Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar

René Descartes

Diap. n. 1. Vista aèria de Descartes. El poble natal del filòsof ha canviat diverses vegades de nom. Situat al sud de la regió de la Turena, al nord-oest de França, pertany a la comarca de Loches. Ha pres successivament el nom de Haye, La Haye, La Haye-en-Touraine, La Haye-Descartes (1802) i actualment es diu Descartes (1967). A peu de la vall del riu Creuse reuneix al costat de Buxeuil, situat a l’altra riba, una població d’aproximadament 5.000 habitants. És una petita ciutat industrial (impremta, construccions metàl·liques, indústria paperera, equipament elèctric …) i també un agradable lloc de vacances. A prop, a uns cinquanta quilòmetres, es troba la vall del Loira, una zona escollida per reis i nobles per construir les seves residències. La vall de Loira compta amb més de tres-cents castells i més d’un centenar de palaus, normalment d’estructura arquitectònica francesa i de decoració italiana. A la fotografia s’aprecien clarament la petita illa i el pont sobre el riu Creuse que uneix Descartes amb Buxeuil. (Foto cedida gentilment per Editions valoir-Blois, França).

Diap. n. 1. Vista aérea de Descartes. El pueblo natal del filósofo ha cambiado varias veces de nombre. Situado al sur de la región de La Turena, en el noroeste de Francia, pertenece a la  comarca de Loches. Ha tomado sucesivamente el nombre de Haya, La Haye, La Haye-en­ Touraine, La Haye-Descartes (1802) y actualmente Descartes (1967). Al pie del valle del río Creuse reúne junto a Buxeuil, situado en la otra orilla, una población de unos 5.000 habitantes. Es una pequeña ciudad industrial (imprenta, construcciones metálicas, industria papelera, equipamiento eléctrico…)  y también un lugar de vacaciones. Cerca, a unos 50 km, se encuentra el valle del Loira, una zona escogida por reyes y nobles para erigir sus residencias. El valle del Loira cuenta con más de trescientos castillos y más de un centenar de palacios, normalmente de estructura arquitectónica francesa y de decoración italiana. En la fotografía se aprecian claramente la pequeña isla y el puente sobre el río Creuse que une Descartes con Buxeuil. (Foto cedida gentilmente por Editions Valoir-Blois, France).

Diap. n. 2. Plànol de la ciutat. Probablement l’actual Descartes va ser un lloc de pas en l’antiguitat, ja que subsisteixen de l’època gal·lo-romana sarcòfags, àmfores, restes de vies romanes… La carretera que creua la ciutat es dirigeix ​​pel nord a Loches, en direcció a París, que es troba a 270 km, i cap al sud a Poitiers. Antigament havia estat una important via de comunicació amb Espanya. La ciutat s’obre al camp per quatre portes: S. Lázaro al sud, Balesmes al nord, Ligueil a l’est i La Creuse a l’oest.

Diap. n. 2. Plano de la ciudad. Probablemente la actual Descartes fue un lugar de paso en la antigüedad, pues subsisten de la época galo-romana sarcófagos, ánforas, restos de vías romanas… La carretera que cruza la ciudad se dirige por el norte a Loches, en dirección a París, a 270 km, y hacia el sur a Poitiers. Antiguamente era una importante vía de comunicación con España. La ciudad se abre al campo por cuatro puertas: S. Lázaro al sur, Balesmes al  norte, Ligueil al este y La Creuse al oeste.

Diap. n. 3 – Església de Notre-Dame. D’estil romànic, la seva construcció data de segle XII (1104). Situada a les ribes del riu Creuse, és una de les esglésies més representatives de la ciutat. El 1597 va ser enterrada aquí la mare de René Descartes. Més tard, el 1790, va ser transformada en una granja i actualment està en fase de restauració.

Diap. n. 3. Iglesia de Notre-Dame. De estilo románico, su construcción data del siglo XII  (1104). Situada  en las orillas del río Creuse,  es una de las iglesias más representativas de la ciudad. En 1597 fue enterrada aquí la madre de René Descartes. Más tarde, en 1790, fue transformada en una granja y actualmente está en fase de restauración.

Diap. n. 4. Vista del pont actual sobre el riu Creuse. Aquest pont, que enllaça la ciutat de Descartes amb la de Buxeuil, és molt antic: ja s’esmenta en un text de 1358. Ha estat reconstruït nombroses vegades ja que en moltes ocasions va ser arrossegat per la crescuda de les aigües. El riu Creuse neix a l’altiplà de Millevaches i flueix en direcció sud-nord fins a desembocar en Vienne. Va ser un important mitjà de transport fins a la construcció del ferrocarril.

Diap. n. 4. Vista del puente actual sobre el río Creuse. Este puente, que enlaza la ciudad de Descartes con la de Buxeuil, es muy antiguo: ya se menciona en un texto de 1358. Ha sido reconstruido numerosas veces ya que en muchas ocasiones fue arrastrado por la crecida de las aguas. El río Creuse nace en el altiplano de Millevaches y fluye en dirección sur-norte hasta desembocar en Vienne. Fue un importante medio de transporte hasta la construcción del ferrocarril.

Diap. n. 5. Vista del jardí públic de la ciutat. Situat a les ribes del riu Creuse, d’arbres altíssims, és una mostra de la frondosa vegetació d’aquesta regió. René Descartes va romandre sempre unit al seu poble natal. Ho recorda amb evident nostàlgia abans de marxar cap a Suècia, “el país dels óssos, de les roques i dels gels”, un país massa fred per a ell, que era “un home nascut als jardins de la Turena …” (carta a  Brasset, 23-4-1649).

Diap. n. 5. Vista del jardín público de la ciudad. Situado en las orillas del río Creuse, de árboles altísimos, es una muestra de la frondosa vegetación de esta región. René Descartes permaneció siempre unido a su pueblo natal. Lo recuerda con evidente nostalgia antes de partir hacia Suecia, “el país de los osos, de los peñascos y de los hielos”, un país demasiado frío para él, que era “un hombre nacido en los jardines de la Turena…” (Carta a Brasset, 23-4-1649).

Diap. n. 6. Estàtua del filòsof a la plaça de l’Ajuntament de la seva ciutat natal. L’estàtua és obra de Nieuverkerke, i és una rèplica exacta de l’erigida a Tours, inaugurada el 23-9-1849.

Diap. n. 6. Estatua del filósofo en  la plaza del Ayuntamiento de su ciudad natal. La estatua es obra de Nieuverkerke, y es una réplica exacta de la erigida en Tours, inaugurada el 23-9-1849.

Diap. n. 7. Vista actual de la ciutat del pensador. S’hi pot observar la placa del carrer en honor d’ell i la indicació del Museu Descartes.

Diap. n. 7. Vista actual de la ciudad del pensador. En ella se observa la placa de la calle en honor del mismo y la indicación del Museo Descartes.

Diap. n. 8. Casa natal del filòsof a l’antic carrer de Saint Lazare, avui carrer René Descartes. Es distingeix per ser la més alta del conjunt. Comprada per l’Ajuntament el 1970 i convertida en museu el 1974. En aquesta casa René, el seu germà Pierre i la seva germana Jeanne van ser educats per la seva àvia materna Jeanne Saine, ja que la seva mare, Jeanne Brochard, va morir a l’any següent del naixement de René, a conseqüència del part del seu quart fill que també va morir. Jeanne Brochard era filla d’un tinent general de Poitiers, lloc de residència de la família materna del filòsof. El 1616 René Descartes es llicenciarà a la Universitat d’aquesta ciutat.

Diap. n. 8. Casa natal del filósofo en la antigua calle de S. Lázaro, hoy día calle René Descartes. Se distingue del conjunto por ser la más alta. Fue comprada por el Ayuntamiento en 1970 y convertida en museo en 1974. En esta casa René, su hermano Pierre y su hermana Jeanne fueron educados por su abuela materna Jeanne Saine, ya que su madre Jeanne Brochard murió al año siguiente del nacimiento de René, a consecuencia del parto de su cuarto hijo que también falleció. Jeanne Brochard era hija de un teniente general de Poitiers, lugar de residencia de la familia materna del filósofo. En 1616 René Descartes se licenciará en la Universidad de esta ciudad.

Diap. n. 9. Placa commemorativa a la casa natal de René Descartes, lliurada el 1873 per la Societat Arqueològica de la Turena.

Diap. n. 9. Placa conmemorativa en la casa natal de René Descartes, entregada en 1873 por la Sociedad Arqueológica de Turena.

Diap. n. 10. Entrada actual a la Casa-museu de René Descartes. Conserva l’antic nom de la ciutat: La Haye. A la planta baixa es troba una sala reservada a R. Boylesve (1867-1926), pseudònim del novel·lista R. Tardivenau, segon home de lletres de la ciutat.

Diap. n. 10. Entrada actual a la casa-museo de René Descartes. Conserva el antiguo nombre de la ciudad: La Haye. En la planta baja se encuentra una sala reservada a R. Boylesve (1867-1926), seudónimo del novelista R.Tardivenau, segundo hombre de letras de la ciudad.

Diap. n. 11. Primera sala del Museu. En aquesta habitació es diu que va néixer René Descartes. Al fons veiem una reproducció del quadre atribuït al pintor Franz Hals que es troba al Museu del Louvre. A la vitrina es troba l’acta de bateig de René Descartes. Nascut el 31 de març de 1596, va ser inscrit el 3 d’abril en el registre parroquial de l’església de Sant-Georges. Va prendre del seu pare el títol nobiliari de Seigneur du Perrou.

Diap. n. 11. Primera sala del Museo. En esta habitación se dice que nació René Descartes. Al fondo vemos una reproducción del cuadro atribuido al pintor Franz Hals que se halla en el Museo del Louvre. En la vitrina se encuentra el acta de bautismo de René Descartes. Nació el 31 de marzo de 1596 y fue inscrito el 3 de abril en el registro parroquial de la iglesia de Saint-Georges. Tomó de su padre el título nobiliario de Seigneur du Perrou.

Diap. n. 12 i 13. Retrat de René Descartes atribuït a Franz Hals. Baillet, el millor biògraf del filòsof, explica que Agustí Bloemart, sacerdot catòlic i amic del filòsof, va encarregar aquest retrat al pintor abans del viatge de Descartes a Suècia. El quadre del Louvre va ser considerat durant molt de temps l’original, però l’examen de raigs x revela pinzellades d’estil molt diferent al de Hals. No obstant això, és probablement la millor reproducció de l’original perdut. Vidal Peña recomana aproximar-se a Descartes amb una atenta observació del retrat: El modelo mira al retratista con desconfianza y reserva, magistralmente captadas; no está de frente, sino al sesgo; la postura entera apoya la ojeada, a la vez afilada y fugitiva, como a punto de apartarse del observador, a quien el modelo fotografía a su vez, en un relámpago de penetrante recelo. Ese hombre -parece- no quiere darse a conocer. Y enseguida recordamos la divisa cartesiana: “bene vixit qui bene latuit” (bien vive quien bien se oculta), acaso consonante con ese sesgo que Hals dejó inmovilizado en su huidiza instantaneidad; retrato del momentum. (En introducción a las Meditaciones metafísicas de René Descartes, ed. Alfaguara, Madrid, 1977). La imagen ha sido gentilmente cedida por Editions Valoire-Blois, France.

Diap. n. 12 y 13. Retrato de René Descartes atribuido a Franz Hals. Baillet, el mejor biógrafo del filósofo, explica que Agustín Bloemart, sacerdote católico y amigo del filósofo, encargó este retrato al pintor antes del viaje de Descartes a Suecia. El cuadro del Louvre fue considerado durante mucho tiempo el original, pero el examen de rayos x revela pinceladas de estilo muy diferente al de Hals. Sin embargo, es probablemente la mejor reproducción del original perdido. Vidal Peña recomienda aproximarse a Descartes con una atenta observación del retrato: El modelo mira al retratista con desconfianza y reserva, magistralmente captadas; no está de frente, sino al sesgo; la postura entera apoya la ojeada, a la vez afilada y fugitiva, como a punto de apartarse del observador, a quien el modelo fotografía a su vez, en un relámpago de penetrante recelo. Ese hombre -parece- no quiere darse a conocer. Y enseguida recordamos la divisa cartesiana: “bene vixit qui bene latuit” (bien vive quien bien se oculta), acaso consonante con ese sesgo que Hals dejó inmovilizado en su huidiza instantaneidad; retrato del momentum. (En introducción a las Meditaciones metafísicas de René Descartes, ed. Alfaguara, Madrid, 1977). La imagen ha sido gentilmente cedida por Editions Valoire-Blois, France.

Diap. n. 14. Imatge del pare del filòsof que es troba a la Casa-museu. Es tracta de Joaquim Descartes, fill del metge Pierre Descartes que va viure a Châtellerault. El pare de René Descartes va ser conseller al Parlament de Rennes (Bretanya).

Diap. n. 14. Imagen del padre del filósofo en la Casa-museo. Se trata de Joaquim Descartes, hijo del médico Pierre Descartes que vivió en Chatelleraut. El padre de René Descartes fue consejero en el Parlamento de Rennes (Bretaña).

Diap. n. 15. Dibuix antic del poble natal de René Descartes exposat a la Casa-museu. En ell veiem l’església de Notre Dame i el vell pont sobre el riu Creuse.

Diap. n. 15. Dibujo antiguo del pueblo natal de René Descartes expuesto en la Casa-museo. En él vemos la iglesia de Notre Dame y el viejo puente sobre el río Creuse.

Diap. n. 16. Dibuix antic de la casa natal del filòsof.

Diap. n. 16. Dibujo antiguo de la casa natal del filósofo.

Diap. n. 17. Retrat del filòsof exposat a la Casa-museu.

Diap.  n. 17. Retrato del  filósofo expuesto en la Casa-museo.

Diap. n. 18 i 19. Casa de la família Descartes en Châtellerault. Aquí René Descartes passava temporades de vacances. Es tracta de la mansió de la seva àvia paterna Claude Ferrand, que es troba al carrer Bourbon, antiga artèria principal de la ciutat. Construïda i habitada per tres generacions d’avantpassats del filòsof, és avui dia Casa-museu i conserva gravats i retrats.

Diap. n. 18 y 19.  Casa de la familia Descartes en Chatelleraut. Aquí René Descartes pasaba  temporadas de vacaciones.  Se trata de la mansión de su abuela paterna Claude Ferrand, que se encuentra en la calle Bourbon, antigua arteria principal  de la ciudad.  Construida y habitada por tres generaciones de antepasados del filósofo, es hoy día Casa-museo y conserva grabados y retratos.

Diap. n. 20. Vista de la plaça Henri IV (1553-161O), centre de la ciutat de La Flèche. A la dreta es pot observar la porta principal de l’antic col·legi i a l’esquerra l’estàtua de Henri IV.

Diap. n. 20. Vista de la plaza Henri IV (1553-161O), centro de la ciudad de La Flèche. A la derecha puede observarse la puerta principal del antiguo colegio y a la  izquierda la estatua de Henri IV.

Diap. n. 21. Estàtua d’Henri IV, que cedí el 1603 el castell de la seva àvia Françoise, duquessa d’Alençon, als jesuïtes que, al seu torn, el van transformar en col·legi.

Diap. n. 21. Estatua de Henri IV, que cedió en 1603 el castillo de su abuela Françoise, duquesa de Alençon, a los jesuitas que, a su vez, lo transformaron en colegio.

Diap. n. 22. Porta principal del prestigiós col·legi on també van estudiar Montaigne, D. Hume i C.A. Debussy. Com diu el propi René Descartes al Discurs de mètode: “j’étais en l’une des plus cèlebres écoles de l’Europe…”

Diap. n. 22. Puerta principal del prestigioso colegio en el que también estudiaron  Montaigne, D.  Hume y C.A. Debussy. Como dice el propio René Descartes en el Discurso del método: “J’étais en l’une des plus célebres écoles de l’Europe…”

Diap. n. 23. Dibuix del Col·legi Real de La Flèche que dóna idea de la seva importància i de les seves dimensions en comparació amb el poble, situat a l’esquerra de la imatge. Els jesuïtes van realitzar diverses ampliacions. Van aixecar grans edificis al voltant d’extensos patis per albergar pensionistes, doncs al principi només en casos excepcionals s’admetien interns i la majoria d’alumnes s’allotjava en cases particulars del poble.

Diap. n. 23. Dibujo del Colegio Real de La Flèche que da idea de su importancia y de sus dimensiones en comparación con el pueblo, situado a la izquierda de la imagen. Los jesuitas realizaron varias ampliaciones. Levantaron grandes edificios alrededor de extensos patios para albergar a pensionistas, pues al principio sólo en casos excepcionales se admitían internos y la mayoría de alumnos se hospedaba en casas particulares del pueblo.

Diap. n. 24. Vista d’un dels cinc patis interiors de l’escola, el denominat Cour Royal. A la dreta s’observar l’església dissenyada pel jesuïta Martellange. En ella es troben les restes del rei Henri IV i de la reina Maria de Mèdici.

Diap. n. 24. Vista de uno de los cinco patios interiores del colegio, el denominado Cour Royal. A la derecha se observa la iglesia diseñada por el jesuita Martellange. En ella se encuentran los restos del rey Henri IV y de la reina María de Médicis.

Diap. n. 25. Vista d’un altre dels amplis patis del col·legi, anomenat Cour des Pensionnaires.

Diap. n. 25. Vista de otro de los amplios patios del colegio, llamado Cour des Pensionnaires.

Diap. n. 26. Sobre aquesta porta que dóna entrada a un altre dels patis de l’escola es troba una placa commemorativa de l’estada del filòsof. Hi ha una polèmica sobre les dates en què René Descartes va romandre en el col·legi de la Flèche. Baillet defensa un període que va des del 1604 al 1612. No obstant això, s’estudien altres tres hipòtesis: Adam sosté que va ser-hi de 1606 a 1614, Gouhier des de 1605 al 1613 i els últims estudis de Geneviève Rodis-Lewis proposen des de Pasqua de 1607 fins a setembre de 1615. Descartes sempre va retenir alguna cosa de “jesuític” en la seva personalitat. De fet, va continuar lligat a la Companyia de Jesús durant tota la seva vida, interessant-se per les seves opinions, els temia, els adulava o lluitava contra ells. Al juliol de 1640, en una carta a Huygens, diu, segons Vidal Peña (op. Cit.): creo que voy a tener que declararles la guerra a los jesuitas, pues su matemático de París ha refutado públicamente mi Dióptrica; acerca de lo cual he escrito a su Superior, para comprometer a toda la Compañía en la querella. Pues aunque hace tiempo que conozco el proverbio “noli irritare crabrones” (no irritéis a las abejas), creo, sin embargo, que, pues se irritan ellos mismos sin poder yo impedirlo, vale más que les haga frente de una vez a todos ellos juntos, en vez de habérmelas con uno  tras otro, lo cual no tendría  fin.

Diap. n. 26. Sobre esta puerta que da entrada a otro de los patios del colegio se encuentra una placa conmemorativa de la estancia del filósofo. Existe una polémica sobre las fechas en que René Descartes permaneció en el colegio de La Flèche. Baillet defiende un periodo que va desde 1604 a 1612. Sin embargo, se barajan otras tres hipótesis: Adam sostiene que fue de 1606 a 1614, Gouhier defiende el periodo de 1605 a 1613 y los últimos estudios de Geneviéve Rodis-Lewis proponen desde Pascua  de 1607 hasta septiembre de 1615. Descartes siempre retuvo algo de “jesuítico” en su personalidad. Continuó ligado a la Compañía de Jesús durante toda su vida, interesándose por sus opiniones, temiéndoles, adulándoles o luchando contra ellos. En julio de 1640, en una carta a Huygens le dice, según Vidal Peña (op. cit.): creo que voy a tener que declararles la guerra a los jesuitas, pues su matemático de París ha refutado públicamente mi Dióptrica; acerca de lo cual he escrito a su Superior, para comprometer a toda la Compañía en la querella. Pues aunque hace tiempo que conozco el proverbio “noli irritare crabrones” (no irritéis a las abejas), creo, sin embargo, que, pues se irritan ellos mismos sin poder yo impedirlo, vale más que les haga frente de una vez a todos ellos juntos, en vez de habérmelas con uno  tras otro, lo cual no tendría  fin.

Diap. n. 27. Vista aèria de la part posterior de l’escola. Sembla que en aquesta part es trobava l’habitació del jove pensador.

Diap. n. 27. Vista aérea de la parte posterior del colegio. Parece ser que en  ella  se  encontraba  la  habitación del joven pensador.

Diap. n. 28. Vista de la font i els jardins de la part posterior de l’escola, que conserva la mateixa estructura i aspecte que en els seus orígens.

Diap. n.  28. Vista de la fuente y los jardines de la parte posterior del colegio, que conserva la misma estructura y aspecto que en sus orígenes.

Diap. n. 29. Detall de la part posterior del col·legi. Es creu que la finestra de la primera planta correspon a l’habitació ocupada pel fràgil i malaltís René Descartes. Aquesta suposició es basa en una carta que el filòsof va escriure al seu germà Pierre en què descriu la llum que rep del sol.

Diap. n. 29. Detalle de la parte posterior del colegio. Se cree que la ventana de la primera planta corresponde a la habitación ocupada por el frágil y enfermizo René Descartes. Esta suposición se basa en una carta que el filósofo dirigió a su hermano Pierre en la que describe la luz que recibe del sol en su estancia.

Diap. n. 30. Bosc que es troba a la part posterior de l’escola. Antigament hi havia en aquesta zona prats, camps de jocs i un parc.

Diap. n. 30. Bosque que se encuentra en la parte posterior del colegio. Antiguamente había en esta zona prados, campos de juegos y un parque.

Diap. n. 31. Antiga biblioteca del col·legi, avui dia biblioteca de l’Escola Militar. Molts dels llibres són còpia dels originals que van ser consultats en el seu temps pel filòsof. Els originals se’ls van endur els jesuïtes en ser expulsats de França el 1762 i avui dia es troben a la Biblioteca del Vaticà. El 1764 el col·legi va ser transformat en Escola Militar. Als seus començaments va ser exclusivament escola de cadets i va arribar a acollir 250 joves, fills de la noblesa i també a orfes o ferits de guerra, i als cavallers de Sant Lluís.

Diap. n. 31. Antigua biblioteca del colegio, hoy en día biblioteca de la Escuela Militar. Muchos de los libros son copia de los originales que fueron consultados en su tiempo por el filósofo.  Los originales se los llevaron los jesuitas al ser expulsados de Francia en 1762 y hoy día se encuentran en la Biblioteca Vaticana. En 1764 el colegio fue transformado en Escuela Militar. En sus comienzos fue exclusivamente escuela de cadetes y llegó a acoger a 250 jóvenes, hijos de la nobleza y también a huérfanos o heridos de guerra, y a los caballeros de San Luis.

            Diap. n. 32. Bust de René Descartes que es troba a la biblioteca del col·legi.

Diap. n. 32. Busto de René Descartes que se halla en la biblioteca del colegio.

 Diap. n. 33. Exemplar de la primera edició del Discurs del Mètode,
publicat de forma anònima el 1637 i conservat a l’Escola Militar.

Diap. n. 33. Ejemplar de la primera edición del Discurso del método, publicado de forma anónima en 1637 y conservado en la Escuela Militar.

 Diap. n. 34. Escala totalment de fusta que es troba a l’interior del col·legi. És una de les poques peces autèntiques que queden de l’època del filòsof.

Diap. n. 34. Escalera totalmente de madera que se halla en el interior del colegio. Es una de las pocas piezas auténticas que quedan de la época del filósofo.

 Diap. n. 35. Retrats de René Descartes conservats en el Museu de l’Escola Militar. L’inferior és un curiós document que ens proporciona una imatge de René Descartes escolar, quan estudiava a La Flèche.

Diap. n. 35.  Retratos de René Descartes conservados en el Museo de la Escuela Militar. El inferior es un curioso documento que nos proporciona una imagen de René Descartes escolar, cuando estudiaba en La Flèche.

Diap. n. 36 i 37. Antiga Universitat de Poitiers. Fundada el 1431, va arribar a ser la més prestigiosa d’Europa, després de la Sorbona. Actualment en desús, està situada al centre de la ciutat. Aquí Descartes va estudiar Dret i Medicina i es va llicenciar el 1616.

Diap. n. 36 y 37. Antigua Universidad de Poitiers. Fundada en 1431, llegó a ser la más prestigiosa de Europa después de la Sorbona. Actualmente en desuso, se encuentra situada en el centro de la ciudad. Aquí Descartes estudió Derecho y Medicina y se licenció en 1616.

Diap. n. 38. Vista del Santuari de Santa María de Loreto, a 28 km. D’Ancona (nord-est d’Itàlia). Va ser el centre de culte i adoració més important de tota la tradició renaixentista francesa. En 1620, Descartes va prometre anar a peu en peregrinació des de Venècia a Loreto (uns 300 km.) si la Verge l’ajudava a sortir dels seus dubtes sobre la possibilitat de distingir la veritat de la falsedat, tal com diu en les seves Cogitationes privatae. Quatre anys més tard va complir la seva promesa.

Diap. n. 38 .Vista del Santuario de Santa María de Loreto, a 28 km de Ancona (noreste de Italia). Fue el centro de culto y adoración más importante de toda la tradición renacentista francesa. En 1620, Descartes prometió ir a pie en peregrinación desde Venecia a Loreto (unos 300 km.) si la Virgen le ayudaba a salir de sus dudas sobre la posibilidad de distinguir lo verdadero de lo falso, tal como dice en sus Cogitationes privatae. Cuatro años más tarde cumplió efectivamente su promesa.

Diap. n. 39. Vista de l’Hospital i Basílica de La Nostra Senyora de Loreto, actualment en restauració. Tota la ciutat gira, encara avui, entorn del Santuari.

Diap. n. 39. Vista del Hospital y Basílica de Nuestra Señora de Loreto, actualmente en restauración. Toda la ciudad gira, aún hoy día, en torno al Santuario.

Diap. n. 40. Pelegrina fent de genolls el recorregut al voltant de la Santa Casa, que es troba a l’interior de la Basílica. Com s’aprecia a la fotografia, la multitud de pelegrins que ho ha realitzat ha erosionat la pedra fins a fer dos grans solcs en ella. Segons la tradició, la Santa Casa o Casa de María va ser l’habitació de la Sagrada Família de Natzaret, i on va tenir lloc el misteri de l’Encarnació de Crist en el si de María. A l’interior de la Santa Casa, una habitació de 9’50 x 4 m., es troba la imatge de la Verge Negra, esculpida en cedre del Líban i coberta amb la ritual dalmàtica. La llegenda explica que aquesta habitació va ser transportada el 1291 pels croats des de Natzaret a Tersatto (Dalmàcia) per mandat angèlic, quan van ser expulsats de Palestina. Més tard, el 1294, la van dipositar sobre un turó, en un bosc de llorers (Loreto).

Diap. n. 40. Peregrina haciendo de rodillas el recorrido alrededor de la Santa Casa, en el interior de la Basílica. Como se aprecia en la fotografía, la multitud de peregrinos que lo ha realizado ha erosionado la piedra hasta hacer dos grandes surcos en ella. Según la tradición, la Santa Casa o Casa de María fue la habitación de la Sagrada Familia de Nazareth, y en ella tuvo efecto el misterio de la encarnación de Cristo en el seno de María. En el interior de la Santa Casa, una habitación de 9’50 x 4 m., se encuentra la Virgen Negra, esculpida en cedro del Líbano y cubierta con la ritual dalmática. La leyenda cuenta que la habitación fue transportada en 1291 por los cruzados desde Nazareth a Tersatto (Dalmacia) por mandato angélico, cuando fueron expulsados de Palestina. Más tarde, en 1294, la depositaron sobre una colina, en un bosque de laureles (Loreto).

Diap. n. 41. Neuburg. Poble alemany que es troba en la rodalia d’Ulm, on el rei Maximiliano de Baviera havia fixat els seus quarters d’hivern. Allistat en el seu exèrcit el 1619, Descartes entra en contacte amb els rosacreus (savis renaixentistes que es deien germans de la Rosa Creu), concretament amb el matemàtic-cabalista Faulhaber   d’Ulm. Aquí comença la seva reflexió sobre la recerca d’un mètode general per al descobriment de la veritat en qualsevol branca de la ciència. Aquí, segons ell mateix diu, “passava tot el dia sol i tancat, al costat d’una estufa, amb tota la tranquil·litat necessària per lliurar-me completament als meus pensaments” (Discurs del mètode, II part).

Diap. n. 41. Neuburg. Aldea alemana que se encuentra en las cercanías de Ulm, donde el rey Maximiliano de Baviera había fijado sus cuarteles de invierno. Alistado en su ejército, en 1619 René Descartes entra en contacto con los rosacruces (sabios de corte renacentista que se llamaban hermanos de la Rosa Cruz), concretamente con el matemático­cabalista Faulhaber de Ulm. Aquí empieza su reflexión sobre la búsqueda de un método general para el descubrimiento de la verdad en cualquier rama de la ciencia. Aquí, según él mismo dice, “pasaba todo el día solo y encerrado, junto a una estufa, con toda la tranquilidad necesaria para entregarme por entero a mis pensamientos” (Discurso del método, II parte).

 Diap. n. 42 i 43. Fotografies dels llocs on va viure Descartes en Franeken (Holanda). En els vint anys que va romandre en aquest país (1629-1649) va canviar 24 vegades de domicili. Descartes, com milers de persones, es va refugiar en aquesta República a principis del segle XVII ja que, al contrari del que passava a la resta d’Europa, Holanda garantia la defensa de la llibertat de creences, culte i opinió. El filòsof es va inscriure en la Universitat d’aquesta ciutat a l’abril de 1629. Aquí va treballar en les Meditacions Metafísiques, que no apareixeran fins al 1641.

Diap. n. 42 y 43. Fotografías de los lugares en que habitó René Descartes en Franeken (Holanda). En los veinte años que permaneció en este país (1629-1649) cambió 24 veces de domicilio. Descartes, como miles de personas, se refugió en esta República a principios del siglo XVII ya que, al contrario de lo que ocurría en el resto de Europa, Holanda garantizaba la defensa de la libertad de creencias, culto y opinión. El filósofo se inscribió en la Universidad de esta ciudad en abril de 1629. Aquí trabajó en las Meditaciones Metafísicas, que no aparece­rán hasta 1641.

 Diap. n. 44. Dibuix antic de la casa habitada per René Descartes en 1635 a Utrecht. Aquí va redactar la major part del Discurs del mètode. El 1642, el rector de  la Universitat d’Utrecht, el pastor Voetius, va tenir un famós enfrontament amb el filòsof; aquest es va defensar amb la seva Epistola ad Voetium.

Diap. n. 44. Dibujo antiguo de la casa habitada por René Descartes en 1635 en Utrecht. Aquí redactó la mayor parte del Discurso del método. En 1642, al rector de esta Universidad, el pastor Voetius, tuvo un famoso enfrentamiento con el filósofo; éste se defendió con su Epistola ad Voetium.

Diap. n. 45. Fotografia de les cases habitades per René Descartes en Leyden, no lluny de la Universitat on el filòsof es va inscriure per estudiar matemàtiques. En aquesta ciutat meridional d’Holanda, l’editor Jan Maire va publicar en 1637 el Discurs del mètode de forma anònima amb el títol de Discours de la mèthode pour bien conduire la raison et chercher la vérité dans les sciences, plus la Dioptrique, els Météores et la Géonetrie qui sont des essais de cette méthode.

Diap. n. 45. Fotografía de las casas habitadas por René Descartes en Leyden, no lejos de la Universidad donde el filósofo se inscribió para estudiar matemáticas. En esta ciudad meridional de Holanda, el editor Jan Maire publicó en 1637 el Discurso del método de forma anónima con el título de Discours de la méthode pour bien conduire la raison et chercher la vérité dans les sciences, plus la Dioptrique, les Météores et la Géometrie qui sont des essais de cette méthode.

Diap. n. 46. Vista aèria d’Estocolm. A la dreta es troba el Palau Reial, on René Descartes va viure els últims mesos de la seva vida. La reina Cristina de Suècia, desitjosa de tenir a la seva cort l’home més gran de la seva època, va aconseguir, després de no poques resistències del filòsof, que aquest acceptés la seva invitació. Però no va poder resistir el rigor del clima nòrdic i va emmalaltir de pulmonia. Va morir l’11 de febrer de 1650.

Diap. n. 46. Vista aérea de Estocolmo. A la derecha se encuentra el Palacio Real, donde René Descartes se albergó los últimos meses de su vida. La reina Cristina de Suecia, deseosa de tener en su corte al hombre más grande de su época, logró, después de no pocas resistencias del filósofo, que éste aceptara su invitación. Pero no pudo resistir el rigor del clima nórdico y enfermó de pulmonía. Murió el 11 de febrero de 1650.

Diap. n. 47. Quadre de Dumesnil (Museu de Versalles), on podem observar a René Descartes al costat de la reina Cristina de Suècia i la seva cort. La reina Cristina de Suècia (1626-1689), filla de Gustavo Adolfo II, va succeir al seu pare a l’edat de sis anys, sota la tutela del canceller Oxenstierna. Va prendre la direcció dels assumptes d’estat el 1644. Protectora de les lletres i de les arts, es va interessar per René Descartes a través de l’ambaixador francès a Suècia, Chanut, que era amic del filòsof.

Diap. n. 47. Cuadro de Dumesnil (Museo de Versalles) en el que se observa a René Descartes junto a la reina Cristina de Suecia y su corte. La reina Cristina de Suecia (1626-1689), hija de Gustavo Adolfo II, sucedió a su padre a la edad de seis años, bajo la tutela del canciller Oxenstierna. Tomó la dirección de los asuntos de estado en 1644. Protectora de las letras y de las artes, se interesó por René Descartes a través del embajador francés en Suecia, Chanut, que era amigo del filósofo.

 Diap. n. 48. Segell editat a França en commemoració del 500 aniversari de la publicació del Discurs del mètode.

Agraïm al Museu Descartes, al Prytanée National Militaire de la Flèche, a Editions Valoire, a Editions Artaud Frères i a la Congregació Universal de la Santa Casa de Loreto les facilitats que ens han donat per dur a terme aquest treball.
La major part d’aquest material va ser confeccionat durant l’estiu de 1987, any en què es commemorava el 350 aniversari de la publicació del Discurs del mètode (1637-1987).

Acabat d’imprimir el 31 de desembre de 1990.


Diap. n. 48. Sello editado en Francia en conmemoración del 500 aniversario de la publicación del Discurso del método.

Agradecemos al Museo Descartes, al Prytanée National Militaire de La Flèche, a Editions Valoire, a Editions Artaud Freres y a la Congregación Universal de la Santa Casa de Loreto las facilidades que nos  han  dado  para  llevar a cabo este trabajo. La mayor parte de este material fue confeccionado durante el verano de 1987, año en que se conmemoraba el 350 aniversario de la publicación del Discurso del método (1637-1987).

Terminado de imprimir el 31 de diciembre de 1990.

Anuncio publicitario
A %d blogueros les gusta esto: