
OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748- París, 1793)
De nom Maria Gouze, autora teatral, escriptora i revolucionària, ha estat considerada una de les precursores del feminisme. Filla legítima d’un carnisser, encara que el seu pare natural fou el marquès de Pompignan. Tota la vida es lamentà que el seu pare biològic no la reconegués, ni li concedís herència. Aquest ressentiment motivà que s’interessés pel tema dels fills il·legítims, qüestió molt debatuda durant la Revolució Francesa. Es casà molt jove amb un oficial de l’exercit -Pierre Aubry- però als 18 anys, es quedà vídua i amb un fill. Renuncià al cognom del marit i ella mateixa s’anomenà des d’aleshores: Olympe de Gouges. El 1768 se’n va anar a París on volia donar-se a conèixer en els cercles literaris. Escriví pamflets i obres de teatre per a la Comèdie Française on defensà les noves idees antiesclavistes i anticlericals. Publicà al·legats a favor de les causes nobles: abolició del comerç d’esclaus, creació de tallers per a aturats, teatre nacional per a les dones. Durant la revolució abandonà el teatre i tingué una gran activitat intel·lectual amb la publicació d’articles, manifests i opuscles polítics. Dirigí el diari L’Impacient i fundà el Club de les Tricotoses i la Societat popular de les dones. L’any 1791 va publicar, en resposta a la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà (1789), la seva obra més important: Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, on afirmà que la Revolució Francesa no havia contemplat els drets de les dones. Argumentà que la dona neix lliure igual que l’home per tant posseeix els mateixos drets: llibertat, propietat i dret de resistència a l’opressió. Aquest manifest fou la primera sistematització teòrica dels drets de les dones juntament amb el de Condorcet, Assaig sobre l’admissió de les dones al dret ciutadà (1790). En els disset articles de la seva declaració reivindicà la igualtat de les dones a ser ciutadanes a tots els efectes. Olympe de Gouges es basà en el poder alliberador de la raó i de la revolució: “Dona, desperta, la campana de la raó se sent a l’univers sencer; reconeix els teus drets”. Començà el text amb una denúncia al despotisme de l’home i a la transgressió del principi d’igualtat i acabà amb la proposta d’un nou model de contracte social de l’home i de ladona. Lliurà la seva obra a la reina Maria Antonieta, atès que la considerava una dona oprimida com les altres. La revolució radicalitzà el feminisme pacifista i legalista representat per Olympe de Gouges i Etta Palm i el convertí en un moviment estretament vinculat a les insurreccions. Fou adversària de Robespierre, al qual denuncià públicament com a tirà sanguinari. Acusada de traïció per qüestionar-se la República en el llibre Les tres urnes, va ser detinguda el 20 de juliol per la seva defensa de les idees girondines federalistes i fou guillotinada el 3 de novembre del 1793, com també foren executades Mme. Roland i la reina Maria Antonieta. Aquest tràgic final és només un símbol de la repressió que va patir el moviment de dones a la Revolució Francesa, el mateix any de la seva execució es prohibiren els clubs i societats populars de dones. L’únic dret que el govern revolucionari atorgà a aquesta dona, defensora de la igualtat entre sexes, fou el reconegut en l’article X de la seva Declaració, el de pujar al cadafal com els homes: “Ningú ha de ser molestat per les seves opinions, incloses les fonamentals; la dona té el dret de pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la Tribuna sempre que les seves manifestacions no alterin l’ordre públic establert per la Llei”.
Text procedent de Les dones i les filosofies. Gènere i pensament occidental, de Conxa Llinàs, Anna Masó i M. José Sánchez. Diputació de Barcelona, 2002.
OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748- París, 1793)
De nombre Maria Gouze, autora teatral, escritora y revolucionaria, ha sido considerada una de las precursoras del feminismo. Hija legítima de un carnicero, aunque su padre natural fue el marqués de Pompignan. Toda la vida lamentó que su padre biológico no la reconociera, ni le concediera herencia. Este resentimiento motivó que se interesara por el tema de los hijos ilegítimos, cuestión muy debatida en la Revolución Francesa. Se casó muy joven con un oficial del ejército -Pierre Aubry- pero a los 18 años, se quedó viuda y con un hijo. Renunció al apellido del marido y ella misma se llamó desde entonces: Olympe de Gouges. En 1768 se fue a París donde quería darse a conocer en los círculos literarios. Escribió panfletos y obras de teatro para la Comédie Française en los que defendió las nuevas ideas antiesclavistas y anticlericales. Publicó alegatos a favor de las causas nobles: abolición del comercio de esclavos, creación de talleres para las personas en paro, teatro nacional para las mujeres. Durante la revolución dejó el teatro y tuvo una gran actividad intelectual con la publicación de artículos, manifiestos y opúsculos políticos. Dirigió el diario El Impaciente y fundó el Club de las Tricotosas y la Sociedad popular de las mujeres. En 1791 publicó, en respuesta a la Declaración de los Derechos del Hombre y el Ciudadano (1789), su obra más importante: Declaración de los Derechos de la Mujer y la Ciudadana, en la que afirmó que la Revolución Francesa no había contemplado los derechos de las mujeres. Argumentó que la mujer nace libre igual que el hombre por lo que posee los mismos derechos: libertad, propiedad y derecho a la resistencia a la opresión. Este manifiesto fue la primera sistematización teórica de los derechos de las mujeres junto con el de Condorcet, Ensayo sobre la admisión de las mujeres al derecho de ciudadanía (1790). En los diecisiete artículos de su declaración reivindicó la igualdad de las mujeres a ser ciudadanas a todos los efectos. Olympe de Gouges se basó en el poder liberador de la razón y de la revolución: “Mujer, despierta, la campana de la razón se escucha en el universo entero; reconoce tus derechos”. Empezó el texto con una denuncia al despotismo del hombre y la transgresión del principio de igualdad y acabó con la propuesta de un nuevo contrato social entre el hombre y la mujer. Entregó su obra a la reina María Antonieta, a la que consideraba una mujer oprimida como las demás. La revolución radicalizó el feminismo pacifista y legalista representado por Olympe de Gouges y Etta Palm y lo convirtió en un movimiento estrechamente vinculado a las insurrecciones. Adversaria de Robespierre, lo denunció públicamente como tirano sanguinario. Acusada de traición por cuestionar la República en el libro Las tres urnas, fue detenida el 20 de julio por su defensa de las ideas girondinas federalistas y fue guillotinada el 3 de noviembre de 1793, como también lo fueron Mme. Roland y la reina María Antonieta. Este trágico final es sólo un símbolo de la represión que sufrió el movimiento de mujeres en la Revolución Francesa, el mismo año de su ejecución se prohibieron los clubes y las sociedades populares de mujeres. El único derecho que el gobierno revolucionario otorgó a esta mujer, defensora de la igualdad entre los sexos, fue el reconocido en el artículo X de su Declaración, el de subir al cadalso como los hombres: “Nadie debe ser molestado por sus opiniones, incluidas las fundamentales; la mujer tiene el derecho de subir al cadalso; debe tener igualmente el de subir a la Tribuna siempre que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley”.
Text procedente de Les dones i les filosofies. Gènere i pensament occidental, de Conxa Llinàs, Anna Masó i M. José Sánchez. Diputació de Barcelona, 2002.



Textos:
Article primer
La dona neix lliure i és igual a l’home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comú.
II L’objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la Dona i de l’Home; aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l’opressió.
III El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació la qual no és més que la reunió de la Dona i l’Home: cap cos, cap individu, pot exercir autoritat que no emani d’ells.
IV La llibertat i la justícia consisteixen en retornar tot el que pertany als altres; així, l’exercici dels drets naturals de la dona només té per límits la tirania perpetua que l’home li oposa; aquests límits han de ser corregits per les lleis de la naturalesa i de la raó.
V Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen totes les accions perjudicials per a la Societat: tot el que no sigui prohibit per aquestes lleis, prudents i divines, no pot ser impedit i ningú pot ser obligat a fer el que elles no ordenen.
Olympe de Gouges, Declaració dels drets de la Dona i la Ciutadana, 1791.
Sospitós tribunal, davant el qual tremola el crim i també la innocència, invoco el teu rigor si sóc culpable, però, escolta la veritat: La ignorància i la mala fe han aconseguit que comparegui davant teu. No buscava tant ressò. Contenta de haver-me dedicat a la causa del poble, des de l’ombra, esperava modesta i orgullosament la distingida corona que només la posteritat atorga als qui han servit a la Pàtria. Enemiga de les intrigues, lluny de qualsevol sistema (…), dels partits que han dividit França (…) no he vist sinó amb els meus propis ulls i no he servit el meu país sinó segons el propi enteniment. He desafiat els idiotes, he censurat els malvats i he sacrificat tota la meva fortuna a la Revolució. Robespierre sempre m’ha semblat un ambiciós sense geni ni ànima. Sempre l’he vist disposat a sacrificar la Nació per tal d’implantar una dictadura. No he pogut suportar aquesta ambició boja i sanguinària i l’he perseguit, com sempre he perseguit als tirans.
Olympe de Gouges, Autodefensa davant el Tribunal, 1793.
Textos:
Artículo primero
La mujer nace libro y es igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
II El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación, que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
IV La libertad y la justicia consisten en devolver todo lo que pertenece a los otros; así, el ejercicio de los derechos naturales de la mujer sólo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone; estos límites deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón.
V Las leyes de la naturaleza y de la razón prohíben todas las acciones perjudiciales para la Sociedad: todo lo que no sea prohibido por estas leyes, prudentes y divinas, no puede ser impedido y nadie puede ser obligado a hacer lo que ellas no ordenan.
Olympe de Gouges, Declaración de los derechos de la Mujer y la Ciudadana, 1791.
Sospechoso tribunal, ante el que tiembla el crimen y también la inocencia, invoco tu rigor si soy culpable, pero, escucha la verdad: La ignorancia y la mala fe han conseguido que comparezca ante ti. No buscaba tanto eco. Contenta de haberme dedicado a la causa del pueblo, desde la sombra, esperaba modesta y orgullosamente la distinguida corona que sólo la posteridad otorga a quienes han servido a la Patria. Enemiga de las intrigas, lejos de cualquier sistema (…), de los partidos que han dividido a Francia (…) solo he visto con mis propios ojos y no he servido a mi país más que según el propio entendimiento. He desafiado a los idiotas, he censurado a los malvados y he sacrificado toda mi fortuna a la Revolución. Robespierre siempre me ha parecido un ambicioso sin genio ni alma. Siempre lo he visto dispuesto a sacrificar a la Nación con el fin de implantar una dictadura. No he podido soportar esta baja y sanguinaria ambición y lo he perseguido, como siempre he perseguido a los tiranos.
Olympe de Gouges, Autodefensa ante el Tribunal, 1793.