troba al Museu Karl Marx de Trèveris. Nascut a Barmen (avui Wuppertal) el 28 de novembre de 1820, era ben plantat, ros, elegant, brillant, agut. Fill d’un ric fabricant de fil (empresa “Engels i Ermen”), el seu nul interès pels negocis i el comerç, així com la seva preocupació per les condicions de vida dels obrers i les seves dures crítiques contra els amos de les fàbriques, provocaren aviat un enfrontament amb la família. El seu pare, un pietista rigorós, intransigent en qüestions de moral, volia encarrilar el seu fill cap a la direcció i administració dels seus negocis. Acabats els estudis secundaris, no el va deixar anar a la universitat per posar-lo a treballar a la seva fàbrica de Barmen. Després l’envià a fer pràctiques a una fàbrica de Bremen. Engels va aprofitar aquest distanciament per adherir-se al moviment radical literari Junges Deutschland. Va col·laborar en el diari Telegraph für Deutschland i als 18 anys va publicar les Cartes de la vall del Wupper, on descrivia la misèria en què vivien els obrers i analitzava la forma despietada com els fabricants els explotaven, per arribar a la conclusió que els amos pitjors eren els fabricants pietistes. El 1841 s’enrola en el cos d’artilleria de l’exèrcit prussià a Berlín, freqüenta la Universitat i assisteix a reunions dels joves hegelians d’esquerres. Es decanta pel materialisme de Feuerbach i critica Schelling i Hegel. Havent acabat el servei militar, el seu pare l’envia a Manchester per allunyar-lo dels joves hegelians, però Engels, a la Gran Bretanya, entra en contacte amb el cartisme radical, coneix la vida quotidiana de la classe obrera, col·labora amb la publicació obrerista The Northern Star i estableix relacions amb Mary Burns, una treballadora irlandesa amb la qual s’unirà fins que ella morirà, el 1863.              Periodista a Londres i a Alemanya, Engels denuncia els horrors del capitalisme a La situació de la classe obrera a Anglaterra (1845), per la qual cosa va ser considerat com un Zola sense literatura. Marx i Engels es van conèixer a Colònia, a la redacció de la Gaseta Renana, on Engels va publicar diversos articles.

Diap. n. 16. Retrato de Friedrich Engels en el Museo Karl Marx de Tréveris. Nacido en Barmen (hoy Wuppertal) el 28 de noviembre de 1820, era apuesto, rubio, elegante, brillante, agudo. Hijo de un rico fabricante de hilo (empresa “Engels y Ermen”), su nulo interés por los negocios y el comercio, así como su preocupación por las condiciones de vida de los obreros y sus duras críticas contra los amos de las fábricas, pronto provocaron un enfrentamiento con su familia. Su padre, un pietista riguroso, de moral intransigente, quería encarrilar a su hijo hacia la dirección y administración de sus negocios. Acabados sus estudios secundarios, no lo dejó ir a la universidad y lo puso a trabajar en su fábrica de Barmen. Después lo envió a hacer prácticas a una fábrica de Bremen. Engels aprovechó el alejamiento para adherirse al movimiento radical literario Junges Deutschland. Colaboró en el diario Telegraph für Deutschland y a los 18 años publicó las Cartas del valle del Wupper, en las que describía la miseria en que vivían los obreros y analizaba la despiadada explotación por parte de los fabricantes para llegar a la conclusión de que los peores patronos eran, precisamente, los pietistas. En 1841 se enrola en el cuerpo de artillería del ejército prusiano en Berlín, frecuenta la universidad y asiste a las reuniones de los jóvenes hegelianos de izquierda. Se decanta por el materialismo de Feuerbach y critica a Schelling y a Hegel. Al acabar el servicio militar, su padre lo envía a Manchester para alejarlo de los jóvenes hegelianos, pero Engels, en Gran Bretaña, contacta con el cartismo radical, conoce la vida cotidiana de la clase obrera, colabora con la publicación obrerista The Northern Star y entabla relaciones con Mary Burns, una trabajadora irlandesa con la que se unirá hasta la muerte de ésta, en 1863. Periodista en Londres y en Alemania, Engels denuncia los horrores del capitalismo en La situación de la clase trabajadora en Inglaterra (1845), por la que fue considerado como un Zola sin literatura. Marx y Engels se conocieron en Colonia, en la redacción de la Gaceta Renana, en la que Engels publicó varios artículos.

Diap. n. 17. Estàtues de Karl Marx i Friedrich Engels en el Karl Marx Allee (Berlín). Els dos filòsofs es coneixen a la tardor de 1842 i la seva relació continuarà durant tota la seva vida. Engels ja era un jove comunista influït per les idees de Moses Hess i un activista polític, mentre que Marx encara es movia en els cercles intel·lectuals del liberalisme democràtic. Engels enviava a la Gaseta Renana articles sobre el cartisme, la situació de la classe obrera i també sobre política i economia angleses, essent Marx, als 24 anys, redactor en cap del diari. Quan a la primavera de 1843 la censura el tanca, Marx està decidit a abandonar el país. Es casa amb Jenny von Westphalen i a Kreuznach rep una oferta del govern per treballar com a redactor en cap del diari estatal Preussische Staatszeitung, que no dubta a rebutjar. Deixa el democratisme pur i amb Arnold Ruge projecta publicar a París, on també anirà Engels, uns Annals Franco-Alemanys (Deutsch-Französische Jahrbücher), dels quals només sortirà el primer número.

Diap. n. 17. Estatuas de Karl Marx y Friedrich Engels en el Karl Marx Allee (Berlín). Los dos filósofos se conocieron en el otoño de 1842 y su relación continuará durante toda la vida. Engels ya era un joven comunista influido por las ideas de Moses Hess y un activista político, mientras que Marx aún se movía en los círculos intelectuales del liberalismo democrático. Engels enviaba a la Gaceta Renana artículos sobre el cartismo, la situación de la clase obrera y también sobre política y economía inglesas, siendo Marx, a los 24 años, redactor en jefe del periódico. Cuando en la primavera de 1843 la censura lo cierra, Marx está decidido a abandonar el país. Se casa con Jenny von Westphalen y en Kreuznach recibe una oferta del gobierno para trabajar como redactor jefe del diario estatal Preussische Staatszeitung, que rechaza. Deja el democratismo puro y con Arnold Ruge proyecta publicar en París, donde también acudirá Engels, unos Anales Franco-Alemanes (Deutsch-Französische Jahrbücher), de los que sólo verá la luz un número.

Diap. n. 18. Vista actual de la ciutat de Manchester amb un dels seus canals. Manchester era en aquell temps la ciutat industrial més gran de món, amb més de 1.000 fàbriques. Una tercera part dels obrers eren nenes i nens. Des d’aquí Engels envia a Karl Marx, que es trobava a París, el seu Esbós d’una crítica de l’economia política (començaments de 1844), que interessà profundament a Marx i que aquest va publicar en els Annals Franco-Alemanys. Aquesta obra conté ja tots els elements del socialisme científic: els fets econòmics com el fonament dels antagonismes de classe.

Diap. n. 1 8. Vista actual de la ciudad de Manchester con uno de sus canales. Manchester era en aquel tiempo la ciudad industrial  mayor del mundo, con más de 1.000 fábricas. Una tercera parte de los obreros eran niñas y niños. Desde aquí Engels envía a Karl Marx, que se encontraba en París, su Esbozo de una crítica de la economía política (principios de 1844), que interesó profundamente a Marx y que éste publicó en los Anales Franco-Alemanes. Esta obra contiene ya todos los elementos del socialismo científico: los hechos económicos como el fundamento de los antagonismos de clase.

Diap. n. 19. Casa on va viure Karl Marx a París (Rue Vaneau, 38). A la tardor de 1843, París era una ciutat pròspera, d’un luxe i una efervescència intel·lectual que contrastaven amb la pobresa i la misèria absoluta de la classe treballadora (artesans i peons, majoritàriament comunistes). Els Marx, els Herwegh i els Ruge s’instal·len junts en un pis del carrer Vaneau, en un còmode apartament i en un barri distingit, però l’experiència comunitària va durar tan sols 15 dies. El poeta Herwegh i la seva esposa van ser els primers a marxar. Només arribar a París, Karl Marx comença a redactar la Crítica de la filosofia hegeliana del dret, assaig que suposa el seu distanciament de Feuerbach. Hi introdueix el concepte de classe social i abandona l’abstracció humanista. Aquest treball representa el pas de Marx a la causa proletària i al comunisme. Marx i Ruge comencen a treballar en els Annals Franco-Alemanys, l’oficina des quals es troba al mateix carrer Vaneau. La publicació només va imprimir un número de 1.000 exemplars en el qual figuraven dos textos de Marx, un article de Bakunin, poemes de Heine i de Herwegh i l’esmentada col·laboració d’Engels des de Manchester. Aquests articles van provocar les ires del govern prussià  que va alertar tot el país dient que els Annals constituïen la prova material d’una temptativa d’alta traïció i de crim de lesa majestat, per la qual cosa es feia necessari donar ordres a la policia perquè recollís i cremés la perillosa revista (es van cremar més de 300 exemplars) i arrestés Ruge, Marx i els seus col·laboradors. Amb el projecte de La situació de la classe obrera a Anglaterra, Engels visita Karl Marx a París. Passa a casa seva deu dies en els quals estableixen el pla de l’obra La Sagrada Família, dirigida contra el cenacle de Bruno Bauer i els joves hegelians, que s’editarà a Frankfurt. Durant aquests deu dies Marx i Engels traven una amistat que durarà tota la vida. És en aquest context quan Marx redacta els Manuscrits econòmico-filosòfics, on situa el concepte d’alienació en el camp de la producció i més concretament en el camp del treball: el treball alienat. A París, Marx escriu per al diari bisetmanal Endavant! (Vorwärts!), revista en llengua alemanya destinada als obrers alemanys que resideixen a França, distribuïda per Europa i finançada pel compositor Meyerbeer, en la qual també col·labora Arnold Ruge. Jenny, l’esposa de Marx, hi escriví sobre un atemptat contra Frederic Guillem IV. Arran dels articles de Marx a Endavant!, el filòsof rep a la casa del carrer Vaneau la visita d’un policia amb una ordre d’expulsió, el 25 de gener de 1845. El govern prussià ordena l’empresonament de Ruge, Heine, Bernays. Marx ha d’abandonar París en 24 hores. Bakunin també és expulsat.

­Diap. n. 19. Casa en la que vivió Karl Marx en París (Rue Vaneau, 38). En el otoño de 1843, París era una ciudad próspera, de un lujo y una efervescencia intelectual que contrastaban con la pobreza y la miseria absoluta de la clase trabajadora  (artesanos y peones, en su mayoría comunistas). Los Marx, los Herwegh y los Ruge se instalaron juntos en un piso de la calle Vaneau, en un cómodo apartamento y en un barrio distinguido, pero esta experiencia comunitaria duró 15 días. El poeta Herwegh y su esposa fueron los primeros en marcharse. Nada más llegar a París, Marx empieza a redactar la Crítica de la filosofía  hegeliana del derecho, ensayo que supone su alejamiento de Feuerbach. Introduce el concepto de clase social y abandona la abstracción humanista. Esta obra representa el paso de Marx a la causa proletaria y al comunismo. Marx y Ruge trabajan en los Anales Franco-Alemanes, cuya oficina se encuentra en la misma calle Vaneau. Esta publicación salió a la luz una vez, con un número de 1.000 ejemplares en el que había dos textos de Marx, un artículo de Bakunin, poemas de Heine y de Herwegh y la citada colaboración de Engels desde Manchester. Los artículos provocaron las iras del gobierno prusiano que alertó a todo el país diciendo que los Anales constituían la prueba de una tentativa de alta traición y de crimen de lesa majestad y, por lo tanto, era necesario dar órdenes a la policía para que recogiese y quemara la peligrosa revista (se quemaron más de 300 ejemplares) y arrestara a Ruge, Marx y sus colaboradores. Con el proyecto de La situación de la clase obrera en Inglaterra, Engels visita a Karl Marx en París. Pasa en su casa diez días en los que trazan el plan de La Sagrada Familia, dirigida contra el cenáculo de Bruno Bauer y los jóvenes hegelianos, que se editará en Frankfurt. Durante esos diez días Marx y Engels traban una amistad que durará toda la vida. En este contexto Marx redacta los Manuscritos económico-filosóficos, donde sitúa el concepto de alienación en el campo de la producción y más concretamente en el campo del trabajo: el trabajo alienado. En París, Marx escribe para el diario bisemanal ¡Adelante! (Vorwärts!), revista en alemán destinada a los obreros alemanes que residen en Francia, distribuida por Europa y financiada por el compositor Meyerbeer, en la que también colabora Arnold Ruge. Jenny, la esposa de Marx, escribió aquí sobre un atentado contra Federico Guillermo IV. A raíz de los artículos de Marx en ¡Adelante!, el filósofo recibe en su casa la visita de un policía con una orden de expulsión, el 25 de enero de 1845. El gobierno prusiano ordena prisión para Ruge, Heine, Bernays. Marx debe abandonar París en 24 horas. Bakunin también es expulsado.

Diap. n. 20. París. La Porte du Trône (al fons de la imatge). Zona de reunió obrera ja en temps de Karl Marx, encara avui en dia és un lloc de reivindicacions, com es pot observar a la fotografia. El matrimoni Marx també es relaciona a París amb els artesans alemanys (aleshores es deia que “tots els sabaters de París són alemanys”), agrupats en la Lliga dels Justos, organització secreta dirigida per un sastre utopista cristià, Wilhelm Weitling. La Lliga dels Justos (1836-1847) arribarà a ser la primera organització internacional obrera, primer amb seu a París i després a Londres. Més tard, a Brussel·les, van demanar a Marx d’entrar a la Lliga i depurar-la de tots els elements utopistes i de les tradicions pròpies de les societats secretes.

Diap. n. 20. París. La Porte du Trône (al fondo de la imagen). Zona de reunión obrera ya en la época de Karl Marx, todavía hoy es un lugar de reivindicaciones, como se ve en la fotografía. El matrimonio Marx también se relaciona en París con los artesanos alemanes (entonces se decía que “todos los zapateros de París son alemanes”), agrupados en la Liga de los Justos, organización secreta dirigida por un sastre utopista cristiano, Wilhelm Weitling.  La Liga de los Justos (1836-1847) será la primera organización internacional obrera, primero con sede en París y luego en Londres. Más tarde, en Bruselas, se le pidió a Marx entrar en la Liga y depurarla de los elementos utopistas y de las tradiciones propias de las sociedades secretas.

Diap. n. 21. Retrat de Mikhaïl Bakunin (1814-1876) al Museu Karl Marx de Trèveris. Durant els quinze mesos que el matrimoni Marx viu a París coneix poetes, intel·lectuals i revolucionaris: Heinrich Heine, Arnold Ruge, Moses Hess, Louis Blanc, Bakunin, Proudhon… Mikhaïl Bakunin, antic oficial de la guàrdia imperial que havia estat empresonat pel tsar, era un evadit de les presons de Sibèria. Enemic de totes les tiranies, va participar en la revolució de 1848-1849 a Alemanya. Constant organitzador de complots, va estar refugiat a diversos països d’Europa. Va traduir la primera edició russa del Manifest del Partit Comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels, que aparegué el desembre de 1847, però ben aviat van començar les desavinences. Ideòleg de l’anarquisme, va rivalitzar amb Karl Marx pel control de la Primera Internacional. El 1872, al Congrés de La Haia, essent dirigent de l’Aliança Democràtica Socialista (associació anarquista dins de la AIT), fou expulsat de la Primera Internacional per la seva activitat escissionista.

Diap. n. 21. Retrato de Mijaíl Bakunin (1814-1876) en el Museo Karl Marx de Tréveris. Durante los quince meses que el matrimonio Marx reside en París conoce a poetas, intelectuales y revolucionarios: Heinrich Heine, Arnold Ruge, Moses Hess, Louis Blanc, Bakunin, Proudhon… Mijaíl Bakunin, antiguo oficial de la guardia imperial que había sido encarcelado por el zar, era un evadido de las cárceles de Siberia. Enemigo de todas las  tiranías, participó en la revolución de 1848-1849 en Alemania. Constante organizador de complots, estuvo refugiado en diversos países de Europa. Tradujo la primera edición rusa del Manifiesto del Partido Comunista, de Karl Marx y Friedrich Engels, que apareció en diciembre de 1847, pero pronto empezaron las desavenencias. Ideólogo del anarquismo, rivalizó con Karl Marx por el control de la Primera Internacional. En 1872, en el Congreso de La Haya, siendo dirigente de la Alianza Democrática Socialista (asociación anarquista dentro de la propia AIT), fue expulsado de la Primera Internacional por su actividad escisionista.

Diap. n. 22. Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865). Pintura de G. Courbet que es troba al Museu del Petit Palais de París. Economista i sociòleg, fill d’un cerveser, va escriure Què és la propietat?, obra admirada per Karl Marx on es donava la coneguda resposta: “la propietat és el robatori”. Encara que les idees de Proudhon es troben en els orígens del pensament marxista, les relacions amistoses amb ell van acabar arran del ferotge fullet publicat per Marx, Misèria de la filosofia (1847), títol que invertia el de Proudhon, Filosofia de la Misèria (1846 ). Malgrat tot, Marx sempre va apreciar aquest revolucionari de Besançon, inspirador de l’anarquisme, atribuint-li un lloc important en la història del socialisme, encara que el considerava un utopista que presentava la seva obra sota un revestiment filosòfic i científic.

Diap. n. 22. Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865). Pintura de G. Courbet en el Museo del Petit Palais de París. Economista y sociólogo, hijo de un cervecero, escribió ¿Qué es la propiedad?, obra admirada por Karl Marx en la que daba la conocida respuesta: “la propiedad es el robo”. Aunque las ideas de Proudhon se encuentran en los orígenes del pensamiento marxista, la amistad con él acabó a raíz del feroz folleto publicado por Marx, Miseria de la filosofía (1847), título que invertía el de Proudhon, Filosofía de la Miseria (1846). A pesar de ello, Marx siempre apreció a este revolucionario de Besançon, inspirador del anarquismo, dándole un lugar importante en la historia del socialismo, aunque lo consideraba un utopista que presentaba su obra bajo un revestimiento filosófico y científico.

Diap. n. 23. Adam Smith (Escòcia 1723-1790), en un bust de James Tassie que es troba a la Portrait Gallery d’Edimburg. Durant la seva estada a París, Marx va estudiar als economistes de la Gran Bretanya, J. Mill, J.R. MacCulloch, David Ricardo, Adam Smith… representants de l’economia burgesa clàssica sobre els quals es va convertir en un veritable expert. L’obra d’Adam Smith, Enquesta sobre la naturalesa i les causes de la riquesa dels pobles (Londres, 1776), recollia els principis de l’economia liberal i de la moral individualista del s. XVIII. Amic de David Hume, professor de Lògica i de Filosofia Moral a la Universitat de Glasgow, de la qual va ser rector el 1778, Adam Smith investigà el desenvolupament del comerç i de la indústria en diversos països europeus, estudiant-hi la formació del capital, la seva inversió i distribució. Va defensar la llibertat completa de comerç i va considerar que només la no intervenció de l’estat en la vida econòmica podia augmentar la riquesa dels pobles. Influí pràcticament en tots els economistes del s. XIX, inclòs Karl Marx, que tractà l’economia política del seu temps com una “ideologia” a la qual s’havia de desemmascarar, ja que amagava una part de la realitat: “L’Economia Política oculta l’alienació essencial del treball perquè no considera la relació immediata entre el treballador (el treball) i la producció”. (Karl Marx, Manuscritos: economia i filosofia, Alianza Editorial, Madrid, 1968, pàg. 107).

Diap. n. 23. Adam Smith (Escocia 1723-1790), busto de James Tassie que se encuentra en la Portrait Gallery de Edimburgo. Durante su estancia en París, Marx estudió a los economistas de la Gran Bretaña, J. Mill, J.R. MacCulloch, David Ricardo, Adam Smith… representantes de la economía burguesa clásica sobre los que se convirtió en un verdadero experto. La obra de Adam Smith, Encuesta sobre la naturaleza y las causas de la riqueza de los pueblos (Londres, 1776), recogía los principios de la economía liberal y de la moral individualista del s. XVIII. Amigo de David Hume, profesor de Lógica y de Filosofía Moral en la Universidad de Glasgow, de la que llegó a ser rector en 1778, Adam Smith investigó el desarrollo del comercio y de la industria en varios países europeos, estudiando la formación del capital, su inversión y distribución. Defendió la libertad completa del comercio y consideró que sólo la no intervención del estado en la vida económica podía aumentar la riqueza de los pueblos. Influyó prácticamente en todos los economistas del s. XIX, incluido Karl Marx, quien trató la economía política de su tiempo como una “ideología” a la que se debía desenmascarar, puesto que escamoteaba una parte de la realidad: “La Economía Política oculta la enajenación esencial del trabajo porque no considera la relación inmediata entre el trabajador (el trabajo) y la producción”. (Karl Marx, Manuscritos: economía y filosofía, Alianza Editorial, Madrid, 1968, pág. 107).

Diap. n. 24. Brussel·les. La Grand Place. En ser expulsat de França,  Marx es refugia a Brussel·les a començaments de febrer de 1845. Ell i la seva família s’estaran tres anys, en aquest país que li concedí el permís de residència amb la prohibició d’escriure sobre política. La seva esposa Jenny havia donat a llum una nena a París, Jennychen. A Brussel·les naixerà una altra nena, la Laura, i quinze mesos després en naixerà un altre fill, Edgard (Musch). Jenny va tenir sis fills en dotze anys. A Brussel·les continuen els problemes econòmics que havien començat a París, on Jenny ja va haver de vendre mobles i robes per pagar deutes. A Brussel·les els Marx viuran pràcticament de préstecs i donatius. Marx, amb els primers atacs d’asma, coneix la humiliació de la mendicitat, encara que la veritable misèria la viuran més tard a Anglaterra. No obstant això, malgrat les dificultats polítiques i econòmiques, els anys que el matrimoni va passar a Bèlgica són coneguts com uns “anys feliços”, de plenitud i de geni, en què fins i tot van tenir temps per fer excursions, recitals de poesia i “passejos terriblement alegres”, com confirmen les seves amistats.

Diap. n. 24. Bruselas. La Gran Place. Expulsado de Francia, Marx se refugia en Bruselas a primeros de febrero de 1845. Él y su familia permanecerán aquí tres años, en este país que le concedió permiso de residencia con la prohibición de escribir sobre política. Jenny había dado a luz a una niña en París, Jennychen. En Bruselas nacerá otra niña, Laura, y quince meses después nacerá otro hijo, Edgard (Musch). Jenny tuvo seis hijos en doce años. En Bruselas continúan los problemas económicos que habían empezado en París. Allí Jenny ya tuvo que vender muebles y ropas para pagar deudas. En Bruselas vivirán prácticamente de préstamos y donativos. Marx, con los primeros ataques de asma, conoce la humillación de la mendicidad, aunque la verdadera miseria la vivirán más tarde en Inglaterra. A pesar de las dificultades políticas y económicas, los años que el matrimonio pasó en Bélgica se conocen como unos “años felices”, de plenitud y de genio, en los que incluso tuvieron tiempo para hacer excursiones, recitales de poesía y “paseos terriblemente alegres”, como confirman sus amistades.

Diap. n. 25. Brussel·les. Htel Bois Sauvage, 19 (al darrera de la catedral). En realitat era una taverna on es va allotjar Marx durant els primers temps d’estada a  Brusel·les. Hi tornarà amb tota la seva família al maig de 1846 per problemes econòmics, ja que per subsistir van haver de empenyorar joies, roba de llit, peces que els quedaven de la vaixella von Westphalen (valuós regal de noces de la família, la venda del qual els va ajudar al llarg de tota la vida)… i renunciar a una llar pròpia.

Diap. n. 25. Bruselas. Hôtel Bois Sauvage, 19 (detrás de la catedral). En realidad era una taberna donde se alojó Marx durante los primeros tiempos en Bruseas. Aquí volverá con toda su familia en mayo de 1846 por problemas económicos, ya que para subsistir tuvieron que empeñar joyas, ropa de cama, piezas que les quedaban de la vajilla von Westphalen (valioso regalo de bodas de la familia, cuya venta les ayudó a lo largo de toda su v ida)… y renunciar a un hogar propio.

Diap. n. 26. Plaça Petit Sablon de Brussel·les, al número 24 es trobava una de les diverses cases on va viure Marx amb la seva família. A Brussel·les Karl Marx i Friedrich Engels entren en contacte amb el Club de Treballadors Alemanys i comencen la redacció de La ideologia alemanya, obra que no veurà la llum en vida de Marx i que, com va dir Engels, va quedar per a la “crítica de les rates”. No es va publicar fins al 1932 a Moscou. A la primavera de 1845, Marx redacta les tesis sobre Feuerbach (també inèdites en vida de Marx), en les quals presenta una nova concepció materialista de la història. Marx s’havia alliberat definitivament de totes les formes abstractes i especulatives de la filosofia idealista alemanya així com de l’abstracció humanista de Feuerbach. Marx i Engels organitzen una xarxa de corresponsals comunistes a diversos països. Marx entra a formar part de la Lliga dels Justos -amb la qual ja havia contactat a París-, que aviat canviarà el seu nom pel de la Lliga de Comunistes o Federació dels Comunistes, i l’antiga divisa “Tots els homes són germans” se substituirà per “Proletaris de tots els països, uniu-vos”. A finals de 1846 se celebra a Londres el I Congrés de la Lliga Comunista. Marx hi va amb Engels des de Brussel·les i rep l’encàrrec de redactar un programa teòric i pràctic. Tan aviat com torna a Brussel·les, emprèn la tasca de redactar el Manifest del Partit Comunista, que es convertirà en la Bíblia dels revolucionaris del món. Són 9.600 paraules. De la primera edició es van tirar 500 exemplars. El Manifest es  publicà a Londres el 1848, en plena crisi econòmica europea. La frase que l’encapçala s’ha fet famosa: “Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme”.

Diap. n. 26. Plaza Petit Sablon de Bruselas. En el n. 24 se encontraba una de las varias casas en las que vivió Karl Marx y su familia. En Bruselas Marx y Engels entran en contacto con el Club de Trabajadores Alemanes y empiezan la redacción de La ideología alemana, obra que no verá la luz en vida de Karl Marx y que, como dijo Engels, se quedó para la “crítica de las ratas”. No se publicó hasta 1932 en Moscú. En la primavera de 1845, Marx redacta las tesis sobre Feuerbach (también inéditas en vida de Marx), en las que presenta una nueva concepción materialista  de la historia. Marx se había liberado definitivamente de todas las formas abstractas y especulativas de la filosofía idealista alemana así como de la abstracción humanista de Feuerbach. Marx y Engels organizan una red de corresponsales comunistas en diversos países. Marx entra a formar parte de la Liga de los Justos -con la que ya había contactado en París-, que cambiará su  nombre por el de Liga de Comunistas o Federación de Comunistas, y la divisa “Todos los hombres son hermanos” se sustituirá por “Proletarios de todos los países, uníos”. A finales de 1846, se celebra en Londres el I Congreso de la Liga Comunista. Marx acude con Engels desde Bruselas y recibe el encargo del Congreso de redactar un programa teórico y práctico. Al regresar a Bruselas, Marx empieza a redactar el Manifiesto del Partido Comunista, que se convertirá en la Biblia de los revolucionarios del mundo. Son 9.600 palabras. De la primera edición se tiraron 500 ejemplares. El Manifiesto se publicó en Londres, en 1848, en plena crisis económica europea. Sus primeras palabras se han hecho famosas: “Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunismo”.

Diap. n. 27. Retrat d’Helena Demuth (1823-1890), coneguda familiarment per Lenchen i també per Nim. La mare de Jenny va enviar-li la seva cambrera personal perquè l’ajudés amb la casa i els nens a Brussel·les. Helena Demuth, que tenia llavors 20 anys, havia entrat com a minyona a casa de la baronessa von Westphalen quan en tenia set. Fidel al matrimoni Marx fins a la mort dels dos, després va treballar per a Engels a la casa de Regent’s Park de Londres. Es diu que Lenchen jugava a escacs amb Marx i que el guanyava sovint. Va tenir un fill amb ell, atribuït en vida del filòsof a Engels. El nen, Frederick Demuth, es va criar al camp amb uns pares adoptius.

Diap. n. 27. Retrato de Helena Demuth (1823-1890), conocida familiarmente por Lenchen y también por Nim. La madre de Jenny le envió a su camarera personal para que la ayudara con la casa y los niños en Bruselas. Helena Demuth, que tenía entonces 20 años, había entrado como sirvienta en casa de la baronesa von Westphalen a los siete. Fiel al matrimonio Marx hasta la muerte de los dos, después trabajó para Engels en la casa de Regent’s Park de Londres. Se dice que Lenchen jugaba al ajedrez con Karl Marx y que a menudo le ganaba. Tuvo un hijo con él, atribuido en vida del filósofo a Engels. El niño, Frederick Demuth, se crio en el campo con unos padres adoptivos.

Diap. n. 28. Casa dels Marx a Brussel·les, al carrer Auxlaines. És a Brussel·les on, el 1845, Karl Marx renúncia a la seva nacionalitat prussiana, en un moment en què esperava obtenir un visat per als Estats Units. Des d’ara fins a la fi dels seus dies Marx serà un apàtrida. La repercussió de les jornades revolucionàries de 1848 a França és gairebé immediata a Brussel·les. Marx havia rebut feia poc una part de l’herència del seu pare, que va invertir en la compra d’armes (revòlvers i punyals). La policia investiga i tots els sospitosos queden sota vigilància. El rei Leopold decreta la llei marcial, prohibeix les reunions i empresona els capitostos. El 3 de març Marx rep l’ordre d’expulsió. Mentre es prepara la maleta, un comissari i deu policies entren a casa seva i se l’emporten a les dues de la matinada per interrogar-lo. Quan Jenny pregunta per ell a la comissaria la tanquen sota l’acusació de “vagabunderia”, juntament amb prostitutes i delinqüents habituals. S’estan 18 hores a la presó. L’endemà Marx rep dues cartes oficials: una del govern belga que li ordena abandonar Brussel·les immediatament i una altra del govern provisional francès (signada per Fernand Flocon, que aviat serà ministre d’Agricultura de la Segona República) que li obre les portes de França.

Diap.  n. 28. Casa de los Marx en Bruselas, en la calle  Auxlaines.  Es en Bruselas, en 1845, donde Karl Marx renuncia a su nacionalidad prusiana, en un momento en que esperaba obtener un visado para los Estados Unidos. Desde ahora hasta el final de sus días Marx será un apátrida. La repercusión de las jornadas revolucionarias de 1848 en Francia es casi inmediata en Bruselas. Marx había recibido hacía poco una parte de la herencia de su padre, que invirtió en comprar armas (revólveres y puñales). La policía investiga y todos los sospechosos quedan bajo vigilancia. El rey Leopoldo decreta la ley marcial, prohíbe las reuniones y encarcela a los cabecillas. El 3 de marzo Marx recibe la orden de expulsión. Mientras prepara la maleta irrumpen en su casa un comisario y diez policías, y a las dos de la mañana se lo llevan para interrogarlo. Cuando Jenny pregunta por él en comisaría la encierran bajo la acusación de “vagabunda”, junto a prostitutas y delincuentes habituales. Están 18 horas en prisión. Al día siguiente Marx recibe dos cartas oficiales: una del gobierno belga que le ordena abandonar Bruselas inmediatamente y otra del gobierno provisional francés (firmada por Fernand Flocon, que pronto será Ministro de Agricultura de la Segunda República) que le abre las puertas de Francia.

Diap. n. 29. “Marx i Engels al taller de la Nova Gaseta Renana”, quadre pintat per Chapiro que es troba al Museu Marx-Engels de Moscou. Després de viure tres anys a Brussel·les, la família Marx emprèn un tortuós viatge en tren cap a París. El mateix dia de la seva arribada, Marx s’incorpora a la Societat dels Drets de l’Home i del  Ciutadà, fundada per Flocon i Ledru-Rollin. Constitueix el Club dels Treballadors Alemanys. A París, el Club Democràtic Alemany vol organitzar una legió de guerrillers per anar a sembrar la insurrecció a Alemanya. Marx s’hi oposa, però accepta treballar en el projecte de la Nova Gaseta Renana. El 6 d’abril, mentre Jenny se’n va cap Trèveris amb els seus tres fills i Lenchen, Karl Marx, juntament amb Friedrich Engels, es trasllada a Colònia. La Nova Gaseta Renana (Neue Reinische Zeitung), el primer número de la qual porta la data de 31 de maig de 1848, serà considerada el primer diari comunista. Al principi estava finançat per burgesos, que aviat retiraran els seus diners alarmats pel to revolucionari del seu llenguatge. Marx inverteix en el diari tot el que li queda de la seva herència (ven els seus propis mobles per pagar els deutes de la Nova Gaseta). Jurídicament, el diari li pertany. És un òrgan de combat que critica i tracta de provocar esdeveniments, perquè Marx no vol només reflexionar sobre política, sinó que vol fer-la. Publica les xerrades que havia donat a Brussel·les sobre “Treball assalariat i capital” (abril de 1849). Marx l’anomena la “fortalesa”, s’hi està com un franctirador, ja que per a ell escriure és actuar. Els seus escrits provoquen 23 processos contra el diari. El ministre de l’Interior exigeix ​​l’expulsió de Marx de Colònia. La “fortalesa” cau amb una certa glòria: el darrer número, imprès en color vermell, va tenir un tiratge de 20.000 exemplars. Des d’aquest diari, Karl Marx va preconitzar la guerra revolucionària contra Rússia a fi de crear una República Alemanya, va assumir la direcció de l’Associació Obrera d’Alemanya, va proclamar el terrorisme revolucionari i va fer una crida a la vaga fiscal i a la resistència armada. En desaparèixer el diari, Engels es va allistar a l’exèrcit revolucionari de Baden-Baden, i des d’ara l’anomenaran “el general”. Marx torna a París amb un passaport a nom de Meyer, però hi uti1izà el de Ramboz. S’instal·la amb la seva família al carrer Lille, 45 (sis persones en dues habitacions). Al cap d’un mes, el 19 de juliol de 1849, rep una ordre de la policia segons la qual ha d’abandonar París i se li assigna una residència “vigilada” a Morbihan. Els seus amics d’Alemanya, encapçalats per Ferdinand Lassalle, obriren una subscripció i li enviaren 430 francs per exiliar-se. Però, on? Alemanya? Bèlgica? Queda la Gran Bretanya. Karl Marx i la seva família se’n van a Londres.

Diap. n. 29. “Marx y Engels en el taller de la Nueva Gaceta Renana”, cuadro pintado por Chapiro que se halla en el Museo Marx-Engels de Moscú. Después de vivir tres años en Bruselas, la familia Marx emprende un tortuoso viaje en tren hacia París. El mismo día de su llegada, Marx se incorpora a la Sociedad de los Derechos del Hombre y del Ciudadano, fundada por Flocon y Ledru-Rollin. Constituye el Club de los Trabajadores Alemanes. En París, el Club Democrático Alemán quiere organizar una legión de guerrilleros para ir a sembrar la insurrección a Alemania. Marx se opone a esta idea, pero acepta trabajar en el proyecto de la Nueva Gaceta Renana. El 6 de abril, mientras Jenny parte hacia Tréveris con sus tres hijos y Lenchen, Karl Marx, junto con Friedrich Engels, se traslada a Colonia. La Nueva Gaceta Renana (Neue Reinische Zeitung), cuyo primer número lleva la fecha de 31 de mayo de 1848, será considerada el primer periódico comunista. Al principio estaba financiado por burgueses, que pronto retirarán su dinero alarmados por el tono revolucionario del lenguaje. Marx invierte en el periódico todo cuanto le queda de su herencia (vende sus propios muebles para pagar las deudas de la Nueva Gaceta). Jurídicamente el periódico le pertenece. Es un órgano de combate que critica y trata de provocar acontecimientos, porque Marx no quiere sólo reflexionar sobre política sino también hacerla. Publica las charlas que· había dado en Bruselas sobre “Trabajo asalariado y capital” (abril de 1849). Marx lo llama la “fortaleza”, está allí como un francotirador, pues para él escribir es actuar. Sus escritos provocan 23 procesos contra el periódico. El Ministro del Interior exige la expulsión de Marx de Colonia. La “fortaleza” cae con una cierta gloria: el último número, impreso en color rojo, tuvo una tirada de 20.000 ejemplares. Desde este periódico, Karl Marx preconizó la guerra revolucionaria contra Rusia a fin de crear una República Alemana, asumió la dirección de la Asociación Obrera de Alemania, proclamó el terrorismo revolucionario e hizo un llamamiento a la huelga fiscal y a la resistencia armada. Al desaparecer el periódico, Engels se alistó en el ejército revolucionario de Baden-Baden, y desde ahora le apodarán “el general”. Marx volvió a París con un pasaporte a nombre de Meyer y uti1izó en la capital francesa el de Ramboz. Se instala con su familia en la calle Lille, 45 (seis personas en dos habitaciones). Al cabo de un mes, el 19 de julio de 1849, recibe una orden de la policía conforme debe abandonar París y se le asigna una residencia “vigilada” en Morbihan. Sus amigos de Alemania, encabezados por Ferdinand Lasalle, abrieron una suscripción para él y le enviaron 430 francos para exilarse. Pero, ¿adónde? ¿Alemania? ¿Bélgica? Queda la Gran Bretaña. Karl Marx y su familia parten hacia Londres.

Diap. n. 30. Londres. Panoràmica del Tàmesi i del Parlament. El 29 d’agost de 1849 Marx arriba a Londres, el centre del capitalisme mundial. La reina Victòria, emperadriu de les Índies, governava des d’un entramat de societats anònimes, ferrocarrils, mines i indústries. No obstant això, en paraules del propi Marx, “durant aquesta embriagadora època de progrés econòmic, la mort per inanició s’ha elevat a la categoria d’una institució a la capital de l’Imperi britànic”, “la indústria anglesa, talment com un vampir, no podia viure més que xuclant sang, i, a més, sang de criatures”. (Karl Marx, Manifiesto inaugural de la Asociación Internacional de los Trabajadores, en C. Marx i F. Engels, Obras escogidas, ed. Progreso, Moscú, 1981, tom 11, pàg. 9-11). Set setmanes després de la seva arribada a Londres, neix Guido (anomenat Föxchen, “guineueta”), el quart fill del matrimoni. La família Marx primer s’instal·la a Leicester Square (on només tenen una habitació), després al barri de Chelsea, d’on van ser desnonats. Dos algutzirs irromperen a casa seva amb la patrona tot exigint les cinc lliures que devien, així ho explica Jenny en una carta al seu amic Weydemeyer: “S’ho van emportar tot: mobles, roba, vestits, fins i tot les joguines dels nens, que miraven plorant” (François Giroud, Jenny Marx o la mujer del diablo, ed. Planeta, Barcelona, ​​1992, pàg. 94). Però en aquesta època estava prohibit desallotjar una casa després de la caiguda del sol, així que la família Marx va poder dormir una nit més a Chelsea i  l’endemà van ser allotjats per uns refugiats alemanys que els van fer pagar un preu exorbitant per una habitació i un bany.   A Londres Marx, a pesar de les gravíssimes dificultats econòmiques i de les tragèdies familiars, coordina l’ajut als emigrants alemanys i s’encarrega de l’organització de la Lliga dels Comunistes, a la qual assignava fonamentalment una tasca: la propaganda teòrica. En una important circular de març de 1850, signada pel Comitè Central de la Lliga, ja es parla de “revolució permanent”, “associació dels proletaris en tots els països de el món”, “governs obrers revolucionaris”, etc. A l’abril de 1850 es constituí la Societat Universal dels Comunistes Revolucionaris (cartistes anglesos i blanquistes francesos sobretot). En el primer article dels estatuts es menciona “la dictadura de proletariat”.

Diap. n. 30. Londres. Panorámica del Támesis y del Parlamento. El 29 de agosto de 1849 Marx llega a Londres, el centro del capitalismo mundial. La reina Victoria, emperatriz de las Indias, gobernaba desde un entramado de sociedades anónimas, ferrocarriles, minas e industrias. Pero, en palabras del propio Marx, “durante esta embriagadora época de progreso económico, la muerte por inanición se ha elevado a la categoría de una institución en la capital del Imperio británico”, “la industria inglesa, como un vampiro, no podía vivir más que chupando sangre, y, además, sangre de criaturas”. (Karl Marx, Manifiesto inaugural de la Asociación Internacional de los Trabajadores, en C. Marx y F. Engels, Obras escogidas, ed. Progreso, Moscú, 1981, tomo 11, pág. 9-11). Siete semanas después de su llegada a Londres, nace Guido (apodado Föxchen, “zorrito”), el cuarto hijo del matrimonio. La familia Marx primero se instala en Leicester Square (donde sólo tienen una habitación), luego en el barrio de Chelsea, donde fueron desahuciados. Dos alguaciles irrumpieron en su casa con la patrona exigiendo las cinco libras que debían, así lo explica Jenny en una carta a su amigo Weydemeyer: “Se lo llevaron todo: muebles, ropa, vestidos, hasta los juguetes de los niños, que miraban llorando” (François Giroud, Jenny Marx o la mujer del diablo, ed. Planeta, Barcelona, 1992, pág. 94). En esa época estaba prohibido desalojar después de la caída del sol, así que la familia Marx pudo dormir una noche más en Chelsea y al día siguiente fueron hospedados por unos refugiados alemanes que les fijaron un precio exorbitante por una habitación y un cuarto de baño. En Londres Marx, a pesar de las gravísimas dificultades económicas y de las tragedias familiares, coordina la ayuda a los emigrantes alemanes y se encarga de la organización de la Liga de los Comunistas, a la que asignaba básicamente una tarea: la propaganda teórica. En una importante circular de marzo de 1850, firmada por el Comité Central de la Liga, ya se habla de “revolución permanente”, “asociación de proletarios en todos los países del mundo”, “gobiernos obreros revolucionarios”, etc. En abril de 1850 se fundó la Sociedad Universal de los Comunistas Revolucionarios (cartistas ingleses y blanquistas franceses sobre todo). En el primer artículo de los estatutos se menciona “la dictadura del proletariado”.

Diap. n. 31. Londres. Panoràmica de barri de Soho. Considerat com el cau dels malfactors, el Soho era aleshores el barri més sòrdid de Londres. Encara que era també un indret cosmopolita ple de personatges interessants, artistes i refugiats polítics arribats de tot arreu. Més recentment, com s’observa a la fotografia, s’hi ha instal·lat majoritàriament la comunitat xinesa. El Soho era, en temps de Marx, un barri sense clavegueres on les rates corrien lliurement i es deia que hi havia còlera. Després del desnonament de Chelsea, els Marx s’instal·len al Soho, primer en el núm. 54 del carrer Dean, i després en el núm. 28, on van estar des de 1851 fins a 1856, a pocs minuts del British Museum. Durant aquests anys les autoritats angleses deixen en pau a Marx, però no pas les autoritats prussianes, que envien a Londres a Wilhelm Stieber, un agent que arribarà a ser cap del servei secret de Bismark. El seu famós informe, destinat precisament al cunyat de Marx, Ferdinand, germanastre de Jenny i Ministre de l’Interior, retrata a Karl Marx (que tenia 34 anys) en el seu ambient familiar: “Com a espòs i com a pare sembla que és afable i tendre, malgrat el seu caràcter de natural irritable i salvatge. Viu en un dels barris més pobres i econòmics de Londres. Casa seva es composa de dues peces, una, la sala que dóna al carrer, i l’altra, al darrere, que serveix de dormitori. En aquesta casa, no s’hi troba ni per casualitat un sol moble net i en bon estat, tot està desballestat, trencat i dislocat, una espessa capa de pols cobreix les coses i els objectes i el conjunt apareix potes enlaire. Enmig de la sala hi ha una gran taula d’aparença antiga coberta amb unes estovalles d’hule i gairebé oculta sota una muntanya de manuscrits, diaris, llibres, joguines de les criatures, draps i feines de costura de Frau Marx. En entrar a la casa, el visitant s’enfronta a un núvol de carbó i tabac tal que ha de caminar a les palpentes com en una caverna fins que la mirada s’hi habitua i permet entreveure algunes rampoines com a través de la boira! La brutícia i la descurança regnants converteixen el simple fet de seure en una cadira en un exercici ple de perill. Una cadira té només tres potes i els nens juguen a fer la cuina sobre una altra que per atzar es conserva sencera”. (Juan Goytisolo, La saga de los Marx, ed. Mondadori, Barcelona, ​​1993, pàg. 86-87,).

Diap. n. 31. Londres. Panorámica del barrio del Soho. Considerado como la guarida de los malhechores, el Soho era entonces el barrio más sórdido de Londres, aunque también era un lugar cosmopolita lleno de personajes interesantes, artistas y refugiados políticos de todas partes. Más recientemente, como se observa en la fotografía, se ha instalado mayoritariamente la comunidad china. El Soho era, en tiempos de Marx, un barrio sin cloacas por el que las ratas corrían a su antojo y en el que se decía que había cólera. Después del desahucio de Chelsea, los Marx se instalan primero en el n. 54 de la calle Dean, y luego en el n. 28, donde estuvieron desde 1851 hasta 1856, a pocos minutos del British Museum. En estos años las autoridades inglesas dejan en paz a Marx, pero no las prusianas, que envían allí a Wilhelm Stieber, un agente que llegará a ser jefe del servicio secreto de Bismark. Su famoso informe, destinado al cuñado de Marx, Ferdinand, hermanastro de Jenny y Ministro del Interior entonces, retrata a Karl Marx (que tenía 34 años) en su ambiente familiar: “Como esposo y padre parece ser afable y tierno, a pesar de su carácter de natural irritable y salvaje. Vive en uno de los barrios más pobres y económicos de Londres. Su casa se compone de dos piezas, una, el salón que da a la calle, y otra, detrás, que sirve de dormitorio. En esta vivienda, no se encuentra ni por casualidad un solo mueble limpio y en buen estado, todo está en jirones, roto y dislocado, una espesa capa de polvo cubre cosas y objetos y el conjunto se halla patas arriba. En medio del salón hay una gran mesa de apariencia antigua cubierta con un gran mantel de hule y casi oculta bajo una montaña de manuscritos, diarios, libros, juguetes de los niños, trapos y labores de costura de Frau Marx. Al entrar en la casa, el visitante se enfrenta a tal nube de carbón y tabaco que hay que caminar a tientas como en una caverna hasta que la mirada se habitúe y permita vislumbrar algunos chismes ¡como a través de la niebla! La suciedad y el descuido reinantes convierten el mero hecho de sentarse en un ejercicio lleno de peligro. Una silla tiene solamente tres patas y los niños juegan a hacer la co sobre otra que por puro azar se conserva entera”. (Juan Goytisolo, La saga de los Marx, ed. Mondadori, Barcelona, 1993, pág. 86-87).

Diap. n. 32. Casa de Karl Marx en el n. 28 de Dean Street, que actualment és un restaurant. La casa del filòsof al Soho londinenc no tenia comuna, ni bany, ni aigua corrent. Lenchen l’havia de pujar des de la planta baixa. La finestra de l’habitació de Marx donava a un pati interior on hi havia una carnisseria. Allà s’acumulaven els cadàvers dels animals. Els anys en Dean Street van ser potser els més amargs per a la família Marx. Els deutes amb el forner, el lleter, el carnisser, el venedor de te, el verdulaire… van ser constants i la misèria va arribar a ser tan extrema que Karl Marx es va plantejar emigrar a Amèrica. Però el més terrible fou la mort dels seus tres fills, Guido, Franciska i Edgard. El novembre de 1850 mor Guido, segons Jenny “víctima de la misèria burgesa”. Als pocs mesos naixerà una nena, Franciska, que morirà a l’any següent d’una bronquitis. Un refugiat francès els va haver de deixar 2 lliures per comprar un petit taüt. El gener de 1855 neix Eleanor, la sisena filla del matrimoni Marx, però la tragèdia plana una altra vegada sobre Dean Street: a l’abril mor Edgard, als onze anys, d’una tuberculosi intestinal. Marx escriu a Engels: “He conegut tota mena de contrarietats, però el que és la veritable desgràcia només ara la conec. Em sento anorreat…” (Giroud, op. cit. pàg. 112). Si Engels no li hagués ajudat econòmicament, potser Marx i la seva família s’haguessin mort de fam. Hi va haver dies en què Marx no va poder sortir de casa perquè la seva roba personal estava empenyorada.

Diap. n. 32. Casa de Karl Marx en el n. 28 de Dean Street, que actualmente es un restaurante. La casa del filósofo en el Soho londinense carecía de retrete, baño e incluso agua corriente. Lenchen debía subirla a cubos desde la planta baja. La ventana de la habitación de Karl Marx daba a un patio interior donde había una carnicería. Allí se acumulaban  los cadáveres de los animales. Los años en Dean Street fueron quizás los más amargos para la familia Marx. Las deudas con el panadero, el lechero, el carnicero, el vendedor de té, el verdulero… fueron constantes y la miseria  llegó a ser tan extrema que Karl Marx se planteó emigrar a América. Pero lo más terrible fue la muerte de sus tres hijos, Guido, Franciska y  Edgard. En noviembre de 1850 muere Guido, según  Jenny “víctima de la miseria burguesa”. A los pocos meses nacerá una niña, Franciska, que morirá al año siguiente de una bronquitis. Un refugiado francés les tuvo que prestar 2 libras para comprar un pequeño ataúd. En enero de 1855 nace Eleanor, la sexta hija del matrimonio Marx, pero la tragedia  planea otra vez sobre Dean Street: en abril muere Edgard, a los once años, de una tuberculosis intestinal. Marx escribe a Engels: “He conocido toda clase de contrariedades, pero lo que es la verdadera desgracia sólo ahora la conozco. Me siento anonadado…” (Giroud, op. cit. pág. 112). Si Engels no le hubiera ayudado económicamente, quizás Marx y los suyos hubieran muerto de hambre. Hubo días en que Marx no pudo salir de casa porque su ropa personal estaba empeñada.

Diap. n. 33. Imatge del British Museum. Començat l’any 1753 i acabat de construir el 1759, l’edifici original del Museu fou la Montagu House, situada en el mateix indret. Des de la seva arribada a Londres, Marx va treballar intensament al British, on passava pràcticament el dia reunint i consultant documentació. Després, a casa, escrivia fins a la matinada. Quan vivia a Dean Street i més tard a Maitland Road, anava cada dia al Museu, on acumulava notes sobre El Capital, Per a una crítica de l’economia política, El 18 brumari de Lluís Bonaparte, i els articles per al New York Tribune. Era conscient que el seu treball teòric seria de gran utilitat a la classe obrera. Cap al 1854 es va interessar per la llengua castellana i per la història d’Espanya, així com pels grans escriptors espanyols (Calderón i Cervantes sobretot). Va publicar articles sobre la situació espanyola al New York Daily Tribune.

Diap. n. 33. Imagen del British Museum. Empezado en el año 1753 y acaba­da su construcción en 1759, el edificio original del Musco fue la Montagu House, situada en el mismo lugar. Desde su llegada a Londres, Marx trabajó intensamente en el British, donde pasaba prácticamente el día reuniendo y consultan­do documentos. Después, en su casa, escribía hasta la madrugada. Viviendo en Dean Street y más tarde en Maitland Road, acudía cada día al Museo, acmulando notas sobre El Capital, Para una crítica de la economía política, El 18 brumario de Luis Bonaparte, y los artículos para el New York Tribune. Era consciente de que su trabajo teórico sería de gran utilidad a la clase obrera. Hacia 1854 se interesó por la lengua castellana y por la historia de España, así como por los grandes escritores españoles (Calderón y Cervantes sobre todo). Publicó artículos sobre la situación española en el New York Daily Tribune.

Diap. n. 34. La sala de lectura (Reading Room) de la Biblioteca del Museu Britànic, en un dibuix de el s. XIX. Situada en l’antic pati interior del Museu, fou construïda entre 1854 i 1857. Marx va començar les seves visites al British consultant els llibres de The Sixth Reading Room (1838-1857), una sala rectangular, fins que el 1857 es va inaugurar l’actual sala circular construïda per Antonio Panizzi, refugiat polític com Marx. La sala, considerada mundialment com la “catedral de la cultura” i famosa pel seu confort (sistema de calefacció), estava inspirada en la Biblioteca Nacional de París i es construí amb dimensions anàlogues a les del Panteó de Roma. Tenim notícia que Karl Marx va treure’s el seu primer carnet de lector de la Reading Room el 12 de juny de 1850 i consta també la seva renovació el 1874. Hi anava des de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda, ocupava probablement un seient de les files K-P, a tocar dels llibres d’història i, quan estava malalt, les seves filles treballaven per a ell. També freqüentaren la Reading Room personatges com Louis Blanc, Gandhi, Peter Kropotkin, Lenin, etc.

Diap. n. 34. Sala de lectura (Reading Room) de la Biblioteca del Museo Británico, en un dibujo del s. XIX. Situada en el antiguo patio interior del Museo, fue construida entre 1854 y 1857. Marx empezó sus visitas al British consultando los libros de The Sixth Reading Room (1838-1857), una sala rectangular, hasta que en 1857 se inauguró la actual sala circular construida por Antonio Panizzi, refugiado político como Marx. La sala, considerada mundialmente como la “catedral de la cultura” y famosa por su confort (sistema de calefacción), estaba inspirada en la Biblioteca Nacional de París y se construyó con dimensiones análogas a las del Panteón de Roma. Tenemos noticia de que Karl Marx sacó su primer carnet de lector de la Reading Room el 12 de junio de 1850 y consta también su renovación en 1874. Iba desde las 9 de la mañana hasta las 7 de la tarde, ocupaba probablemente un pupitre de las filas K-P, vecinas a los libros de historia y, cuando estaba enfermo, sus hijas trabajaban para él. También frecuentaron la Reading Room personajes como Louis Blanc, Gandhi, Peter Kropotkin, Lenin,etc.

Diap. n. 35. Retrat de Karl Marx a finals de la dècada dels 60, quan tenia una cinquantena d’anys, que es troba a la Karl-Marx-Haus de Trèveris. Als anys cinquanta i seixanta, Karl Marx col·labora al New York Daily Tribune. Fundat per Horace Greeley, el seu ajudant Charles Dana havia conegut Marx en els temps de la Nova Gaseta Renana. Amb un tiratge de 200.000 exemplars, era el diari més influent de Nova York i possiblement dels EEUU. Els articles de Marx aconseguiren cert renom i, sovint, se’n comentava algun a la Cambra dels Comuns. Marx hi va signar 321 articles, dels quals 109 són d’Engels (al principi Marx tenia problemes amb la llengua anglesa) i una quarta part van ser publicats sense la seva signatura, com a editorial. La col·laboració es va interrompre a causa de la guerra civil americana. Marx publicava articles també en el People’s Paper, òrgan del moviment cartista, sobre política anglesa i problemes colonials a l’Índia i la Xina. Col·laborava també a la Neue-Oder Zeitung de Breslau i amb Die Presse de Viena. Malgrat aquestes col·laboracions, els problemes econòmics continuaven turmentant la família Marx. Amb el temps, les filles de Marx, Jennychen i Laura, van arribar a considerar la possibilitat de posar-se a treballar de mainadera i d’actriu respectivament, professions que el seu pare no volia per a elles. Malalt i sense recursos, Marx visità el seu oncle a Holanda, el banquer Lion Philips, marmessor de la seva mare, qui li va avançar una quantitat de diners a compte de l’herència materna.

Diap. n. 35. Retrato de Karl Marx a finales de la década de los 60, cuando tenía unos cincuenta años, que se encuentra en la Karl-Marx-Haus de Tréveris. En los años cincuenta y sesenta, Marx colabora en el New York Daily Tribune. Fundado por Horace Greeley, su ayudante Charles Dana conoció a Marx en los tiempos de la Nueva Gaceta Renana. Con una tirada de 200.000 ejemplares, era el diario más influyente en Nueva York y posiblemente en los EEUU. Los artículos de Marx alcanzaron cierto renombre y, a menudo, se comentaba alguno en la Cámara de los Comunes. Marx firmó 321 artículos, de los cuales 109 son de Engels (al principio Marx tenía problemas con la lengua inglesa) y una cuarta parte fueron publicados sin su firma, como editorial. La colaboración se interrumpió a causa de la guerra civil americana. También publicaba artículos en el People’s Paper, órgano del movimiento cartista, sobre política inglesa y problemas coloniales en la India y China. Colaboraba también en la Neue-Oder Zeitung de Breslau y con Die Presse de Viena. Pese a estas colaboraciones, los problemas económicos seguían atormentando a la familia Marx. Con el tiempo, las hijas de Marx, Jennychen y Laura, consideraron la posibilidad de trabajar de niñera y de actriz respectivamente, profesiones que su padre no quería para ellas. Enfermo y sin recursos, Marx visitó a su tío en Holanda, el banquero Lion Philips, albacea de su madre, quien le adelantó una cantidad de dinero a cuenta de la herencia materna.

Diap. n. 36. Londres, panoràmica de Maitland Park. En 1857, els Marx es traslladen a Maitland Park, al n. 9 de Grafton Terrace (a l’esquerra de la fotografia), a Camden Town, un barri nou de Londres junt a Hampstead Hill, indret on els Marx anaven moltes vegades de pícnic. Vivien en una petita casa de dos pisos amb jardí. Continuen els seus problemes econòmics, però habiten una casa “més respectable”, en paraules de Jenny. Al juliol Jenny dóna a llum per última vegada, però el nen neix mort. Marx redacta la Crítica de l’economia política -considerada com un esbós de El Capital-, que una editorial alemanya espera a Berlín. Però Marx no pot enviar-hi el manuscrit per falta de diners per a la tramesa. Engels ho soluciona. El 1857, Marx publica per a la New American Cyclopoedia articles biogràfics sobre Bernadotte, Bolívar, Blücher, etc. El 1859 apareix L’origen de les espècies de Charles Darwin, obra que Marx i Engels elogien. Hi veuen una aplicació del mètode dialèctic a la vida natural. La relació vida-medi a Marx li sembla equivalent a la relació vida-classe social.

Diap. n. 36. Londres, panorámica de Maitland Park. En 1857, los Marx se trasladan a Maitland Park, al n. 9 de Grafton Terrace (a la izquierda de la fotografía), en Camden Town, un barrio nuevo de Londres junto a Hampstead Hill, lugar donde los Marx iban muchas veces de picnic. Vivían en una pequeña casa de dos pisos con jardín. Continúan los agobios económicos, pero habitan una casa “más respetable”, en palabras de Jenny. En julio Jenny da a luz por última vez, pero el niño nace muerto. Marx redacta la Crítica de la economía política -considerada como un esbozo de El Capital-, que una editorial alemana espera en Berlín. Pero Marx no puede enviar el manuscrito por falta de dinero para los portes. Engels lo soluciona. En 1857, Marx publica para la New American Cyclopoedia artícu­los biográficos sobre Bernadotte, Bolívar, Blücher, etc. En 1859 aparece El origen de las especies de Charles Darwin, obra que Marx y Engels elogian. Ven en ella una aplicación del método dialéctico a la vida natural. La relación vida-medio a Marx le parece equivalente a la relación vida-clase social.

Diap. n. 37. Londres, Freemasons Tavern Arms. Aquesta taverna, fundada el 1799 i situada prop de la Casa dels Maçons, va ser el lloc de trobada de nombroses delegacions de treballadors de la majoria de països europeus. El 1862 la reunió va ser anomenada Festa de la Fraternitat Internacional dels Treballadors.

Diap. n. 37. Londres, Freemasons Tavern Arms. Esta taberna, fundada en 1799 y situada cerca de la Casa de los Masones, fue el lugar de encuentro de numerosas delegaciones de trabajadores de la mayoría de los países europeos. En 1862 a la reunión se le llamó Fiesta de la Fraternidad Internacional de los Trabajadores.

Diap. n. 38. Maitland Park Road. El 1864 la família Marx es trasllada a Maitland Park. Havien rebut una herència d’un vell amic solter, Lupus, que els va deixar unes 700 lliures, més diners dels que els Marx havien tingut mai. S’instal·len en una casa de tres pisos al n. 1 de Modena Viles, al davant del parc. Fan una festa i el “Moro” balla amb les seves filles, a les quals adora. Marx fins i tot inverteix diners -i guanya- a la Borsa de Londres. El despatx de Marx en aquesta casa, situat al primer pis, es convertirà durant vuit anys en el lloc de reunió del subcomitè de la Primera Internacional.

Diap. n. 38. Maitland Park Road. En 1864 la familia Marx se traslada a Maitland Park. Habían recibido una herencia de un viejo amigo soltero, Lupus, que les dejó unas 700 libras, más dinero del que los Marx habían tenido nunca. Se instalan en una casa de tres pisos en el n. 1 de Modena Villas, frente al parque. Dan una fiesta y el “Moro” baila con sus hijas, a las que adora. Marx incluso invierte dinero -y gana­ en la Bolsa de Londres. El despacho de Karl Marx en esta casa, situado en el primer piso, se convertirá durante ocho años en el lugar de reunión del subcomité de la Primera Internacional.

Diap. n. 39. Vista del carrer Long Acre, al barri de Covent Carden. A la mort de Ferdinand Lassalle (1864) en un duel per l’amor d’una jove, Karl Marx es converteix en el cap de l’Associació General de Treballadors Alemanys. Aquest mateix any, el 28 de setembre, es constitueix la primera Associació Internacional de Treballadors (AIT) a St. Martin’s Hall (antic music-hall enderrocat el 1879), en el carrer Long Acre i en un dels barris més pobres i més obrers de Londres. Marx accepta formar part d’un subcomitè que elaborarà el programa i els estatuts de la futura organització. Escriu, juntament amb Engels, el cèlebre Manifest Inaugural de l’Associació Internacional de Treballadors, que proclama a escala internacional els principis del socialisme científic. Marx serà el cap de la Primera Internacional, la direcció de la qual esdevindrà motiu d’aferrissades lluites intestines entre blanquistes, stirnerians, proudhonians, mazzinistas i sobretot amb Bakunin i els seus partidaris. L’AIT arribà a ser una poderosa organització (Marx la considerava l’instrument de la revolució mundial), però les lluites entre les diferents tendències provocaren la seva desintegració. El 1872, el 2 de setembre, va tenir lloc l’últim congrés a La Haia, en què Marx i Engels, després de derrotar Bakunin, expulsat de la Internacional, van proposar que la seu general es traslladés a Nova York. Uns anys abans, el 1868, Meissner havia publicat a Hamburg el primer llibre de El Capital.

Diap. n. 39. Vista de la calle Long Acre, en el barrio de Covent Carden. A la muerte de Ferdinand Lasalle (1864) en un duelo por el amor de una joven, Karl Marx se convierte en jefe de la Asociación General de Trabajadores Alemanes. Ese mismo año, el 28 de septiembre, se constituye la primera Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) en St. Martin’s Hall (antiguo music-hall demolido en 1879), en la calle Long Acre, en uno de los barrios más pobres y más obreros de Londres. Marx aceptó formar parte de un subcomité que elaborará el programa y los estatutos de la futura organización. Escribió, junto con Engels, el célebre Manifiesto Inaugural de la Asociación Internacional de Trabajadores, que proclama a escala internacional los principios del socialismo científico. Marx será el jefe de la Primera Internacional, cuya dirección se convertirá en motivo de encarnizadas luchas intestinas entre blanquistas, stirnerianos, proudhonianos, mazzinistas y sobre todo con Bakunin y sus partidarios. La AIT llegó a ser una poderosa organización (Marx la consideraba el instrumento de la revolución mundial), pero las luchas entre las distintas tendencias provocaron su desintegración. En 1872, el 2 de septiembre, tuvo lugar el último congreso en La Haya, en el que Marx y Engels, tras derrotar a Bakunin, expulsado de la Internacional, propusieron que la sede general se trasladara a Nueva York. Años antes, en 1868, Meissner había publicado en Hamburgo el primer libro de El Capital.

Diap. n. 40. Vista de Regent’s Park. El 1869 mor el pare de Friedrich Engels. Aquest es retira de l’empresa, ven la seva part del negoci “Engels and Ermen” als seus socis, obté un capital important i decideix pagar els deutes de Karl Marx, a qui assigna una renda de 350 lliures anuals, que se li havien de pagar trimestralment durant sis anys, la qual cosa suposa la solució definitiva als problemes econòmics dels Marx. Engels es trasllada a viure a Londres, molt a prop de Regent’s Park.

Diap. n. 40. Vista de Regent’s Park. En 1869 muere el padre de Friedrich Engels. Este se retira de la empresa, vende su parte del negocio “Engels and Ermen” a sus socios, obtiene un capital importante y decide pagar las deudas de Karl Marx, a quien asigna una renta de 350 libras anuales, pagaderas trimestralmente durante seis años, lo que supone la solución definitiva a los problemas económicos de los Marx. Engels se traslada a vivir a Londres, muy cerca del Regent’s Park.

Diap. n. 41. Casa d’Engels al n. 122 de Regent’s Park. Aquí, en aquesta vivenda de dos pisos amb jardí, Friedrich Engels s’instal·la amb Lizzy Burns, la germana de la seva antiga companya Mary. Degut a la proximitat de les cases, Marx i Engels es veien pràcticament cada dia. Engels va estar sempre al costat de la família Marx i fins i tot acceptà responsabilitzar-se del fill que Marx va tenir amb Lenchen. Va deixar part de la seva herència a les filles de Marx, a qui sempre havia  considerat com el veritable inspirador del materialisme històric: “Que abans i durant els quaranta anys de la meva col·laboració amb Marx, vaig tenir una certa part independent en la fonamentació i, sobretot, en l’elaboració de la teoria (marxista), és una cosa que ni jo mateix puc negar. Però la part més considerable de les principals idees directrius, particularment en el terreny econòmic o històric i en especial la seva formulació nítida i definitiva, corresponen a Marx. Allò que jo vaig aportar -amb excepció com a màxim de dos o tres branques especials-  ho hagués pogut aportar també Marx sense mi. En canvi, jo no hagués aconseguit mai el que Marx va fer”. (F. Engels, Ludwig Feuerbach y el fin de la filosofía clásica alemana, citat per Quintanilla en el Diccionari de filosofia contemporània, Ed. Segueix-me, Salamanca, 1976, sv “Engels”). Quan Jenny i Karl Marx moren, Engels acull la fidel Lenchen a la casa de Regent’s Park.

Diap. n. 41. Casa de Engels en el n. 122 de Regent’s Park. Aquí, en esta vivienda de dos pisos con jardín, Friedrich Engels se instala con Lizzy Burns, her­mana de su antigua compañera Mary. Debido a la proximidad de las casas, Marx y Engels se veían prácticamente cada día. Engels permaneció siempre al lado de la familia Marx e incluso aceptó responsabilizarse del hijo que Marx tuvo con Lenchen. Dejó parte de su herencia a las hijas de Marx, a quien siempre consideró como el verdadero inspirador del materialismo histórico: “Que antes y durante los cuarenta años de mi colaboración con Marx, tuve una cierta parte independiente en la fundamentación y, sobre todo, en la elaboración de la teoría (marxista), es cosa que ni yo mismo puedo negar. Pero la parte más considerable de las principales ideas directrices, particularmente en el terreno económico o histórico y en especial su formulación nítida y definitiva, corresponden a Marx. Lo que yo aporté -si se exceptúa todo lo más dos o tres ramas especiales- pudo haberlo aportado también Marx aún sin mí. En cambio, yo no hubiera conseguido jamás lo que Marx alcanzó”. (F. Engels, Ludwig Feuerbach y el fin de la filosofía clásica alemana, citado por Quintanilla en el Diccionario de filosofía contemporánea, Ed. Sígueme, Salamanca, 1976, sv “Engels”). Cuando Jenny y Karl Marx murieron, Engels acogió a la fiel Lenchen en su casa de Regent’s Park.

Diap. n. 42. Vista de Gotha. Aquesta petita ciutat alemanya, propera a Weimar, va ser el 22 de maig de 1875 la seu ​​del Congrés en què es van unir les dues organitzacions obreres alemanyes existents llavors: el Partit Obrer Socialdemòcrata, els eisenachians, dirigits per Liebknecht i Bebel, i la Unió General d’Obrers Alemanys de tendència lasalleana, per formar una organització única: el Partit Socialista Obrer d’Alemanya. El nou partit es constituí amb un confús programa que Karl Marx va qualificar de “absolutament inadmissible i desmoralitzador”. La Crítica al programa de Gotha no es va publicar en vida de Marx per evitar conflictes. Marx hi parla de la transició al socialisme a través de la dictadura revolucionària del proletariat. Encara que Marx es resistí a descriure la futura societat comunista, que contempla la desaparició de l’estat, proclama en aquesta obra el dret a la desigualtat, que sobrepassarà totalment el dret burgès: “De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves necessitats!”.

Diap. n. 42. Vista de Gotha. Esta pequeña ciudad alemana, cercana a Weimar, fue el 22 de mayo de 1875 la sede del Congreso en que se unieron las dos organizaciones obreras alemanas existentes entonces: el Partido Obrero Socialdemócrata, los eisenachianos, dirigidos por Liebknecht y Bebel, y la Unión General de Obreros Alemanes de tendencia  lasalleana, para formar una organización única: el Partido Socialista Obrero de Alemania. El nuevo partido se constituyó con un confuso programa que Karl Marx calificó de ·absolutamente inadmisible y desmoralizador”. La Crítica al programa de Gotha no se publicó en vida de Marx para evitar conflictos. En ella Marx habla de la transición hacia el socialismo a través de la dictadura revolucionaria del proletariado. Aunque Marx se resistió a describir la futura sociedad comunista, que contempla la desaparición del estado, proclama en esta obra el derecho a la desigualdad, que rebasará totalmente el derecho burgués: “¡De cada cual según su capacidad, a cada cual según sus necesidades!”.

Diap. n. 43. Carrer de Karlovy Vary (República Txeca). Ciutat balneari (fundada al s. XIV) coneguda també amb el nom de Carlsbad, està situada prop de la frontera amb Alemanya, a uns 120 km. de Praga. Va conèixer el seu moment d’esplendor durant el s. XIX, en què es van construir confortables hotels i passejos. Aquest balneari es va fer famós sobretot pels tractaments de l’aparell digestiu. Karl Marx el va visitar diverses vegades, algunes amb la seva filla Eleanor (“Tussy”), de tal manera que fins fa poc a la ciutat hi havia un museu Karl Marx i hi ha encara una estàtua en record seu. El balneari acollí personatges com Goethe, Schiller, el tsar de Rússia Pere el Gran, Beethoven, Paganini, Chopin, Brahms, Wagner, etc.

Diap.n. 43. Calle de Karlovy Vary (República Checa). Ciudad balneario (fundada en el s. XIV) conocida también como Carlsbad, está situada cerca de la frontera con Alemania, a unos 120 km. de Praga. Conoció su momento de esplendor durante el s. XIX, en el que se construyeron confortables hoteles y paseos. Este balneario se hizo famoso sobre todo por sus tratamientos del aparato digestivo. Karl Marx lo visitó varias veces, algunas con su hija Eleanor (“Tussy”), tan es así que hasta hace pocos años la ciudad tenía un museo Karl Marx y hay todavía una estatua en recuerdo suyo. El balneario acogió también a personajes como Goethe, Schiller, el zar de Rusia Pedro el Grande, Beethoven, Paganini, Chopin, Brahms, Wagner, etc.

Diap. n. 44. Estàtua de Karl Marx a Karlovy Vary. Marx patia una sèrie de malalties cròniques: furunculosis, abscessos pulmonars, pertorbacions del fetge, insomni, hemorroides. Ja va ser declarat inútil per al servei militar a causa de l’estat dels seus pulmons (sembla que va morir d’un càncer pulmonar).

Diap.n. 44. Estatua de Karl Marx en Karlovy Vary. Marx padecía una serie de enfermedades crónicas: furunculosis, abscesos pulmonares, perturbaciones del hígado, insomnio, hemorroides. Ya fue declarado inútil para el servicio militar debido al estado de sus pulmones (parece que murió de un cáncer  pulmonar).

Diap. n. 45. Tomba de Karl Marx al cementiri de Highgate (Londres). El 14 de març de 1883, Karl Marx mor a la seva casa de Modena Villas d’una malaltia respiratòria. Se’l va trobar mort a la seva taula de treball. Pocs mesos abans havia mort la seva filla gran, Jennychen. Aquí també, a Highgate, descansen la seva dona, Jenny, la fidel Lenchen i un nét de Marx, Harry Longuet. A la tomba hi ha escrita la divisa “Proletaris del món, uniu-vos”. Malgrat que al seu enterrament hi van anar poques persones, els representants dels socialistes russos van pronunciar un discurs i els socialistes alemanys un altre. Engels va dir unes emocionades paraules que consideraven Marx  el descobridor del materialisme històric i de la plusvàlua, tot i que “Marx era, abans que cap altra cosa, un revolucionari”. Començava així: “El 14 de març, a tres quarts de tres del migdia, el més gran pensador dels nostres temps ha deixat de viure…” I acabava: “El seu nom i la seva obra travessaran els segles”. (Marx i Engels, Catalogue de l’exposition historique: vie et oeuvre, Karl-Marx-Hause, Trèveris, 1980, fot. 30).    D’ara en endavant Engels assumirà les tasques de corregir, revisar i editar els escrits de Marx, així com de prologar-los, tant en la llengua original com en les nombroses traduccions. I també la responsabi1idad d’aconsellar, criticar, orientar i organitzar el moviment obrer comunista de tot el món.

Diap. n. 45. Tumba de Karl Marx en el cementerio de Highgate (Londres). El 14 de marzo de 1883, Karl Marx muere en su casa de Modena Villas de una enfermedad respiratoria. Se le encontró muerto en su mesa de trabajo. Pocos meses antes había fallecido su hija mayor, Jennychen. Aquí también, en Highgate, yacen su mujer, Jenny, la fiel Lenchen y un nieto de Marx, Harry Longuet. En la tumba está escrita la divisa “Proletarios del mundo, uníos”. A pesar de que su entierro contó con pocas personas, los representantes de los socialistas rusos pronunciaron un discurso y los socialistas alemanes otro. Engels dijo unas emocionadas palabras en las que lo consideraba el descubridor del materialismo histórico y de la plusvalía, aunque “Marx era, ante todo, un revolucionario”. Comenzaba así: “El 14 de marzo, a las tres menos cuarto del mediodía, el más grande pensador de nuestro tiempo ha dejado de vivir…” Y acababa: “Su nombre y su obra atravesarán los siglos”. (Marx y Engels, Catalogue de l’exposition historique: vie et oeuvre, Karl-Marx-Hause, Tréveris, 1980, fot. 30). De ahora en adelante Engels asumirá las tareas de corregir, revisar y editar los escritos de Marx, así como de prologarlos, tanto en la lengua original como en las numerosas traducciones. Y también la responsabi1idad de aconsejar, criticar, orientar y organizar el movimiento obrero comunista de todo el mundo.

Diap. n. 46-47. Eastbourne. Balneari situat a la costa sud-est d’Anglaterra, al comtat d’East Sussex. Friedrich Engels, que va morir el 15 d’agost de 1895, fou incinerat per expressa voluntat al costat del far de Eastbourne, una ciutat balneari on passava temporades de repòs. Sembla que al seu comiat hi acudiren nomé vuit persones. Engels, que patia un càncer de larinx, va lliurar a Eleanor, la filla de Marx, tota la documentació del seu pare, excepte les cartes. Es diu que el dia abans de morir va reconèixer que el fill d’Helena Demuth no era d’ell, com havia simulat durant tota la seva vida, sinó de Marx.

Diap. n. 46-47. Eastbourne. Balneario situado en la costa sudeste de Inglaterra, en el condado de East Sussex. Friedrich Engels, que murió el 15 de agosto de 1895, fue incinerado por expresa voluntad junto al faro de Eastbourne, una ciudad balneario donde pasaba temporadas de reposo. Parece que a su despedida acudieron tan solo ocho personas. Engels, que estaba aquejado de un cáncer de laringe, entregó a Eleanor, la hija de Marx, toda la documentación de su padre, excepto las cartas. Se dice que el día antes de morir reconoció que el hijo de Helena Demuth no era de él, como había simulado durante toda su vida, sino de Karl Marx.

Diap. n. 48. Retrat d’Eleanor Marx (1855- 1898) que es troba en el Communist Party Picture Library and Archive de Londres (foto cedida per Leeds Postcards). La filla petita del matrimoni, “Tussy”, es va unir sentimentalment primer a Prosper-Olivier Lissagaray, periodista republicà francès, comuner, emigrat a Londres des de 1871 i autor d’una Història de la Comuna, traduïda a l’anglès per Eleanor. Marx es va sentir especialment identificat amb aquesta filla, probablement la que més se li semblava (deia d’ella: “és jo”).  Eleanor patia anorèxia, insomnis i profundes depressions, però va ser no obstant això una dona d’extraordinària activitat cultural i política.  Es va comprometre amb la causa irlandesa i va col·laborar periodísticament al Today i en el Monthly Magazine of Scientific Socialism, així com al Social Democrat i Justice. Comentarista de Shelley, entusiasta de Flaubert i d’lbsen, va traduir a l’anglès Madame Bovary i Un enemic del poble. Va ser militant activa en els moviments afins a les doctrines paternes (organitzà el primer sindicat d’obrers no qualificats) i també va combatre pels drets de les dones. Va estar unida a Edward Avelin, un deixeble de Darwin, bígam, embrollador i xantatgista que la va fer profundament desgraciada. Eleanor es va suïcidar el 3 d’abril de 1898 amb àcid prússic, als 42 anys. El 1911 se suïcidaria Laura, la darrera filla viva de Karl Marx, juntament amb el seu marit Paul Lafargue (Lenin va pronunciar el discurs fúnebre). Són els quatre fills de Jennychen, en concret el tan estimat per Marx, Johny, els que asseguraran la descendència de Marx. Sabem que Frederick Demuth va tenir un fill, Harry Demuth.

Agraïm a la Nationalgalerie de Berlín, a la Karl-Marx-Haus de Trèveris, a Leeds Postcards, a la Portrait Gallery d’Edimburg, i a Grijalbo Mondadori, S.A. les facilitats que ens han donat per portar a terme aquest treball.

Acabat d’imprimir el 29 de setembre de 1994.

Diap. n. 48. Retrato de Eleanor Marx (1855- 1898) en el Communist Party Picture Library and Archive de Londres (foto cedida por Leeds Postcards). Hija menor de los Marx, “Tussy”, se unió sentimentalmente primero a Prosper-Olivier Lissagaray, periodista republicano francés, comunero, emigrado en Londres desde 1871 y autor de una Historia de la Comuna, traducida al inglés por Eleanor. Marx se sintió especialmente identificado con esta hija, probablemente la que más se le parecía (decía de ella: “es yo”). Anoréxica, aquejada de insomnio y con profundas depresiones, fue, sin embargo, una mujer de extraordinaria actividad cultural y política. Se comprometió con la causa irlandesa y colaboró periodísticamente en el Today y en el Monthly Magazine of Scientific Socialism, así como en el Social Democrat y Justice. Comentarista de Shelley, entusiasta de Flaubert y de lbsen, tradujo al inglés Madame Bovary y Un enemigo del pueblo. Fue militante activa en los movimientos afines a las doctrinas paternas (organizó el primer sindicato de obreros no cualificados) y también luchó por los derechos de las mujeres. Estuvo unida a Edward Avelin, un discípulo de Darwin, bígamo, embaucador y chantajista que la hizo profundamente desgraciada. Eleanor se suicidó el 3 de abril de 1898 con ácido prúsico, a los 42 años. En 1911 se suicidaría Laura, la última hija viva de Karl Marx, junto con su marido Paul Lafargue (Lenin pronunció el discurso fúnebre). Son los cuatro hijos de Jennychen, en concreto el tan amado por Marx, Johny, los que asegurarán la descendencia de Marx. Sabemos que Frederick Demuth tuvo un hijo, Harry Demuth.

Agradecemos a la Nationalgalerie de Berlín, a la Karl-Marx-Haus de Tréveris, a Leeds Postcards, a la Portrait Gallery d’Edimburg, y a Grijalbo Mondadori, S.A. las facilidades que nos han dado para realizar este trabajo.

Terminado de imprimir el 29 de septiembre de 1994.

Anuncio publicitario
A %d blogueros les gusta esto: