Nicolau Copèrnic/Nicolás Copérnico

Diap. n. 1. Mapa dels llocs relacionats amb la vida i l’obra de Nicolau Copèrnic. A Polònia observem: Torún (on va néixer), Cracòvia (on cursà els seus primers estudis), Frombork (on es va instal·lar en retornar d’Itàlia i on va desenvolupar la major part de la seva obra), Malbork (al castell de la qual va dur a terme activitats polítiques) i Olsztyn (fortalesa que va defensar l’astrònom). A Itàlia, on va estar 1O anys estudiant, assenyalem les ciutats: Bolonya, Ferrara i Pàdua.

Diap. n. 1. Mapa de los lugares relacionados con la vida y la obra de Nicolás Copérnico. En Polonia observamos: Torún (lugar donde nació), Cracovia (ciudad donde cursó sus primeros estudios), Frombork (donde se instaló a la vuelta de Italia y desarrolló la mayor parte de su obra), Malbork (en cuyo castillo llevó a cabo actividades políticas) y Olsztyn (fortaleza que defendió el astrónomo). En Italia, donde estuvo 1O años estudiando, señalamos las siguientes ciudades: Bolonia, Ferrara y Padua.

Diap. n. 2. Retrat de Nicolau Copèrnic. D’autor anònim, se suposa que és la representació més antiga (s. XVI) que existeix del gran astrònom. Es troba a la Biblioteca del Gimnasi Acadèmic de Torún.

Diap. n. 2.  Retrato de Nicolás Copérnico. De autor anónimo, se supone que es la representación más antigua (s. XVI) del gran astrónomo. Se encuentra en la Biblioteca del Gimnasio Académico de Torún.

Diap. n. 3. Vista panoràmica de la ciutat natal de Nicolau Copèrnic: Torún. Situada a la regió de Pomerània, a la vora del Vístula, és actualment un port comercial i industrial (indústries químiques, tèxtils, de maquinària i agrícoles). Va ser fundada en el segle XIII i construïda al voltant d’un castell de l’Orde Teutònic. Aquí va néixer Nicolau Copèrnic el 19 de febrer de 1473. A la foto es poden veure, en primera línia, les muralles medievals de la ciutat.

Diap. n. 3. Vista panorámica de la ciudad natal de Nicolás Copérnico: Torún. Situada en la región de Pomerania, a orillas del Vístula, es actualmente un puerto comercial e industrial (industrias químicas, textiles, de maquinaria y agrícolas). Fue fundada en el siglo XIII y construida alrededor de un castillo de la Orden Teutónica. Aquí nació Nicolás Copérnico el 19 de febrero de 1473. En la foto se pueden ver, en primera línea, las murallas medievales de la ciudad.

Diap. n. 4. Casa de Nicolau Copèrnic en Torún. Es troba en l’actual carrer Kopernika, número 17, en el centre de la ciutat. Avui dia és el Museu Copèrnic. Només conserva la façana de l’època; a l’interior es poden veure mobles i objectes del seu temps i alguns retrats de l’astrònom.

Diap. n. 4. Casa de Nicolás Copérnico en Torún. Se encuentra en la actual calle Kopernika, número 17, en el centro de la ciudad. Hoy día es el Museo Copérnico. Tan solo conserva la fachada de la época; en el interior se pueden ver muebles y objetos de su tiempo y algunos retratos del astrónomo.

Diap. n. 5. El Vístula. És el riu més important de Polònia, neix en una vessant septentrional de la regió muntanyenca de Beskidy, travessa tot el país i desemboca a Gdansk, al mar Bàltic, en forma de delta. És el riu que passa per Torún i per Cracòvia.

Diap. n. 5. El Vístula. Es el río más importante de Polonia, nace en una vertiente septentrional de la región montañosa de Beskidy, atraviesa todo el país y desemboca en Gdansk, en el mar Báltico, donde forma un delta. Es el río que pasa por Torún y por Cracovia.

Diap. n. 6. Panoràmica del Vístula amb Cracòvia al fons. Cracòvia, capital de Polònia fins al s. XVI, va ser residència dels reis entre els segles XI i XVI. A la foto observem el Castell Real, erigit sobre el pujol de Wawel, que va ser una de les residències reials més brillants d’Europa durant el s. XV.

Diap. n. 6. Panorámica del Vístula con Cracovia al fondo. Cracovia, capital de Polonia hasta el s. XVI, fue residencia de los reyes entre los siglos XI y XVI. En la foto observamos el Castillo Real, erigido sobre la colina de Wawel, que fue una de las residencias reales más brillantes de Europa durante el s. XV.

Diap. n. 7. Cracòvia. Vista de la Plaça del Mercat (Rynek Glówny), que conserva la seva forma primitiva del s. XIII. En la seva universitat va estudiar Nicolau Copèrnic matemàtica i astronomia amb el professor Albert de Brudzewo. S’hi va estar 4 anys, des del 1491 i fins al 1495.

Diap. n. 7. Cracovia. Vista de la Plaza del Mercado (Rynek Glówny), que conserva su forma primitiva del s. XIII. En su universidad estudió Nicolás Copérnico matemática y astronomía con el profesor Alberto de Brudzewo. Estuvo aquí 4 años, desde 1491 a 1495.

Diap. n. 8. Vista del Collegium Maius de Cracòvia (Jagiellonian University) on va estudiar Nicolau Copèrnic. La universitat de Cracòvia va ser fundada en època de Casimir el Gran, el 1364. Havia rebut la influència dels físics de París i va ser una de les primeres a tenir càtedra de matemàtiques.

Diap. n. 8. Vista del Collegium Maius de Cracovia (Jagiellonian University) donde estudió Nicolás Copérnico. La universidad de Cracovia fue fundada en época de Casimiro el Grande, en 1364. Esta universidad había recibido la influencia de los físicos de París y fue una de las primeras en tener cátedra de matemáticas.

Diap. n. 9. Claustre del Collegium Maius de Cracòvia. Aquest claustre és considerat la “joia” de la vella Cracòvia. A la foto s’hi poden veure els seus característics arcs gòtics, els orígens dels quals es remunten a 1364.

Diap. n. 9. Claustro del Collegium Maius de Cracovia. Este claustro está considerado la “joya” de la vieja Cracovia. En la foto se pueden observar sus característicos arcos góticos, cuyos orígenes se remontan a 1364.

Diap. n. 10. La Sala de Geometria del Collegium Maius de Cracòvia. Aquí Nicolau Copèrnic va realitzar els seus primers estudis d’astronomia i matemàtiques. Les parets estan cobertes per figures euclidianes tradicionals.

Diap. n. 10. La Sala de Geometría del Collegium Maius de Cracovia. Aquí Nicolás Copérnico realizó sus primeros estudios de astronomía y matemáticas. Las paredes están cubiertas por figuras euclídeas tradicionales.

Diap. n. 11. Antiga Biblioteca del Collegium Maius. Avui dia és el lloc de reunió del govern de la Universitat.

Diap. n. 11. Antigua Biblioteca del Collegium Maius. Hoy día es el lugar de reunión del gobierno de la Universidad.

Diap. n. 12. Primer pla del torquetum que hi ha al Museu del Collegium. És de l’any 1487. Aquest aparell, utilitzat per Nicolau Copèrnic, permetia a l’observador llegir la declinació i l’ascensió de les estrelles i també les coordenades eclíptiques.

Diap. n. 12. Primer plano del torquetum que se encuentra en el Museo del Collegium. Es del año 1487. Este aparato, utilizado por Nicolás Copérnico, permitía al observador leer la declinación y la ascensión de las estrellas y también las coordenadas eclípticas.

Diap. n. 13. Astrolabi amb esfera terrestre. L’astrolabi també va ser un aparell utilitzat per Nicolau Copèrnic. Servia per mesurar la posició i la distància de les estrelles. Darrere podem observar un retrat de l’astrònom.

Diap. n. 13. Astrolabio con esfera terrestre. El astrolabio también fue un aparato utilizado por Nicolás Copérnico. Servía para medir la posición y la distancia de las estrellas. Detrás podemos observar un retrato del astrónomo.

Diap. n. 14. Bolonya (Itàlia). A la fotografia es pot veure la Via Porta Nova, zona on es reunien els astrònoms en època de Nicolau Copèrnic, que sembla ser que va viure en una d’aquestes cases. A Bolonya -capital de la regió d’Emília-Romagna-, Copèrnic va estar durant cinc anys (1496-1500) estudiant astronomia pràctica sota la direcció de Domenico Maria da Novara. Bolonya és la seu de la universitat més antiga d’Europa (s. XI). Com que en temps de Nicolau Copèrnic no existien els edificis universitaris, les classes s’impartien a les cases dels professors i els estudiants de cada matèria solien reunir-se en un determinat barri.

Diap. n. 14. Bolonia (Italia). En la fotografía se puede ver la Via Porta Nova, zona de reunión de los astrónomos en época de Copérnico, que parece que vivió en una de estas casas. En Bolonia -capital de la región de Emilia-Romagna-, Copérnico estuvo durante cinco años (1496-1500) estudiando astronomía práctica bajo la dirección de Domenico Maria da Novara. Bolonia es la sede de la universidad más antigua de Europa (s. XI). En tiempos de Copérnico no existían los edificios universitarios, las clases se impartían en las casas de los profesores y los estudiantes de cada materia solían reunirse en un determinado barrio.

Diap. n. 15. Retrat de Pitàgores pintat per Rafael en el seu famós quadre de l’Acadèmia d’Atenes (Sala della Segnatura, estances del Vaticà). Nicolau Copèrnic va rebre a Itàlia la influència del corrent neopitagòric i neoplatònic, que després seguirà Kepler. Les hipòtesis pitagòriques van ser arraconades pel triomf de la cosmologia aristotèlica. Filolau de Cretona (s. V a. C.) va ser el primer a suggerir que la Terra es devia estar movent entorn del centre, encara que aquest centre no era el Sol, sinó un gegantesc foc. Heràclides del Pont (s. IV a. C), el més assidu pitagòric de tots els platònics, va sostenir que la Terra girava sobre el seu eix, tal com ho sabem avui.

Diap. n. 15. Retrato de Pitágoras pintado por Rafael en su famoso cuadro de La Academia de Atenas (Sala della Segnatura, estancias del Vaticano). Nicolás Copérnico recibió en Italia la influencia de la corriente neopitagórica y neoplatónica, que luego seguirá Kepler. Las hipótesis pitagóricas fueron arrumbadas por el triunfo de la cosmología aristotélica. Filolao de Cretona (s. V a. C.) fue el primero en sugerir que la Tierra debía estar moviéndose en torno al centro, aunque este centro no era el Sol, sino un gigantesco fuego. Heráclides del Ponto (s. IV a. C), el más asiduo pitagórico de todos los platónicos, sostuvo que la Tierra giraba sobre su eje, tal como hoy sabemos.

Diap. n. 16. Bust de Plató (Museu Capitolí de Roma). Sembla que Nicolau Copèrnic se situa dins la tradició neoplatònica en acceptar l’esfericitat de l’univers, la trajectòria circular dels planetes, la decisiva importància de la raó i del càlcul matemàtic a l’hora de descriure els moviments dels astres.

Diap. n. 16. Busto de Platón (Museo Capitolino de Roma). Parece que Nicolás Copérnico se sitúa dentro de la tradición neoplatónica al aceptar la esfericidad del universo, la trayectoria circular de los planetas, la decisiva importancia de la razón y del cálculo matemático a la hora de describir los movimientos de los astros.

Diap. n. 17. Hermes Trismegist. Suposat filòsof egipci a qui s’atribueix el Corpus Hermeticum que defensava que el sol era el centre de l’univers, i que la terra girava al seu voltant. Els Tractats Hermètics incloïen també alguns postulats pitagòrics que insistien en l’harmonia matemàtica del cosmos. Nicolau Copèrnic va entrar en contacte amb els escrits hermètics a través del seu mestre Domenico Maria da Novara, traductor d’Hermes Trismegist. Gravat de la portada de l’obra Basílica Chymica de O. Croll (Frankfurt, 1629). Fotografía cedida cortesment per l’Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 17.  Hermes Trismegisto. Supuesto filósofo egipcio al que se atribuye el Corpus Hermeticum que defendía que el sol era el centro del universo, y la tierra giraba en torno a él. Los Tratados Herméticos incluían también algunos postulados pitagóricos que insistían en la armonía matemática del cosmos. Nicolás Copérnico entró en contacto con los escritos herméticos a través de su maestro Domenico Maria da Novara, traductor de Hermes Trismegisto. Grabado de la portada de la obra Basílica Chymica de O. Croll (Frankfurt, 1629). Fotografía cedida por cortesía de Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 18. El Palau de l’Archiginnasio (Bolonya). Aquí es reunien professors i alumnes abans de construir-se els edificis de la universitat de Bolonya. Actualment és la Biblioteca Universitària.

Diap. n. 18. Palacio del Archiginnasio (Bolonia). Aquí se reunían profesores y alumnos antes de construirse los edificios de la universidad de Bolonia. Actualmente es la Biblioteca Universitaria.

Diap. n. 19. La zona universitària de Bolonya, a la Via Zamboni. La torre que sobresurt és la de l’actual Observatori Astronòmic, a la porta del qual hi ha una placa que recorda el pas de Copèrnic per Bolonya.

Diap. n. 19. Zona universitaria de Bolonia, situada en la Via Zamboni. La torre que sobresale es la del actual Observatorio Astronómico, en cuya puerta hay una placa que recuerda el paso de Copérnico por Bolonia.

Diap. n. 20. Placa que hi ha a l’entrada de l’actual Observatori Astronòmic de Bolonya.

Diap. n. 20. Placa que se halla en la entrada del actual Observatorio Astronómico de Bolonia.

Diap. n. 21. Pàdua. Vista de l’antic Observatori Astronòmic. En aquesta ciutat del nord d’Itàlia Copèrnic va estudiar medicina, lleis, teologia, matemàtiques, astronomia i llengües clàssiques (llegeix als astrònoms grecs en la seva llengua) des de 1501 fins a 1504. Pàdua va ser un dels centres universitaris més importants durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. Aquí van estudiar també St. Albert el Magne (1193-1280), Nicolau de Cusa (1401-1464), Vesalio (1514-1564), William Harvey (1578-1657) i Galileu (1564-1642). Aquest últim hi va donar classes durant 18 anys i la seva càtedra encara es conserva avui dia.

Diap. n. 21. Padua. Vista del antiguo Observatorio Astronómico. En esta ciudad del norte de Italia, Copérnico estudió medicina, leyes, teología, matemáticas, astronomía y lenguas clásicas (lee a los astrónomos griegos en su lengua) desde 1501 hasta 1504. Padua fue uno de los centros universitarios más importantes durante la Baja Edad Media y el Renacimiento. Aquí estudiaron también S. Alberto Magno (1193-1280), Nicolás de Cusa (1401-1464), Vesalio (1514-1564), William Harvey (1578-1657) y Galileo (1564-1642), quien dio clases durante 18 años y cuya cátedra todavía hoy se conserva.

Diap. n. 22. Universitat de Pàdua. Està instal·lada en l’antic Palazzo del  Bò, en el centre històric de la ciutat, des del s. XV. La seva càtedra de medicina era una de les més prestigioses d’Europa i encara es conserva el seu famós teatre anatòmic. La torre que veiem a la fotografia és una de les poques peces que es conserven íntegres des de l’Edat Mitjana.

Diap. n. 22. Universidad de Padua. Está instalada en el antiguo Palazzo del Bo, en el centro histórico de la ciudad, desde el s. XV. Su cátedra de medicina era una de las más prestigiosas de Europa y aún conserva su famoso teatro anatómico. La torre que vemos en la fotografía es una de las pocas piezas que se conserva íntegra desde la Edad Media.

Diap. n. 23. Teatre anatòmic de Pàdua. Els teatres anatòmics es van començar a construir a la fi del s. XV, de manera provisional, per fer disseccions anuals que eren obertes al públic. La construcció d’aquests teatres va significar un gran pas en el desenvolupament del coneixement anatòmic. El que veiem a la foto és de finals del s. XVI i va ser construït de manera definitiva. Els estudiants es col·locaven dempeus al voltant del cadàver, sota la llum de les torxes, ja que el teatre no tenia finestres. Es va utilitzar fins a l’any 1872.

Diap. n. 23. Teatro anatómico de Padua. Los teatros anatómicos se empezaron a construir a finales del s. XV, de manera provisional, para hacer disecciones anuales abiertas al público. La construcción de estos teatros significó un gran paso en el desarrollo del conocimiento anatómico. El que vemos en la foto es de finales del s. XVI y fue construido de manera definitiva. Los estudiantes se colocaban de pie alrededor del cadáver, bajo la luz de las antorchas, pues el teatro no tenía ventanas. Se utilizó hasta el año 1872.

Diap. n. 24. Vista del Cortile Antico. El claustre de la Universitat de Pàdua recorda, com s’observa a la dreta de la fotografia, amb plaques a les parets, els nobles que van fer donacions per al seu manteniment.

Diap. n. 24. Vista del Cortile Antico. El claustro de la Universidad de Padua recuerda, como se ve a la derecha de la fotografía, con placas en las paredes a los nobles que hicieron donaciones para su conservación.

Diap. n. 25. Retrat de Nicolau de Cusa que es troba a la Universitat de Pàdua -a la càtedra de Galileu. Cusa, cardenal i teòleg, va ser una de les primeres veus crítiques de la teoria geocèntrica de l’univers. Amb el suport de les teories neoplatòniques, va contribuir a formar la idea moderna del cosmos i la indeterminació de l’univers.

Diap. n. 25. Retrato de Nicolás de Cusa que se encuentra en la Universidad de Padua -en la cátedra de Galileo. Cusa, cardenal y teólogo, fue una de las primeras voces críticas de la teoría geocéntrica del universo. Apoyado en las teorías neoplatónicas, contribuyó a formar la idea moderna del cosmos y la indeterminación del universo.

Diap. n. 26. Placa en honor a Nicolau Copèrnic que es troba a l’Aula Magna de la Universitat de Pàdua.

Diap. n. 26. Placa en honor a Nicolás Copérnico que se encuentra en el Aula Magna de la Universidad de Padua.

Diap. n. 27. Ferrara. El Palau Municipal. La façana del qual és una reconstrucció de l’antiga del segle XIV. En aquesta ciutat, Copèrnic s’hi va doctorar en Dret Canònic el 1503. Encara es conserva l’edifici on va estudiar.

Diap. n. 27.  Ferrara. Palacio Municipal. La fachada es una reconstrucción de la antigua del siglo XIV. En esta ciudad, Nicolás Copérnico se doctoró en Derecho Canónico en 1503. Todavía se conserva el edificio donde estudió.

Diap. n. 28. A l’esquerra de la diapositiva, i unit a la catedral, es troba l’edifici on Copèrnic va estudiar a Ferrara.

Diap. n. 28. A la izquierda de la diapositiva, unido a la catedral, se encuentra el edificio donde Nicolás Copérnico estudió en Ferrara.

Diap. n. 29. Placa en honor a Nicolau Copèrnic que hi ha a la casa on es doctorà en Dret Canònic el 31 de maig de 1503.

Diap. n. 29. Placa en honor a Nicolás Copérnico que se halla en la casa donde se doctoró en Derecho Canónico el 31 de mayo de 1503.

Diap. n. 30. Frombork, en alemany Frauenburg, “turó de les dones”. Ciutat situada a la regió de Warmia, a la riba del mar Bàltic, on Copèrnic es va instal·lar en retornar d’Itàlia. Hi va viure des del 1512 fins a l’any de la seva mort el 1543, tret d’alguns períodes que passà en altres indrets de la regió. Va ser canonge de la catedral de Frombork gràcies a la intervenció del seu oncle Lucas Waczenrode, bisbe d’Ermland. A la regió de Warmia, Copèrnic va exercir les funcions de metge, economista -reformador del sistema monetari-, membre de la Dieta -l’antic parlament polonès-, administrador dels béns episcopals de Warmia, encarregat del funcionament del rellotge mecànic, de la conservació de les muralles, de l’armament, assentador de colons… mai no va exercir de professor. A la fotografia, sobresurt a l’esquerra la coneguda torre on va treballar l’astrònom.

Diap. n. 30. Frombork, en alemán Frauenburg, “colina de las mujeres”. Ciudad situada en la región de Warmia, a orillas del mar Báltico. De regreso de Italia, Copérnico se instaló aquí, donde residió desde 1512 hasta el año de su muerte en 1543, salvo algunos períodos que pasó en otros lugares de la región. Fue canónigo de la catedral de Frombork gracias a la intervención de su tío Lucas Waczenrode, obispo de Ermland. En la región de Warmia, Copérnico desempeñó las funciones de médico, economista -reformador del sistema monetario-, miembro de la Dieta -antiguo parlamento polaco-, administrador de los bienes episcopales de la Warmia, encargado del funcionamiento del reloj mecánico, de la conservación de las murallas, del armamento, asentador de colonos… nunca ejerció de profesor. En la foto sobresale a la izquierda la conocida torre donde trabajó el astrónomo.

Diap. n. 31. Torre de Frombork, que es troba al nord-oest de la fortificació de Frombork. Aquí Copèrnic, portant una vida retirada, a l’estil pitagòric, organitzà el seu modest observatori i hi va escriure la seva obra més important: De revolutionibus orbium coelestium (1507-1532).

Diap. n. 31. Torre de Frombork. Situada al noroeste de la fortificación de Frombork, aquí Copérnico, llevando una vida retirada, al estilo del ascetismo pitagórico, organizó su modesto observatorio y escribió su obra más importante: De revolutionibus orbium coelestium (1507- 1532).

Diap. n. 32. Vista des de dalt de la torre. A la dreta hi ha el mar Bàltic
i a l’esquerra la planura de la Warmia.

Diap. n. 32.  Vista desde lo alto de la torre. A la derecha el mar Báltico y a la izquierda la planicie de la Warmia.

Diap. n. 33. Estudi de Nicolau Copèrnic a Frombork. A la diapositiva s’observa el quadrant, aparell destinat a observar i mesurar les posicions de les estrelles.

Diap. n. 33. Estudio de Nicolás Copérnico en Frombork. En la diapositiva se observa el cuadrante, aparato destinado a observar y medir las posiciones de las estrellas.

Diap. n. 34. Bust d’Aristòtil (Museu Vaticà). La cosmologia d’Aristòtil (geocentrisme, geoestatisme, heterogeneïtat de substàncies, teleologisme, uniformitat i circularitat dels moviments…), fonamentalment exposada en la seva Física i a De coelo, va triomfar sobre les hipòtesis pitagòriques, més encertades. Va rebre el suport de Ptolemeu (s. II) i va dominar l’Edat Mitjana.

Diap. n. 34. Busto de Aristóteles (Museo Vaticano). La cosmología  de  Aristóteles (geocentrismo, geoestatismo, heterogeneidad de substancias, teleologismo, uniformidad y circularidad de los movimientos…), fundamentalmente expuesta en su Física y en De coelo, triunfó sobre las hipótesis pitagóricas, más acertadas. Recibió el espaldarazo de Ptolomeo (s. II) y dominó la Edad Media.

Diap. n. 35. Sistema d’esferes grec, inspirat en la cosmologia aristotèlica. Observem en la diapositiva un diagrama que representa una esfera propulsora invisible -el motor immòbil d’Aristòtil-, l’esfera de les estrelles fixes, Saturn, Júpiter, Mart, el Sol, Venus, Mercuri, la Lluna i la Terra. Aristòtil va cometre el greu error d’atribuir realitat física a les esferes d’Eudox, el qual les havia utilitzat com a simples recursos matemàtics.

Diap. n. 35. Sistema de esferas griego, inspirado en la cosmología aristotélica. Observamos en la diapositiva un diagrama que representa a una esfera propulsora invisible -el motor inmóvil de Aristóteles-, la esfera de las estrellas fijas, Saturno, Júpiter, Marte, el Sol, Venus, Mercurio, la Luna y la Tierra. Aristóteles cometió el grave error de atribuir realidad física a las esferas de Eudoxo, cuando éste las había utilizado como simples recursos matemáticos.

Diap. n. 36. Retrat de Ptolemeu. Astrònom, matemàtic i geògraf grec (s. II) que en la seva obra Almagest confirmà les teories cosmològiques aristotèliques. El seu sistema va ser la compilació quantitativa més completa i minuciosa sobre els moviments dels cossos celestes de totes les que es van fer a l’antiguitat. És considerat com un dels dos o tres grans sistemes explicatius de l’univers. Va dominar en el món fins que les teories de Copèrnic van destruir el geocentrisme i el geoestatisme. (Foto arxiu Agencia Zardoya).

Diap. n. 36. Retrato de Ptolomeo. Astrónomo, matemático y geógrafo griego (s. II), que en su obra Almagesto confirmó las teorías cosmológicas aristotélicas. Su sistema fue la compilación cuantitativa más completa y minuciosa sobre los movimientos de los cuerpos celestes de todas las que se hicieron en la antigüedad. Está considerado como uno de los dos o tres grandes sistemas explicativos del universo. Dominó en el mundo hasta que las teorías de Copérnico destruyeron el geocentrismo y el geoestatismo. (Foto archivo Agencia Zardoya).

Diap. n. 37. El sistema ptolemaic en un gravat del s. XVIII. Ptolomeu, que acceptava plenament la física aristotèlica, en la seva obra es limita a tractar l’estructura matemàtica dels problemes astronòmics. La particular combinació d’epicicles, deferents, excèntriques i equants emprada per Ptolemeu explicava tots els moviments celestes. El seu sistema concep un sistema solar que té per centre la terra. Rebutjà la hipòtesi heliocèntrica d’Aristarc de Samos (s. III a. C.), així com la idea de Heràclides d’una terra que es mou i va defensar la vella concepció de la rotació diària del firmament.

Diap. n. 37. El sistema ptolemaico en un gravado del s. XVIII. Ptolomeo, que aceptaba plenamente la física aristotélica, en su obra se limita a tratar la estructura matemática de los problemas astronómicos. La particular combinación de epiciclos, deferentes, excéntricas y ecuantes empleada por Ptolomeo explicaba todos los movimientos celestes. Su sistema concibe un sistema solar que tiene por centro la tierra. Rechazó la hipótesis heliocéntrica de Aristarco de Samos (s. III a.C.), así como la idea de Heráclides de una tierra que se mueve y defendió la vieja concepción de la rotación diaria del firmamento.

Diap. n. 38. El sistema copernicà en un gravat del s. XVIII. El sistema copernicà va oposar al sistema ptolemaic noves observacions realitzades amb aparells astronòmics de major precisió, dades que s’havien anat acumulant al llarg de tretze segles, un major rigor en els càlculs matemàtics i una recuperació d’hipòtesis marginades -Filolau, Heràclides, Aristarc, tradició hermètica. La novetat del seu sistema heliocèntric resideix en què sustenta la tesi d’una terra mòbil mitjançant els càlculs matemàtics. Segons el Comentariolus, Copèrnic reconeix tres moviments de la terra, la idea més revolucionària del seu sistema: translació, rotació i declinació. Fotografia cedida per cortesia d’Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 38. El sistema copernicano en un grabado del s. XVIII. El sistema copernicano opuso al sistema ptolemaico nuevas observaciones realizadas con aparatos astronómicos de mayor precisión, datos que se habían ido acumulando a lo largo de trece siglos, un mayor rigor en los cálculos matemáticos y una recuperación de hipótesis marginadas -Filolao, Heráclides, Aristarco, tradición hermética. La novedad de su sistema heliocéntrico reside en que sustenta la tesis de una tierra móvil mediante cálculos matemáticos. Según el Comentariolus, Copérnico reconoce tres movimientos de la tierra, la idea más revolucionaria de su sistema: traslación, rotación y declinación. Fotografía cedida por cortesía de Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 39. Retrat de Luter. La reacció de Luter a les teories copernicanes va ser molt violenta. El va tractar de “beneit” i va utilitzar les Sagrades Escriptures per argumentar contra ell: Josué va ordenar al Sol que es detingués, no a la Terra. Nicolau Copèrnic va respondre que atacar-lo amb un passatge de les Escriptures “és el recurs d’aquell que pretén jutjar les coses que no entén”.

Diap. n. 39. Retrato de Lutero. La reacción de Lutero a las teorías copernicanas fue muy violenta. Lo trató de “tonto” y utilizó las Sagradas Escrituras para argumentar contra él: Josué ordenó al Sol que se detuviese, no a la Tierra. Nicolás Copérnico respondió que atacarle con un pasaje de las Escrituras “es el recurso de quien pretende juzgar las cosas que no entiende”.

Diap. n. 40. Retrat de Nicolau Copèrnic pintat per Jan Matejko (Museu de la Universitat de Cracòvia), que representa a l’astrònom treballant en el seu observatori de Frombork.

Diap. n. 40. Retrato de Nicolás Copérnico pintado por Jan Matejko (Museo de la Universidad de Cracovia), que representa al astrónomo trabajando en su observatorio de Frombork.

Diap. n. 41. Vista interior del Museu Copèrnic, que està situat a l’interior de la torre de Frombork.

Diap. n. 41. Vista interior del Museo Copérnico, que está situado en el interior de la torre de Frombork.

Diap. n. 42. El castell de Malbork. Situat a la riba del Nogat, afluent del Vístula, és un castell del s. XIII de l’Orde Teutònica, fundadora de Torún. En aquest castell es reunien els membres de la Dieta (Sejm)  i les assemblees de la Prússia Real -la zona de la Pomerània de Gdansk-, en les quals participà activament Nicolau Copèrnic durant la seva llarga estada a la regió de la Warmia.

Diap. n. 42. Castillo de Malbork. Situado a orillas del Nogat, afluente del Vístula, es un castillo del s. XIII de la Orden Teutónica, fundadora de Torún. En este castillo se reunían los miembros de la Dieta (Sejm) y las asambleas de la Prusia Real -la zona de la Pomerania de Gdansk-, en las cuales participó activamente Nicolás Copérnico durante su larga estancia en la región de la Warmia.

Diap. n. 43. El castell d’Olsztyn. Construït al s. XIV per protegir la Warmia de les invasions lituanes, va ser la residència dels administradors de la regió. Copèrnic hi va viure des del 1516 fins al 1524. El 1521 va preparar la defensa de la Warmia contra els atacs de l’Orde Teutònica.

Diap. n. 43.  Castillo de Olsztyn. Construido en el s. XIV para proteger la Warmia de las invasiones lituanas, fue la residencia de los administradores de la región. Aquí vivió Copérnico desde 1516 hasta 1524. En 1521 preparó la defensa de la Warmia contra los ataques de la Orden Teutónica.

Diap. n. 44. Retrat de Giordano Bruno. Aquest filòsof, vinculat a la tradició màgica del Renaixement, va ser l’exponent neoplatònic que amb més entusiasme va defensar l’heliocentrisme de Nicolau Copèrnic. Professor errant, va exposar per tota Europa la teoria revolucionària de l’astrònom polonès, tot deduint-ne conclusions filosòfiques sobre l’univers. Fotografia cedida cortesament d’Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 44. Retrato de Giordano Bruno. Este filósofo, vinculado a la tradición mágica del Renacimiento, fue el exponente neoplatónico que con más entusiasmo defendió el heliocentrismo de Nicolás Copérnico. Profesor errante, expuso por toda Europa la teoría revolucionaria del astrónomo polaco, deduciendo de ésta conclusiones filosóficas acerca del universo. Fotografía cedida por cortesía de Editorial Planeta, S.A.

Diap. n. 45. Estàtua de Giordano Bruno a Roma, a la Piazza di Campo dei Fiori. La defensa que Bruno va fer del copernicanisme va topar amb l’ortodòxia acadèmica i el poder eclesiàstic. El filòsof va patir dos processos: un a Venècia, acusat d’heretge i blasfem, i un altre a Roma on, a causa també de les seves tesis filosòfiques, va ser cremat el 7 de febrer de 1600, a la plaça que es veu a la fotografia. Les seves últimes paraules van ser: Arribarà el temps en què tots veureu les coses com jo les veig. Curiosament, l’obra de Nicolau Copèrnic no va ser condemnada per l’Església (5 de març de 1616) fins després de la mort de Giordano Bruno i de l’escàndol de Galileu.

Diap. n. 45. Estatua de Giordano Bruno en Roma en la Piazza di Campo dei Fiori. La defensa que Bruno hizo del copernicanismo chocó con la  ortodoxia académica y con el poder eclesiástico. El filósofo sufrió dos procesos: uno en Venecia, acusado de hereje y blasfemo, y otro en Roma donde, a causa también de sus tesis filosóficas, fue quemado el 7 de febrero de 1600, en la plaza que se ve en la fotografía. Sus últimas palabras fueron: Llegará el tiempo en que todos veáis las cosas como yo las veo. Curiosamente, la obra de Nicolás Copérnico no fue condenada por la Iglesia (5 de marzo de 1616) hasta después de la muerte de Giordano Bruno y del escándalo de Galileo.

Diap. n. 46. La catedral de Frombork. D’estil gòtic, va ser aixecada entre el 1329 i el 1388. A la dreta, s’observa la Torre Copèrnic i en el centre una estàtua dedicada a l’astrònom.

Diap. n. 46. Catedral de Frombork. De estilo gótico, fue erigida entre el 1329 y el 1388. A la derecha, se observa la Torre Copérnico y en el centro una estatua dedicada al astrónomo.

Diap. n. 47. Interior de la catedral de Frombork. En la cripta, està enterrat Nicolau Copèrnic.

Diap. n. 47. Interior de la catedral de Frombork. En la cripta, está enterrado Nicolás Copérnico.

Diap. n. 48. Moneda d’ús legal a Polònia amb l’efígie de Nicolau Copèrnic en una cara i el seu sistema astronòmic a l’altra.

Col·lecció realitzada per Conxa Llinàs i Antònia Carré. Fotografies: Conxa Llinàs i Enric Graña.

Agraïm a les Universitats de Pàdua, Bolonya i Cracòvia, al Museu Vaticà, al Museu Capitolí de Roma i a l’Editorial Planeta S.A., les facilitats que ens han donat per dur a terme aquest treball.



Acabat d’imprimir el 31 d’octubre 1991.

Diap. n. 48. Moneda de uso legal en Polonia con la efigie de Nicolás Copérnico en una cara y su sistema astronómico en la otra.

Colección realizada por Conxa Llinàs y Antònia Carré. Fotografías: Conxa Llinàs y Enric Graña.

Agradecemos a las Universidades de Padua, Bolonia y Cracovia, al Museo Vaticano, al Museo Capitolino de Roma y a la Editorial Planeta S.A., las facilidades que nos han dado para llevar a cabo este trabajo.

Terminado de imprimir el 31 de octubre 1991.

Anuncio publicitario