
Flora Tristan pertany a la generació dels primers socialistes del segle XIX, els anomenats socialistes utòpics, grup que en paraules d’Engels va tenir “idees genials que neixen pertot arreu sota una capa de fantasia” (F. Engels, Del socialismo utópico al socialismo científico, Madrid: Ricardo Aguilera, 1968, pàg. 45. Traduïm la cita), però poques vegades trobem el seu nom al costat de Fourier, Owen o Saint-Simon, i tampoc el trobem al costat de Marx i Engels, encara que algunes obres d’aquesta pensadora es consideren precedents de l’anomenat socialisme científic. Potser perquè Flora Tristan va tenir la gosadia de lligar dues lluites històriques: el socialisme i el feminisme, i això no es va poder acceptar fins ben entrat el segle XX.
