Aquestes Trobades han estat una experiència molt interessant per a mi, perquè coneixia la riquesa de les dues generacions que es volia posar en contacte, però per separat.
La meva relació amb les joves era, sobretot, acadèmica, i el fet de trobar-nos en un espai fora de l’institut i parlar d’uns temes aliens als programes educatius era una novetat que no havia experimentat mai. Per una altra banda, confiava molt en el fet que les dones grans del feminisme podien comunicar un munt de vivències a les joves generacions a través d’aquestes Trobades organitzades periòdicament.
Les Trobades van tenir dues fases. La primera, realitzada al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i la segona a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet de Llobregat.
En la primera fase, el grup anava variant i de seguida ens vam adonar que faltava una generació, la dels 30/40 anys, la qual cosa suposava una important mancança, perquè aquesta generació podria haver fet de pont i aportar perspectives i sensibilitats entre dones d’edats que anaven dels 70 als 50 anys, per un costat, i joves de 16 a 22 anys. Tot i això, es va conformar un grup estable d’unes set o vuit persones que va funcionar com a lligam entre les participants. Les converses van ser molt variades, estimulants i, de vegades, força radicals, tant per una banda com per l’altra. Vaig poder comprovar que les dones grans mantenien el seu esperit rebel i, de vegades, se sorprenien tant del radicalisme d’algunes joveníssimes com dels comentaris que es feien sobre temes que semblava que havien d’haver canviat amb el temps o haver-se superat definitivament.
Respecte a la segona fase, es van fer dues Trobades entre l’alumnat de segon de Batxillerat i les participants a les converses intergeneracionals de la Bonnemaison. La primera tenia com a objectiu informar i fer un debat sobre les aportacions del feminisme de la Transició, tenint present que el 2006 es celebraven els 30 anys de feminisme a Catalunya.
Primer vam passar un CD-Rom sobre els inicis del moviment feminista amb les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, i després es va fer un debat en què nois i noies van intercanviar les seves opinions amb les convidades.
Les noves generacions van rebre una informació que, malauradament, no es dóna mai a classe i que explica moltes coses sobre la rellevància del moviment feminista a Catalunya, també va ser una valuosa oportunitat per obtenir respostes de dones que podien transmetre les seves experiències directament.
Es van trencar molts estereotips tant sobre les feministes presentades, de vegades, com repliques masclistes, i també sobre l’adolescència que, a voltes, rep l’etiqueta de persones frívoles “discotequeres” i de “botellón”.
Durant els dies següents, alumnat de 4t d’ESO i d’altres cursos em parava pels passadissos demanant-me que quan es farien aquests debats a les seves classes, que elles i ells no sabien res de feminisme, que era una vergonya, que moltes i molts d’ells marxarien del centre sense saber res de res…
La segona trobada va ser amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència vers les Dones. Vam passar el vídeo de Lisa Berger Empezar de nuevo i també la vam convidar a ella. Aquest segon debat va ser molt més intens i formalment impecable. Posteriorment vaig felicitar l’alumnat ja que, com a moderadora, pràcticament no vaig haver d’intervenir: totes i tots esperaven el seu torn de paraula, s’escoltaven i contestaven seguint el fil de la conversa… tot un èxit educatiu.
A més d’aquest aspecte formal, summament important, es va tractar el problema de la violència contra les dones des de moltes perspectives: es va denunciar la manca de referents femenins als programes i als llibres de text; es van explicar experiències personals; es van recordar i valorar els canvis en les lleis i l’atenció a les dones maltractades, etc.
Algunes dones del moviment feminista que van participar són: Mari Chordà, Encarna Sanahuja, Maria Olivares, Lia Guerrero, Lisa Berger i Mercè Recasens. També ens van acompanyar algunes professores i professors del centre: Paquita Portolés, Eugenia Vázquez y Juan García del Muro. Les trobades es van realitzar durant el mes de novembre del 2005 i vàrem decidir portar l’experiència a la Trobada de dones de Catalunya, SABEM FER I FEM SABER, celebrades el 2, 3 i 4 de juny de 2006, als Llars Mundet de Barcelona.
Tradicionalment, els espais d’intercanvi entre dones han estat
vinculats a les tasques domèstiques i de cura a la infància.
Nosaltres vam veure la necessitat de recuperar allò que tenen de
positiu aquests espais, modificant-ne els aspectes destinats a la
reproducció del rol que l’economia patriarcal ha assignat a les
dones; creant així un espai exclusivament de pensament i
d’intercanvi de sabers entre dones de diferents generacions.
conxa llinàs carmona 